La decisió sobre el cas Taylor encén d’ira els carrers

Els carrers de les principals ciutats dels Estats Units van tornar a omplir-se de protestes contra el racisme i la brutalitat policial, amb la gent enfurismada per la decisió d’un gran jurat de Kentucky de no acusar de cap delicte cap dels agents implicats en la mort de Breonna Taylor, una jove afroamericana tirotejada a casa seva a Louisville (Kentucky).

El nom de Taylor s’havia convertit en un símbol del moviment Black Lives Matter, al nivell de George Floyd i tants altres negres víctimes de les bales de la policia. Diverses celebritats i grans noms del país exigien la detenció immediata dels tres policies que van entrar la nit del 13 de març passat a l’apartament de la jove amb una ordre d’escorcoll equivocada, i que se’ls acusés d’assassinar Taylor, l’única que anava desarmada en els fets.

Sis mesos després, els tres policies han quedat impunes, amb el fiscal general de l’estat, el republicà Daniel Cameron, dient que els trets van ser “justificats”. La parella de Taylor, en sentir el soroll que tiraven a terra la porta, havia disparat per defensar-se. Van rebre 32 trets de tornada: l’única víctima va ser Taylor, una tècnica d’emergències en diversos hospitals.

Només un dels agents, Brett Hankinson, que va disparar deu vegades des de fora de l’apartament i que va ser acomiadat del cos al juny, va ser acusat de tres delictes d’imprudència temerària perquè els seus trets van impactar en un habitatge adjacent, sense causar ferits ni més destrosses que un vidre trencat. “És una decisió escandalosa i ofensiva”, va criticar Ben Crump, l’advocat de la família. “Sabia que no satisfaria tothom amb els càrrecs presentats”, va assumir Cameron, que va definir el cas com una “tragèdia”.

Tothom a Louisville s’havia preparat per a una situació així. La ciutat havia declarat l’estat d’emergència, posat tots els efectius policials en alerta, imposat el toc de queda nocturn fins divendres i desplegat el cos de la Guàrdia Nacional. Res va evitar les protestes. Minuts després de l’anunci es van congregar centenars de persones exigint justícia. En arribar la nit, les manifestacions pacífiques van registrar aïllats aldarulls.

La policia va informar que havia detingut 127 persones i que dos agents havien estat ferits de bala, tot i que no es tem per la seva vida. El detingut per haver disparat als policies va ser acusat de dos delictes d’assalt i 14 d’imprudència temerària, càrrecs molt més elevats que els que haurà d’afrontar Hankinson.

La indignació que va dominar a l’estiu els EUA es revigoritza ara amb l’arribada de la tardor, confirmant que el problema racial i la brutalitat policial seran temes fonamentals en les eleccions presidencials del novembre.

Mentre els polítics demanen pacifisme i calma, les protestes es multipliquen i s’escampen pel país. Els enfrontaments entre manifestants i policia també van ser presents en altres ciutats. Es va llançar gas lacrimogen a Nova York o Atlanta, i va haver-hi intercanvi de projectils a Portland.