“Deixeu-nos marxar!”
Els refugiats del camp destruït de Mória exigeixen sortir de Lesbos
Alemanya i França acullen el gros dels 400 menors no acompanyats
Brussel·les desvelarà aquest mes la nova proposta de política d’asil conjunta
Milers de refugiats d’entre els més de 12.000 que van quedar sense sostre a causa de l’incendi que dimecres va destruir el camp de Mória, a Lesbos, es van concentrar ahir a la zona on s’estan instal·lant les primeres carpes per donar-los allotjament provisional, per exigir la seva sortida de l’illa.
“Ens en volem anar, deixeu-nos en llibertat”, cridaven als policies que vigilen el recinte i les carreteres d’accés a la capital de l’illa grega, Mitilene. La instal·lació d’aquest primer camp provisional té lloc enmig d’un fort dispositiu d’agents antidisturbis i tanquetes d’aigua arribats al matí del continent. Helicòpters dels bombers porten el material per via aèria per esquivar els bloquejos de carretera a càrrec de la població local per impedir la construcció d’un nou centre d’acollida. A més d’aquesta primera zona, el govern grec també intenta accedir a instal·lacions militars i estadis en desús per muntar-hi carpes.
Les tasques de reallotjament topen també amb una forta resistència de la població illenca, que no vol que es perpetuï la solució dels camps i que reclama des de fa temps el trasllat dels refugiats, cosa que també volen els mateixos afectats. “No volem un altre camp, ens oposarem a les feines de construcció. Ja hem suportat aquesta situació durant cinc anys, ara toca a uns altres carregar amb això”, va declarar el líder local de la protesta, Vangelis Violatzis.
Però, després de visitar l’àrea, el vicepresident de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, va confirmar que sobre les cendres del camp cremat de Mória se n’instal·larà un altre de més modern.
En una videoconferència conjunta amb la presidència de torn alemanya, Schinas va anunciar també que la Comissió desvelarà el dia 30 de setembre una nova proposta de política conjunta d’asil i immigració. L’objectiu, va assegurar, és implantar un sistema “solidari, sostenible i durador” per assumir el “gran desafiament migratori”.
Torra ofereix acollida
En la mateixa videoconferència, el ministre alemany de l’Interior, Horst Seehofer, va anunciar que el seu país i França acolliran el gros dels 400 menors no acompanyats que han quedat sense sostre a Mória i que ja han estat traslladats a Tessalònica, al continent, mentre instava a trobar una “solució europea” a la crisi migratòria.
Europa, va dir Seehofer, ha d’aconseguir un mecanisme estable per a la reubicació d’immigrants i respondre “de manera conjunta” al repte que suposa l’arribada de refugiats “tant a Malta com a Espanya i Itàlia”. De moment, Alemanya acollirà entre 100 i 150 d’aquests menors, tot i que al país hi ha hagut mobilitzacions ciutadanes –i també ciutats i estats federats– que reclamen una quota més gran d’acollida. Seehofer, però, va insistir que el que cal ara és “ajudar sobre el terreny” subministrant aliments i allotjament temporal als refugiats de Lesbos. França acollirà un nombre similar de menors no acompanyats i la resta, fins a arribar als 400, es repartiran entre vuit països més: Finlàndia, Luxemburg, Holanda, Eslovènia, Croàcia, Portugal i Bèlgica, més l’extracomunitària Suïssa. El trasllat dels menors a cadascun d’aquests països el finançarà la Comissió Europea, i també l’allotjament temporal per a 1.600 refugiats en un ferri atracat a la costa de Lesbos.
Tot i els anuncis de reubicació, un grup d’ONG van escriure una carta al govern alemany en què li reclamen que faci més pels refugiats, també pels adults, ja que no se n’acull cap. “La vergonyosa situació del camp i el desastrós incendi són la conseqüència directa d’una política europea de refugiats fallida”, denuncien en la missiva. “La UE ha d’ajudar, finalment, els afectats”, hi afegien. El president Quim Torra va oferir acollida als refugiats de Mória. “El govern de la Generalitat es posa a disposició per rebre persones que cerquen una oportunitat fugint de la guerra, la fam i la por”, va piular.
D’altra banda, han arribat a Lesbos un gran contingent de tests ràpids de Covid-19. Després que es perdés la pista dels 35 positius de fa una setmana, tots els residents dels camps s’hauran de sotmetre a la prova, també bona part de la població local.
LES FRASES
Més rescatats a l’‘Open Arms’
RedaccióL’ONG catalana Open Arms ha informat que el seu vaixell homònim porta 276 persones rescatades a bord després que ahir n’incorporés 116 en una tercera operació al Mediterrani central. Aquest últim rescat es va produir a la tarda, quan un mercant els va alertar de la presència d’una barca en dificultats. Les autoritats de Malta van prohibir a aquest mercant assistir la nau en perill, segons va explicar el fundador de l’ONG, Òscar Camps, a Twitter. Finalment, va haver d’intervenir el vaixell català, que va rescatar les 116 persones, que van trobar “en estat de deshidratació severa, confusió i debilitat extrema després de tres dies a la deriva sense menjar ni aigua”. Hores abans, de matinada, l’Open Arms havia rescatat 77 persones –incloent-hi onze dones i dos nens– a bord d’una embarcació precària i en risc d’enfonsar-se. Aquests refugiats s’afegien, al seu torn, als 83 nàufrags recollits el 8 de setembre passat, entre els quals hi havia cinc dones i tres nens.