2015
‘Via lliure’
Una gernació es va fer seva la Meridiana a escassos dies d’unes eleccions amb to de plebiscit i on el gros de l’independentisme va agrupar-se en la llista de JxSí
D’una manera o altra, el Barça acostuma a ser present en els moments més icònics del país i aquell 2015, l’any en què el procés sobiranista va fer un salt d’escala amb les eleccions del 27 de setembre, els blaugrana s’alçaven el 6 de juny amb la cinquena Champions després de doblegar el Juventus a la final de Berlín (3-1). Era el preludi d’un estiu que, des del punt de vista polític, va començar ardent, amb l’esclat de la crisi definitiva entre CDC i UDC arran de la posició de les dues formacions sobre la independència.
Aquesta trencadissa va ser el prefaci dels comicis del 27-S, la gestació dels quals va ser especialment intensa en les setmanes prèvies a la Diada. Els episodis a retenir són molts, però un que pot situar l’arrencada de tot plegat és un acte públic que protagonitza Artur Mas el 21 de juny. Allà planteja, de manera oberta i explícita, la necessitat de construir una candidatura oberta a entitats com ara l’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural i l’AMI per avançar cap a la independència, i que s’obre a no encapçalar. La jugada és de manual, ja que amb aquesta l’encara president pretén provocar que ERC s’acabi sumant per decantació a una llista unitària a la qual, fins aquell moment, s’havia oposat. Els esdeveniments es van precipitant al mateix ritme que l’ANC va donant forma a la celebració d’un 11 de setembre que, aquest cop, tindrà l’avinguda Meridiana de Barcelona com a gran vèrtex. La temperatura política es va escalfant de la mateixa manera que ho fa l’estiu, fins que, el 15 de juliol, CDC i ERC arriben a un acord. Aniran plegats a unes eleccions que ja són presentades com a plebiscitàries, i entitats i independents es van sumant a una candidatura de la qual Raül Romeva serà cap de cartell i JxSí el nom de la marca a concurs. A la pràctica, però, tothom sap que Mas serà el presidenciable. Si més no, d’entrada.
Amb el tauler de joc dels comicis ja configurat, arribem a la Diada. Un cop més, l’independentisme demostra una capacitat de mobilització rocosa concentrant 1,4 milions de persones, segons la Guàrdia Urbana, a la Meridiana. Una cita tan multitudinària com colorista, gràcies a la confecció d’un mosaic monumental que es veurà travessat pel mig per un gran punter que vol simbolitzar l’avenç cap a la independència. El ressò de la mobilització torna a ser inqüestionable, tot i que des del govern de Madrid l’única reacció és minimitzar el conflicte.
L’escenari, en aquell moment, està més que remogut. Catalunya viu eleccions essencialment emocionals, amb una mobilització massiva i una sensació ingent de desencant entre part de l’electorat sobiranista pels resultats. Els 62 diputats de JxSí queden lluny, encara que no es vulgui reconèixer, de les expectatives, i la necessitat d’articular una majoria empeny a unes negociacions duríssimes amb la CUP que no se salven fins al temps afegit. El que vindrà després, ja és més que conegut. El procés accelerarà, fins acabar on som ara.
CRONOLOGIA
Raül Romeva
La trajectòria política de Raül Romeva té com a primera gran referència pública l’etapa com a eurodiputat per ICV (2009-2014). El 2015 va ser el cap de llista de JxSí. Ja al govern va ser conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Compleix una pena de dotze anys de presó a Lledoners.
Un projecte per a tothom
Raúl RomevaL’11 de setembre és una data molt singular. Barreja el record per la pèrdua de les llibertats amb l’afirmació d’una permanent actitud de reivindicació i resistència activa; la derrota del passat amb l’esperança en el futur. És l’essència d’una consciència col·lectiva que ha preservat la identitat contra tots els intents de negar-la. Una voluntat de seguir sent nosaltres mateixos, que, passi el que passi, segur que seguirà persistint.
Fa 10 anys la sentència contra l’Estatut, va ser un punt de no retorn en les meves conviccions. La seva protesta va iniciar les diades multitudinàries, la força de les persones: amb moltes ganes, molta il·lusió i un compromís enorme, gegantí, un compromís tenaç que ens va reunir i ens va fer més forts.
Recordo en especial la del 2015, era cap de llista de Junts pel Sí. A la Meridiana, amb la Muriel Casals, vam coincidir que allí s’estava donant un canvi en la voluntat majoritària de la societat, i en la tradició històrica del catalanisme. Esdevenia majoritàriament independentista. Les reaccions defensives de l’Estat, i l’inici aquell novembre pel fiscal Zaragoza de la causa general contra l’independentisme, mostren que també ho entenien així.
Un canvi cultural i de mentalitat molt profund, milions de persones han assumit una idea, tot i que part de la política i del poder judicial pensin erròniament que desapareixerà a força de condemnes judicials. No ho farà, al contrari, és farà, i l’hem de fer, més gran.
Ho vam fer i ho hem de seguir fent parlant del que volem, però sobretot del perquè i dels perquès. Els objectius i valors de la independència. Recuperant el relat de per què volem construir un país nou entre tots, de per què no és un caprici aquesta voluntat històrica de ser, i de ser el contrari del que representa per Catalunya l’Estat. Durant anys, hem elaborat un relat guanyador, obert, empàtic, social, atraient i compromès amb els valors democràtics i amb la concepció republicana de la nació. Cal recuperar-lo i renovar-lo.
Cal parlar del present i del futur, de forma rigorosa i creïble. No serveixen més debats interns de “convençuts”, sinó que cal adreçar-nos de nou a tota la societat. Explicant quin país volem, com l’imaginem sobirà, com gestionem el mentrestant amb criteris ideològics clars i coherents amb l’ambició nacional. I ara, explicant com afrontar la crisi sanitària i com respondre a les conseqüències econòmiques i socials. És a dir, explicar com oferim solucions a les persones que viuen a Catalunya en un horitzó compartit, que és de sobirania política i basat en el futur del país.
La Diada dona perspectiva d’on érem i on som avui, i ens ensenya també que més enllà vivim un procés històric en què hi haurà dies de celebració i dies molt complicats, que hem de saber gestionar i, sobretot, superar amb constància, determinació, audàcia, honestedat i generositat.