Tardor de confrontació
Torra ha de gestionar la seva inhabilitació i triar entre convocar eleccions o afrontar un nou xoc amb l’Estat, mentre que ERC alerta d’una altra crisi i li reclama una estratègia de consens
Puigdemont basteix el nou partit amb primàries a l’octubre
L’endreça de l’espai postconvergent amb una especial atenció en com s’acabarà configurant en fons i forma el nou partit de l’expresident Carles Puigdemont i la gestió que el president Quim Torra faci de la seva inhabilitació centraran l’activitat política aquesta tardor. Tots dos focus transcorreran en paral·lel en un calendari atapeït que quedarà tancat per unes noves eleccions al Parlament i on l’activitat judicial tornarà a tenir un gran protagonisme a causa de les sentències pendents contra l’actuació dels membres de la mesa del Parlament en l’anterior mandat i del major Josep Lluís Trapero.
El Parlament està en plena celebració del 40è aniversari i divendres va obrir el curs polític amb un acte d’homenatge a l’expresidenta Carme Forcadell, empresonada des de fa mes de dos anys per un delicte de sedició. La commemoració es reprèn demà dilluns amb un acte que tindrà la presència dels diputats que han passat per l’hemicicle de la cambra al llarg dels últims 40 anys.
Però celebrar avui el restabliment del Parlament contrasta amb un context polític complex i accentua la perplexitat que suposa que l’activitat parlamentària continuï encotillada per les sentències del Constitucional.
La Diada i la gent
Mentrestant, el conflicte polític amb l’Estat resta força allunyat d’una solució a causa de la inacció del govern espanyol, del pes de l’aparell judicial i de la manca d’estratègia conjunta de les forces independentistes, més preocupades a obtenir el poder hegemònic d’un electorat empès, en plena pandèmia de la Covid-19, a tornar a sortir al carrer l’Onze de Setembre; una data que servirà per posar el termòmetre a la mobilització ciutadana en un moment en què les anteriors protestes al carrer estan passant factura als manifestants, a alguns dels quals ja se’ls demana fins a sis anys de presó pels incidents d’Urquinaona de fa un any en protesta per la sentència contra el procés independentista del 2017.
I ancorats en un intent de donar solució al procés comença aquest nou curs polític, en què tornen a sobrevolar la incertesa i les lluites pel poder. La inhabilitació de Torra i les seves conseqüències succeiran en paral·lel amb un altre focus d’interès, l’enèsima endreça de l’espai postconvergent, i més concretament del nou partit de Carles Puigdemont, que en les pròximes eleccions es disputarà amb ERC l’hegemonia de l’espai independentista amb dues estratègies ben diferenciades. “La confrontació intel·ligent” amb l’Estat, a la qual feia referencia Puigdemont en la seva estada a la Universitat Catalana a Prada, i “la taula de diàleg ” i el pacte amb el govern espanyol aconseguir l’amnistia dels presos polítics i l’exercici del dret a l’autodeterminació que defensa ERC. Puigdemont i Junqueras, l’exili i la presó, encapçalaran els dos projectes que competiran en unes eleccions que, a molt estirar, se situaran cap al més de febrer, tot i que la seva convocatòria continua sent una incògnita després que Torra hagi fet marxa enrere en la seva primera opció de convocar-les aquesta tardor, abans que el Suprem dicti sentència i després de constatar les discrepàncies entre els dos partits socis de govern. I aquí s’obre un futur camp de batalla entre els partits independentistes.
Torra i eleccions
La recent remodelació de l’executiu català ha posat el fre a la convocatòria d’eleccions i encara més després que el mateix president de la Generalitat demanés als partits que no proposessin cap altre candidat a la investidura, una decisió a la qual la CUP ja ha donat suport, mentre que ERC reclama que es pacti una estratègia de consens abans que el Suprem ratifiqui, a partir del 17 de setembre i en un termini que es preveu no superior als 30 dies, la inhabilitació del president per la negativa a despenjar una pancarta en defensa dels presos polítics del balcó del Palau de la Generalitat durant una campanya electoral. Ahir mateix el vicepresident, Pere Aragonès (ERC), avançava que “no es pot permetre una crisi institucional que derivi en una provisionalitat i una interinitat que agreugi la situació” força complicada per l’epidèmia de la Covid-19.
El motiu és que, a partir de la inhabilitació, i d’acord amb la llei que regula el càrrec de president, Aragonès, d’ERC, agafaria les regnes de l’executiu, però amb molt poc marge d’actuació. Paral·lelament, el president del Parlament, Roger Torrent, hauria d’obrir consultes amb els grups parlamentaris per convocar un ple d’investidura i escollir nou president. Si no hi ha candidat ni votació, el Parlament quedaria de nou en uns llimbs jurídics, ja que sense ple no hi ha rellotge que marqui els dos mesos que la llei atorga per escollir president o bé convocar, de manera automàtica, eleccions cap al febrer. Això sempre que hi hagués candidat a la presidència i es votés en el ple, malgrat que no aconsegueixi la majoria suficient per resultar escollit. ERC és partidari que sigui Torra qui convoqui eleccions abans de ser inhabilitat.
Tanmateix, cal tenir en compte la feina de Puigdemont per formar un nou partit que es disputi amb ERC les regnes del procés independentista. El 3 d’octubre clou el congrés i s’iniciarà un procés de primàries i els consellers Puigneró i Calvet ja han dit que hi seran. Puigdemont no ha confirmat si encapçalarà la llista, però un nou partit tampoc es pot permetre entrar en els llimbs jurídics.