Tigres ussurians

El tigre ussurià és el felí més gros del planeta. En català se’l coneix com a tigre de Sibèria, però en realitat, tal com indica el nom tradicional rus, el tigre ussurià procedeix del riu Ussuri, més a l’est de Sibèria. Viu a l’Extrem Orient de Rússia i és l’únic depredador capaç de competir amb el tsar de la resta dels boscos russos: l’ós bru. A mitjan segle XX, quan el nombre d’aquests animals era molt superior a l’actual, es van conèixer molts casos en què el Mixka va ser víctima dels imponents tigres.

L’ós bru és el símbol no només del país, sinó també de Rússia Unida, el partit de govern de Vladímir Putin. L’any 2018, a Khabàrovsk, una ciutat de l’Extrem Orient rus, el tigre també va guanyar l’ós. En les eleccions regionals, l’oficialista Viatxeslav Xport va perdre la seva cadira de manera imprevista.

Els analistes polítics van descriure el seu triomfant adversari, Serguei Furgal, com un candidat spoiler: una figura política impulsada per fer veure que hi ha competència electoral i legitimar així la victòria del candidat progovernamental. Val a dir que el partit de Furgal, el Partit Liberal Democràtic de Rússia (PLDR), es considera a si mateix com l’oposició nacionalista, però, de fet, dona suport al Kremlin en qüestions fonamentals.

Però els habitants de la regió de Khabàrovsk estaven molt descontents amb la manca d’eficàcia de les autoritats a l’hora de resoldre els antics problemes del seu territori. Els analistes ho anomenen “vot de protesta”: quan la gent està tan cansada del vell establishment, estan disposats a donar suport a qualsevol altre candidat menys al que suposi una continuïtat en la línia governamental. La gent no vota per, sinó que vota en contra de.

Per aquest motiu, Furgal, un opositor imitador, va esdevenir inesperadament –per tothom i també per a ell mateix– el cap d’una de les regions més riques de Rússia. I és que, paradoxalment, tot i els sous baixos i altres problemes econòmics i socials, l’àrea de Khabàrovsk és un autèntic tresor. Recursos forestals i pesquers, fàbriques d’avions i drassanes, a més de Kondyor, una de les mines de platí més grans del món.

Tot i això, molta explotació forestal i també pesquera es fa de manera il·legal, la indústria minera és antiquada i calen inversions milionàries per resoldre els greus problemes de contaminació ambiental. D’altra banda, bona part dels intercanvis comercials a aquest territori fronterer amb la Xina estan controlats per bandes criminals de contrabandistes. Una mena de salvatge oest americà a l’Extrem Orient rus.

Els ciutadans esperaven que, després de la victòria del candidat opositor, el clima en aquesta regió indòmita canviés. De fet, el nou governador Furgal va prendre algunes mesures realment populistes, com ara abaixar les pensions a les autoritats regionals i als parlamentaris que hagin deixat els seus càrrecs. Es va estalviar 9 milions de rubles (123.000 dòlars). En canvi, al pressupost del 2020 el dèficit de la regió era del 6% o uns 7.200 milions de rubles (98,5 milions de dòlars). Els crítics que acusaven Rússia Unida de monopolitzar el poder, van veure després com, a les eleccions locals del 2019, a la regió de Khabàrovsk, el PLDR de Furgal va obtenir 30 dels 36 escons del parlament regional.

El mandat de Furgal es va acabar sobtadament el 9 de juliol passat, quan va ser arrestat sota les acusacions d’assassinat, per uns fets dels anys 2004 i 2005. En aquella època, Furgal, un home de negocis, hauria eliminat de manera expeditiva els seus adversaris.

Des d’aquell dia, a la ciutat de Khabàrovsk i en poblacions veïnes, hi ha hagut nombroses manifestacions multitudinàries en suport a Furgal, a qui els manifestants anomenen “el governador del poble”. Acusen Moscou d’haver-lo apartat del càrrec a causa de la seva creixent popularitat. “Si realment Don Al Khabarovskone era un terrible criminal, per què la policia i les autoritats de Moscou van guardar silenci durant quinze anys?”, es pregunta molta gent.

En aquesta situació, el Kremlin és qui ha de nomenar un nou governador. Al president Putin li va costar prendre la decisió i no la va anunciar fins al dia 20 de juliol. Un altre membre del partit LDPR, el president del Parlament rus, Mikhaïl Degtiàrov, va ser nomenat com a nou governador de Khabàrovsk. Així que, accidentalment, un governador accidental va ser canviat per un altre governador accidental.

De 39 anys, Degtiàrov és conegut per les seves iniciatives legislatives estrambòtiques, com ara voler canviar l’himne rus per un God save the Tsar o per intentar restringir l’ús de dòlars americans a Rússia. Cap d’aquestes iniciatives han estat aprovades pel Parlament, però l’han fet saltar a la fama.

Les manifestacions de protesta van continuar a l’Extrem Orient rus. Degtiàrov només va ser capaç de baixar al carrer a parlar amb els manifestants set dies després d’haver arribat a Khabàrovsk, quan ja no li quedava més remei que fer-ho. Posteriorment, les manifestacions no han estat tan massives.

Al segle XIX, els colons provinents del centre de Rússia que havien estat enviats al salvatge Extrem Orient rus caçaven tigres ussurians sense armes de foc, només amb llaços i llances. Podrà el successor dels colons, el governador Degtiàrov, també vèncer els tigres? El govern federal ha promès fons addicionals per resoldre els múltiples problemes de la regió.

La pregunta que queda en l’aire és on trobaran els diners la resta de regions russes que els necessiten per tapar els seus dèficits pressupostaris?