L’organització del curs, en mans dels centres
Les direccions d’escoles i instituts han de decidir com distribueixen els grups d’alumnes, quants docents necessitaran i com garantiran entrades i sortides esglaonades
El govern estableix una ràtio de vint estudiants per a primària i recomana grups com més petits millor a secundària
Els departaments d’Educació i Salut han dibuixat les línies mestres de la represa del curs escolar, però són els centres educatius els que estan escrivint la lletra petita de la tornada a l’escola, ja que és a les seves mans decidir aspectes com ara el nombre d’alumnes a les aules, la manera com s’organitzaran els professors i la docència, i l’execució de l’entrada i sortida esglaonada. Unes decisions que no són menors, ja que poden repercutir en un possible augment de la contractació de professionals, en la mobilitat de les ciutats i en la cessió temporal d’espais municipals, entre altres conseqüències. El govern va prendre ahir uns acords extraordinaris en matèria educativa que tenen el seu origen en el pla d’actuació per al curs 2020/21 que va aprovar al juliol el Procicat i que no acaben d’esvair molts dels dubtes de la comunitat educativa quan falten vint dies per començar el curs.
La represa del curs escolar és, sens dubte, un gran repte, amb repercussions que van més enllà de les aules i que, després del tancament dels centres durant tres mesos, han deixat unes quantes idees clares: “La nostra voluntat, com la de tots els governs europeus, és fer un curs amb totes les garanties sanitàries i de prevenció tan normal com es pugui”, va assegurar ahir el conseller d’Educació, Josep Bargalló. O, dit de manera més sintètica, com va expressar el president, Quim Torra, diumenge: “Hem d’obrir les escoles tant sí com no.” Escoles i instituts garanteixen el dret bàsic a l’educació i a la socialització, i tancar-los de manera generalitzada no entra ara per ara dins dels plans de la Generalitat. Sí que és conscient que la convivència amb el coronavirus imposarà quarantenes a grups i possiblement a escoles senceres. Per afrontar el curs amb les màximes garanties, els departaments d’Educació i Salut consideren el grup de convivència estable com el nucli del pla de tornada.
Bargalló es va mostrar reticent, en la compareixença que va protagonitzar ahir amb la consellera d’Educació, Alba Vergés, i el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, a donar un nombre d’alumnes per grup. “Educació i Salut treballen des de fa mesos en unes condicions que centren l’aprenentatge en uns grups estables”, en què “l’estanquitat” permeti actuar ràpidament en cas de contagi. Més que la ràtio, va dir, és important que cada centre educatiu garanteixi grups estables de convivència segons les seves característiques. Finalment, va concretar reiterant el que Torra ja havia avançat dilluns: un màxim de vint alumnes a infantil i primària. No va especificar, en canvi, la ràtio per als grups de secundària i batxillerat. “Es reduirà quan sigui possible [la ràtio legal ara és de 30 alumnes en aquests nivells] i, si no, s’arbitraran altres mesures preventives”, va assenyalar.
Reducció de ràtio
La reducció dels grups a la meitat –tretze a primària i quinze a secundària– va ser una mesura que el govern es va plantejar el maig passat, que va desestimar i que els sindicats reclamen. Una mesura que obligaria a contractar més professorat i a trobar espais alternatius a les aules. El sindicat Ustec-Stes calcula que caldrien 44.500 nous docents i una inversió de 1.700 milions en el nou personal. Educació preveu 8.258 noves contractacions, de les quals 5.417 serien docents.
Les direccions dels centres han de presentar la setmana vinent els plans en què expliquin com distribuiran els alumnes en els grups estables, uns plans elaborats amb el suport de la inspecció educativa. Segons Bargalló, el 62% dels 20.000 grups d’infantil i primària estan per sota dels vint alumnes. “La mitjana a Catalunya és de setze alumnes per mestre”, va afirmar Bargalló. Els 7.600 grups que estan per sobre dels vint s’hauran de redistribuir a criteri de les escoles. Com? “No cal que es faci estrictament per cursos”, segons Bargalló, que va defensar que doblar el nombre de docents “no és la millor solució pedagògica i es complica amb la recerca d’espais”. Si un centre demostra que no pot organitzar grups de vint com a màxim, “s’haurà d’optar per altres fórmules”, deia Bargalló, sense concretar-les.
Caldrà contractar més personal? Quan escoles i instituts presentin els seus plans, que han d’incloure també les dades de matriculació, es podrà decidir si cal més personal –una possibilitat que no agrada al professorat és que els especialistes, que imparteixen matèries com ara música i anglès, passin a ser tutors d’un únic grup–. Bargalló va afirmar que la setmana vinent “es podrien presentar noves actuacions pel que fa a contractacions”. L’evolució de la pandèmia fa que visquem en un moment en què “tot és molt dinàmic”, segons el conseller, i que les decisions vagin canviant segons el context epidemiològic. Els plans dels centres, que hauran d’incorporar els horaris de les entrades i sortides esglaonades, hauran de ser aprovats pels consells escolars.
Bargalló i Vergés van anunciar ahir una nova mesura: es prendrà la temperatura a les escoles, un control de símptomes que les direccions dels centres educatius hauran de determinar com faran. “El control dels símptomes és clau, i la supervisió dels símptomes dels nens és responsabilitat de la família”, va insistir Vergés, que va recordar que cap alumne podrà assistir a classe amb símptomes.
També s’ha establert l’ús de mascareta obligatòria per als majors de 12 anys en tot moment. Dels 6 als 12 anys serà obligatòria fora del grup estable de l’aula. Podria ser d’ús obligat a l’aula a partir dels 6 anys si el context epidemiològic ho recomana. En les extraescolars caldrà extremar les precaucions perquè no es considera un grup estable, i al menjador no es podrà compartir cap aliment.
Les mesures preventives, que posen èmfasi en la distància, l’ús de mascareta i el rentat de mans, es completen amb un increment de la neteja als centres, que es farà també en horari diürn; la ventilació periòdica, que obligarà a escurçar les classes a 55 minuts, i les sortides i entrades esglaonades al centre i al pati per evitar aglomeracions. Novament són les direccions les que han de decidir, segons les característiques de cada edifici, de quina manera es distribueix el flux. Els horaris d’entrada de cada grup s’hauran de precisar en el pla de contingència, i poden tenir afectació en el seu entorn, ja que podrien fer variar horaris d’autobusos o fer incrementar la vigilància de la policia local. Caldrà veure si l’esglaonament afecta l’horari lectiu.
Espais alternatius
També podria incidir en l’entorn la necessitat de trobar espais alternatius a les aules fora dels centres, una opció de la qual Bargalló no és gaire partidari. “Les direccions prefereixen estar a casa i reutilitzar espais propis. Els trasllats obligats a l’exterior compliquen les coses; els espais externs no tenen pati i no serien d’ús exclusiu per a les escoles”, va argumentar.
Pel que fa a l’impacte de la pandèmia en qüestions curriculars, la Generalitat advoca per “un enfocament més globalitzat que aprofundeixi en un aprenentatge autònom i digital”, segons Bargalló. Les classes seran presencials, perquè és la millor alternativa pedagògica i emocional, i només es preveu la via telemàtica, si calgués, a partir de tercer d’ESO. La compra de 300.000 dispositius i paquets de connectivitat aprovada pel departament serviria per cobrir les necessitats de l’ensenyament a distància en quarantenes puntuals, però no per a un confinament general, com va reconèixer el conseller.
LES FRASES
Escoles sentinella per construir evidència científica
La consellera de Salut, Alba Vergés, va valorar l’escola com un “àmbit adient en el control de la pandèmia”, tenint en compte que té prop d’1,6 milions d’alumnes –en l’ensenyament no universitari– i que està molt estructurada en centres educatius i aules. Aquesta possibilitat de traçabilitat i control permet aprofitar l’escola per estudiar millor el virus i la seva transmissió. Per aquest motiu, el Departament de Salut seleccionarà entre 50 i 100 centres, que actuaran com a sentinelles i es monitoraran durant tot el curs. “Estem creant evidència científica en col·laboració amb el Departament d’Educació”, va explicar. “L’escola és important per a les polítiques de salut.”
Una altra novetat per a aquest curs serà el cribratge massiu, amb mig milió de proves PCR a alumnes, professors i membres del personal d’administració i serveis. Es farà en dues fases: 8.000 proves diàries entre el 15 de setembre i el 9 d’octubre, i 20.000 tests diaris entre el 10 d’octubre i el 15 de novembre. La realització dels tests es farà amb criteris epidemiològics i poblacionals. “L’escola és un referent comunitari i acostarem els cribratges a la comunitat que ho necessiti gràcies a l’escola”, va afirmar Vergés. Es formaran grups amb cinc experts per supervisar el projecte, que tindrà l’auxili de l’atenció primària i les delegacions territorials de Salut i Educació. Salut preveu també reprendre les vacunacions aturades pel confinament.
