La universitat es bolca en la docència mixta
Cada universitat afronta l’inici del curs amb un pla de contingència propi, ja que no hi ha un protocol unificat
La presencialitat es combinarà amb les classes en línia
La universitat preveu reprendre el curs, entre mitjan setembre i finals, amb uns protocols que inclouen la combinació de les classes presencials amb les telemàtiques i la possibilitat d’un nou confinament. Cada universitat ha elaborat el seu propi pla de contingència, ja que, a diferència del que passa amb l’ensenyament no universitari, la Generalitat no ha decretat un protocol específic. S’ha de tenir en compte l’autonomia universitària i la majoria d’edat de l’alumnat, però no hi ha una gran disparitat entre si, ja que s’ha treballat de manera coordinada en el marc del Consell Interuniversitari de Catalunya, que aplega les dotze universitats i la Generalitat. L’objectiu de la docència mixta és garantir la qualitat de l’ensenyament i l’equitat en aquest període excepcional.
La universitat vol mantenir la presencialitat allà on sigui més necessària i optar per les classes en línia com a alternativa, per la qual cosa s’estan reforçant els campus virtuals. “No volem perdre l’esperit presencial, però ens haurem d’adaptar a la situació”, assenyala el rector de la Universitat de Barcelona (UB), Joan Elias. S’intentarà que el primer curs sigui tan presencial com es pugui, perquè l’alumnat no està familiaritzat amb la dinàmica universitària. També es tindrà en compte el quart curs, amb moltes pràctiques i optatives.
La distància de seguretat d’un metre i mig obligarà a reduir el nombre d’estudiants, i les facultats han previst diverses fórmules. Com a exemple, la rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Margarita Arboix, explica que, en comptes de classes amb 80 o 90 alumnes, poden fer grups “de 30 o 40 ampliant horaris”. Seria el cas de les pràctiques de medicina, “que abans acabaven a les tres o les quatre de la tarda” i ara els hospitals els han ofert “tenir alumnes fins a les nou del vespre”. La UAB ha optat també per eliminar algunes pràctiques que no veu imprescindibles i buscar alternatives no presencials en d’altres. “Ens estem inventant moltes coses”, reconeix Arboix. La UB planteja que un terç de les classes sigui presencial i la resta, a distància, estructurat de manera que tots els estudiants passin en algun moment per l’aula.
L’ús de la mascareta està en general pensat per a quan no es pugui mantenir la distància, tot i que els alumnes de la UAB l’hauran d’usar sempre a classe i la UB està encara pendent del que recomani Salut. Les universitats incrementaran la neteja i s’estan dotant de material de protecció, sobretot per als laboratoris, i de tecnologia per impartir classes a distància, pensat per a la docència mixta i per a un eventual confinament. Arboix defensa que les classes magistrals de segon i tercer curs es facin en format telemàtic amb el mateix horari que si fos presencial, tot i que hi haurà material que es podrà quedar penjat a la xarxa. Elias, en canvi, advoca per classes asíncrones, de manera que es puguin gravar i consultar en qualsevol moment, pensant en els alumnes que puguin tenir problemes de connexió. “Això ens representa un esforç econòmic brutal”, afirma Elias, que xifra en mig milió l’adaptació de les aules amb sistemes de gravació i en 1,6 milions la inversió en la compra d’uns 1.500 portàtils. La UAB destinarà 1,5 milions a la compra de material. La pandèmia ha fet accelerar alguns processos que ja s’estaven implantant, com la matrícula en línia.
Què passarà si es detecta un cas positiu de Covid-19 en una aula? “Farem el que ens digui el Departament de Salut”, afirma el rector de la UB. La UAB farà la comunicació a través de la unitat de medicina preventiva. “No tenim un protocol tan estricte com el de l’escola; ens van dir que no teníem consideració de centre escolar, però tot pot acabar canviant”, explica Arboix.
Un curs planificat
“Tenim el curs acadèmic planificat per a aquest escenari de Covid-19”, explica Quim Salvi, rector de la Universitat de Girona (UdG). “Hem preparat aquest pla de contingència, i fa mesos que treballem amb previsió d’arribar tan preparats com puguem al nou curs, que començarà el 21 de setembre”, subratlla Salvi.
La universitat treballa en l’escenari d’un model híbrid de teletreball i treball presencial tant per al personal docent com per a l’administratiu i de servei: “La universitat és presencial i volem que el nou curs sigui tan presencial com es pugui, però sempre vetllant per la seguretat i la salut de tota la comunitat universitària, que és el que ens preocupa.”
El pla de contingència identifica el gerent com la persona de contacte amb les autoritats competents per coordinar les mesures que s’hagin de prendre en cas de contagis o rebrots. Les direccions dels centres i dels departaments tindran la responsabilitat de fer un seguiment per tal de coordinar actuacions i notificar les incidències, i el professorat, la responsabilitat de fer complir les mesures. A més, tot el personal de la UdG haurà de fer un curs de formació de salut i seguretat. També es faran cursos d’aprofundiment en l’ús de les eines de docència a distància.
Entre les mesures preses, la UdG tindrà en compte la seguretat del personal més vulnerable reforçant l’ús dels equips de protecció individual i permetent el teletreball, que serà preferent en aquelles activitats que ho permetin. La universitat també proporcionarà al seu personal els equips individuals i col·lectius de protecció necessaris i haurà de prendre les mesures organitzatives que calguin per garantir la traçabilitat si es detecta un contagi. El pla també preveu reforçar la neteja diària de tots els espais.
Les mesures s’adequaran a les possibles noves especificacions, però el rector de la UdG creu que la universitat tindrà la capacitat d’adaptar-se: “Ja ho hem fet en aquests últims sis mesos. Han passat moltes coses, però el curs va continuar, es van fer les avaluacions i va finalitzar. També hem fet la selectivitat i la matriculació per al nou curs en aquest escenari.”
La UB farà cribratges interns
Rosa M. BravoLa UB és una de les universitats que van aportar les seves instal·lacions al programa Orfeu, que la Generalitat va aprovar per fer proves de detecció massiva de la Covid-19 durant el confinament. Finalment no va caldre posar en marxa la segona fase del programa i, aprofitant que disposa del material i la maquinària per fer PCR, la UB posarà en marxa un programa intern de cribratge per detectar possibles brots. “Ho farem a petita escala i de manera aleatòria entre docents, alumnes i personal d’administració i serveis per detectar possibles brots”, explica el rector, Joan Elias. Els alumnes s’identificaran a l’aula per determinar els contactes estrets. També s’identificaran els estudiants en entrar a l’aula a la UAB per poder fer el seguiment dels contactes en cas que es produeixi un contagi de Covid-19. Per garantir la traçabilitat, cada estudiant tindrà assignat un seient a les aules de la UAB de manera fixa.