La policia utilitza foc real contra els manifestants a Bielorússia
El Ministeri de l’Interior admet l’ús de la munició i informa de 6.000 detinguts
Les autoritats imposen un toc de queda ‘de facto’ per frenar les protestes pels resultats electorals que donen el triomf a Lukaixenko
Nova jornada d’enfrontaments entre manifestants i la policia a Bielorússia després que Svetlana Tikhanóvskaia, la rival d’Aleksandr Lukaixenko en les presidencials de diumenge passat s’hagués exiliat a Lituània, dimarts, enmig de la represa de la repressió contra l’oposició per part del govern del país. Tot i la crida de Tikhanóvskaia a cessar en les protestes, milers de persones van tornar a sortir als carrers de Minsk i altres ciutats del país per protestar contra els resultats electorals que donen un sisè mandat a Lukaixenko, en considerar que es va cometre frau electoral. Les mobilitzacions haurien estat menors que les dels dies anteriors, tot i que la repressió policial no hauria afluixat.
El Ministeri de l’Interior va admetre l’ús de foc real contra els manifestants en una protesta a la ciutat de Brest, segons informava ahir la BBC. La portaveu del Ministeri de l’Interior bielorús, Olga Chemodanova, va justificar l’ús de munició real per “protegir la vida i la integritat dels funcionaris”. La policia antiavalots també va disparar gasos lacrimògens i bales de goma per dispersar els manifestants a la capital, Minsk, on les forces de seguretat haurien detinguts almenys un miler de persones dimarts el vespre. Des de diumenge els arrestats sumarien més de 6.000, segons va informar la portaveu del Ministeri de l’Interior.
En els vídeos que circulaven per les xarxes es veien agents fent arrestos en diversos llocs i en diverses imatges d’aquesta nit passada es pot veure agents intimidant i disparant projectils contra persones que es troben dins dels seus cotxes, periodistes ferits i corredisses i cops de porra.
En un nou pas més en la seva estratègia repressiva, les autoritats de Bielorússia, han imposat un toc de toc de facto a Minsk, detenint persones als carrers, parant cotxes i arrestant alguns dels conductors, a més de limitar la circulació del transport públic. Els periodistes també s’han convertit en víctimes de la violència policial, i la connexió a internet continua inestable a Bielorússia. Després de tres jornades sense connexió ahir es va informar que s’havia reprès.
Les forces de seguretat intenten evitar que la gent es reuneixi a les places i a prop dels edificis oficials.
Diversos manifestants van ser detinguts a l’estació de metro de Puixkin, on la gent va deixar flors i va encendre espelmes en commemoració de la mort d’un home en les protestes del 10 d’agost.
Durant les presidencials de diumenge, el president Lukaixenko hauria rebut el 80,08% dels vots, mentre que la seva oponent Tikhanóvskaia, un 10,9%, segons els resultats provisionals oficials.
L’oposició a Lukaixenko, per la seva banda, no reconeix els resultats perquè considera que van ser manipulats i es va cometre frau. En fer-se públics els sondejos oficials que donaven un triomf aclaparador a Lukaixenko i li permetien aferrar-se al poder, on ja està 26 anys, van esclatar les primeres protestes, en què almenys una persona ha perdut la vida.
Reunió extraordinària de la UE
L’alt representant de la UE per a la Política Exterior, Josep Borrell, va convocar ahir un Consell d’Afers Exteriors extraordinari per aquest divendres, per debatre les crisis més urgents de les últimes setmanes, com les de eleccions a Bielorússia o el Líban. La convocatòria es produeix després d’unes setmanes particularment agitades en l’escena internacional per, entre altres temes, les tensions entre Turquia i Grècia per la presència de vaixells sísmics i militars turcs en una zona del Mediterrani que Atenes considera de la seva jurisdicció. En l’agenda de la reunió també figurarà Bielorússia per la situació que viu el país després de les presidencials de diumenge passat. La UE ja va advertir que revisarà les seves relacions amb Bielorússia, després de dir que els comicis no van ser justos ni lliures, i no va descartar adoptar sancions després de la repressió de les manifestacions contra els resultats.