Els alcaldes de grans ciutats es neguen a cedir romanent

Badalona

L’alcaldessa de Barcelona no és l’única descontenta amb l’acord del govern espanyol. També l’alcalde de Badalona, Xavier García Albiol, s’ha queixat en declaracions a El Matí de Catalunya Ràdio de la proposta, que ha avisat que no entomarà. “Això no és cosa de parits, aquí el govern espanyol i el PSOE han pres aquesta mesura inacceptable en contra de gairebé tothom”, ha apuntat.

El batlle de Badalona, que ha detallat que disposa de 133 milions d’euros de romanent que preveu revertir a la població “dins de la legalitat”, s’ha referit a la llei d’estabilitat pressupostària -coneguda com a ‘llei Montoro’- en la que s’empara el govern espanyol per proposar la mesura, i ha dit que la norma “no va néixer amb aquest esperit”. A més, ha assegurat que “no és la Bíblia” i s’hauria de canviar els punts que siguin “injustos”.

Reus, Lleida i València

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, també s’ha queixat de la proposta i ha advertit que els 2 milions que té de romanent els destinarà “directament” als ciutadans de Reus. L’alcalde també ha aprofitat per demanar una reunió a la ministra d’Hisenda, María Jesús Montero.

En un sentit similar s’ha expressat el batlle de Lleida, Miquel Pueyo, que ha qualificat la mesura de “confiscació”.

El cas de Lleida, però, és diferent, ja que no disposen de superàvit sinó que tenen un dèficit de 175 milions d’euros. Per a Pueyo això fa la seva situació “encara més dramàtica” i ha remarcat que serà “absolutament injust” que els ciutadans de Lleida, que “contribueixen amb ingressos a l’Estat”, rebin “exactament zero euros” per fer front al coronavirus.

Per la seva banda, l’alcalde de València, Joan Ribó, ha exigit la modificació de l’acord i ha avisat al PSOE que “no podrà seguir amb aquesta actitud”. A més, ha lamentat que des del govern espanyol es tingui un tracte “paternalista” amb els ajuntaments.

La negociació “ha de continuar”

Tots els alcaldes han coincidit també en què la negociació “no ha acabat i haurà de continuar”, ja que aquest decret llei s’haurà de convalidar al Congrés dels Diputats, on només comptaria amb el suport dels socialistes i per tant no prosperaria.

En aquest sentit, Colau, que ha estat molt crítica amb la proposta, ha aposat per tirar endavant un nou acord tramitant-lo com a llei i podent fer-hi esmenes, cosa que creu que podria “reconduir” la negociació.

Els ajuntaments dels comuns, tampoc

De fet, Catalunya en Comú ha anunciat aquest dimarts que els ajuntaments governats per la seva formació no cediran els seus romanents al govern espanyol, en contra del que proposava l’acord entre Hisenda i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

Segons els comuns, aquests estalvis es destinaran a “la reconstrucció social i econòmica” de les ciutats que governen i emplaçaran a fer el mateix a la resta d’ajuntaments.

La formació, que ja ha avançat que votarà en contra del decret quan es voti la convalidació al Congrés dels Diputats, ha apuntat que ara és moment “d’enfortir” l’autonomia dels consistoris i “facilitar als governs locals la possibilitat de governar els seus recursos”.

Per als comuns cal modificar la llei d’estabilitat pressupostària, impulsada pel PP, perquè “erosiona la facultat dels ajuntaments d’incidir en la transformació de les ciutats, vulnera l’autonomia i segresta les hisendes locals”. De fet, han explicat que estan preparant una moció per presentar als plens que demani derogar aquesta norma.

A més, l’alcalde d’El Prat de Llobregat, Lluís Mijoler, defensa que els ajuntaments necessiten més finançament per sortir de la crisi.

“Ens cal major autonomia i capacitat, més enllà de l’ús dels romanents, perquè som l’administració més propera a les persones i hem demostrat que també som la més eficaç”, assegura.