Tutorització internacional
Diversos líders mundials discuteixen com poden finançar ajuda humanitària a Beirut sense passar per uns líders locals corromputs
El primer ministre proposa convocar uns comicis que molts veuen com un intent de rebaixar els ànims
Emmanuel Macron vol liderar la resposta internacional a la crisi del Líban i ahir va fer una passa més per aconseguir-ho. Només dos dies després de l’explosió, va visitar la zona més damnificada per la deflagració a Beirut i va intercanviar impressions amb polítics i ciutadans libanesos; ahir, va capitanejar una conferència amb estats i institucions d’arreu del món per plantejar els termes d’una ajuda financera i humanitària sense la qual un Líban en estat de fallida no se’n sortirà.
En la conferència, hi han participat els Estats Units, el Regne Unit, la Xina, Rússia, la Unió Europea i alguns estats àrabs com Egipte, però no Israel, malgrat que estarà en contacte amb el pla a través de les Nacions Unides, que donen suport al projecte. “Hem de treballar plegats perquè la violència i el caos no esdevinguin habituals”, va dir Macron l’endemà que el centre de Beirut es convertís en una batalla campal amb enfrontaments entre els cossos policials i els manifestants. “El futur del Líban està en joc”, hi va afegir.
El president francès, que es va posar al costat dels manifestants argumentant que les seves demandes eren “legítimes”, va picar el crostó a les autoritats libaneses al·legant que “actuar perquè el país no s’enfonsi” és a les seves mans. Malgrat això, va reiterar que l’ajuda que sortís de la conferència de donants “hauria d’anar directament a la gent que la necessita sobre el terreny”, i “no pas a mans corruptes”, com havia arribat a dir dies enrere.
El teixit d’entitats socials i d’ONG locals i internacionals que hi ha al país podria tenir un rol clau en la recepció i distribució d’aquesta ajuda externa, que els participants de la conferència han plantejat en dues fases. La primera, dotada d’uns 66 milions d’euros, aniria destinada a “necessitats humanitàries urgents”, incloent-hi distribució de menjar, allotjament per als que han quedat sense casa i equipament mèdic per afrontar la pandèmia. La segona, amb uns 50 milions d’euros més, aniria destinada a reconstruir infraestructura pública i habitatges.
Convocatòria d’eleccions
Mentre els líders mundials discuteixen com poden redreçar el rumb d’un país que no toca fons, el Líban estava ahir en espera del que pugui passar avui al Parlament, on el primer ministre, Hassan Diab, ha anunciat que hi proposarà formalment la convocatòria d’eleccions parlamentàries. En un discurs televisat, Diab va assegurar que el país “no pot sortir d’aquesta crisi sense passar per uns comicis”, però molts libanesos es mantenen escèptics. El fet que la proposta de Diab arribés dissabte al vespre, quan grups de manifestants liderats per militars retirats van ocupar momentàniament dos ministeris, reforça el temor que la proposta del primer ministre sigui una estratègia per rebaixar els ànims.
El cap de setmana de mobilitzacions acaba al Líban amb més de 720 ferits, amb la mort d’un policia –segons les autoritats– i amb la sensació generalitzada que els líders libanesos estan actuant, aquest cop sense dissimular, en benefici propi i deixant de banda la població. En una setmana tràgica com la que ha viscut el país, pocs entenen que les autoritats enviïn els cossos de seguretat a reprimir les primeres protestes després de l’explosió en lloc de col·laborar amb la feina que estan fent milers de voluntaris per intentar recuperar la seva ciutat.
La llibertat de premsa és un altre motiu de preocupació per a diversos grups de defensa dels drets humans al Líban, que denuncien un increment del nombre d’atacs contra periodistes, sovint en protestes antigovernamentals. Només durant la nit de dissabte, catorze professionals de la comunicació van ser agredits per membres dels cossos de seguretat a Beirut.
Dimissions de ministres i parlamentaris
La ministra libanesa d’Informació, Manal Abdel Samad, va ser ahir la primera membre del govern de Diab a dimitir després de l’explosió: “Atès que la realitat no concorda amb els anhels dels ciutadans, presento la meva renúncia després de l’horror del desastre de Beirut.” Mitjans locals van informar més tard que el ministre de Medi Ambient, Damianos Kattar, hauria anunciat també la seva marxa de l’executiu al primer ministre. Si es confirmés, la de Kattar seria la tercera dimissió d’un govern amb pocs mesos de vida i de futur incert, després que el ja exministre d’Afers Estrangers, Nassif Hitti, abandonés el govern dilluns i fos substituït ràpidament. El nombre de dimissions de parlamentaris des de l’explosió de dimarts, que ja ha provocat 159 víctimes mortals i 6.000 persones ferides, s’eleva a set, després que dos diputats més presentessin també ahir la seva renúncia. Aquestes dimissions no han provocat cap reflexió entre els líders tradicionals del país i objecte de crítica entre els manifestants, com el president, Michel Aoun, i el president de la cambra, Nabih Berri. Samir Geagea, líder del partit Falanges Libaneses, antic senyor de la guerra i avui sense lloc al govern, es passejava dissabte per Beirut amb desenes d’homes armats al seu voltant mentre interrompia la circulació i es fotografiava amb ciutadans. Era a l’altra banda de la ciutat, però segurament sabia que la policia estava disparant munició real davant del Parlament i que el primer ministre plantejaria anar a eleccions.