Crítica
música
Talent i amplitud de mires
La jove cantant barcelonina Aiala va presentar dijous el seu primer disc, Nothing less than art (New Beats-Kasba Music, 2019) al festival Tempo de Girona, en un ambient de gran terrassa estiuenca a l’aire lliure. La música d’Aiala és ideal en aquest context: hereva de la millor tradició de la black music i atenta a l’actualitat del R&B i altres negrituds urbanes, Aiala ofereix un còctel rítmic càlid i proper, amb veu de diva, sense comportar-se com a tal. Ben envoltada per una petita gran banda –Celia del Barco, teclats i veus; Macià Amorós, bateria i seqüències, i Pol Sistach, guitarra–, Aiala va aprofitar bé el temps: va interpretar tots els temes de l’àlbum i un nou single publicat fa poc, Take a deep breath , més quatre versions que mostren la seva amplitud de mires: When doves cry, de Prince; Mother’s daughter, de Miley Cyrus; Moonage Daydream, de Bowie –citant pel mig Hotel California dels Eagles– i Juice, de Lizzo. De talent i inquietud artística en té de sobres per desenvolupar una llarga i prometedora carrera.
