La Casa del Rei s’aprofita del calendari del virus

Que una crisi pot ser una oportunitat és una frase que ha omplert manuals empresarials, però no és aliena als departaments de premsa a l’hora de dictar el calendari de la política comunicativa. En l’últim esglaó de la caiguda en desgràcia de Joan Carles I, que després d’abdicar el juny del 2014 dilluns fugia de l’Estat espanyol, la Casa del Rei s’ha aprofitat del calendari de la Covid-19 i del cop emocional del confinament per esmorteir les bombes informatives. Si la nota de Felip VI renunciant a l’herència del pare es va retenir fins a la nit del primer diumenge de l’estat d’alarma, l’agost és ara també un aliat.

El desconcert comunicatiu de la Casa del Rei va arribar al clímax amb la publicació al diari The Telegraph que Felip VI apareixia com a beneficiari de les fundacions Zagatka i Lucum. La primera és propietat d’Álvaro de Orleans, cosí de Joan Carles, i la segona és investigada per la fiscalia anticorrupció per haver rebut presumptament 100 milions de dòlars de la petromonarquia de l’Aràbia Saudita en relació amb el TAV a la Meca. La reacció de La Zarzuela podia haver estat immediata: va ser el 5 de març del 2019 quan el despatx britànic d’advocats Kobre & Kim va fer arribar una carta a la Casa del Rei per comunicar a Felip VI la seva designació com a beneficiari de la Fundació Lucum quan es produís la mort de Joan Carles. El rei en actiu va deixar passar un mes i el 12 d’abril, segons La Zarzuela, va comparèixer davant de notari “per manifestar que ha dirigit una carta al seu pare, el rei Joan Carles, a fi que, si fos certa la seva designació o la de la princesa d’Astúries com a beneficiaris de la citada Fundació Lucum, deixés sense efecte tal designació, manifestant igualment que no acceptaria cap participació o benefici en aquesta entitat, renunciant així a qualsevol dret, expectativa o interès que, encara que fos sense el seu consentiment o coneixement, els pogués correspondre ara o en el futur amb la Fundació Lucum”.

Curiosament, la Casa del Rei no va informar de res de tot això en temps real i va deixar passar un any: el text entre cometes és del comunicat fet públic la nit del diumenge 15 de març del 2020, l’endemà que Pedro Sánchez decretés l’estat d’alarma i el confinament domiciliari. La commoció de recloure’s a casa va ser vista a la Casa del Rei com un moment comunicatiu idoni per traslladar –sense sotracs gràcies a la preeminència informativa del virus– que Felip VI renunciava a l’herència econòmica i desposseïa el pare de l’assignació fixada al pressupost de la Casa del Rei: 194.232 euros anuals. Sense voler-ho, aquella decisió en ple estat d’alarma ha enverinat el present comunicatiu: ni Pedro Sánchez ni Felip VI saben ara oferir una mínima explicació de qui paga el desterrament i la seguretat de l’excap de l’Estat, que reté el títol de rei però que ja no té diners propis. El lloc de destinació, 48 hores després de la fugida, també és un misteri que perviu aprofitant-se de la treva de l’agost en què les Corts i La Moncloa abaixen la persiana.