Rull i Turull veuen la suspensió del seu tercer grau com una “venjança” i “escarment”

Els exconsellers Josep Rull i Jordi Turull han tornat aquest dijous a la presó de Lledoners després que el Jutjat de Vigilància 5 de Catalunya hagi suspès el seu tercer grau a petició de la fiscalia. Els dos dirigents independentistes han entrat a la presó a dos quarts de nou del vespre. Ara, hauran d’estar 14 dies confinats a la cel·la.

Tal com va passar dimarts amb els altres cinc presos polítics als que han retirat el règim obert (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart), desenes de persones han volgut acompanyar Rull i Turull fins a les portes de la presó.

Tots dos s’han dirigit als concentrats per agrair-los el suport i per animar-los a persistir.“No afluixeu, gas a fons. Això va de democràcia i de llibertat”, ha proclamat Turull.

L’exconseller ha lamentat que “això va de venjança i d’escarment”. Però ha recordat que “ho han provat durant segles i no se’n sortiran”.

En la mateixa línia, Rull ha admès que quan a mitjan juliol obtenir el règim de semillibertat ja sabien que aquesta seria “un tercer grau efímer”. “Ells el que volen és presó, presó i presó”, ha assenyalat.

Però ha volgut deixar clar que malgrat tot “no ens venceran”. “Ara perquè portem mascareta, però el somriure no ens el prendran mai. Si es pensen que sortirem de l presó rancuniosos i amb el caràcter agre s’equivoquen molt, la nostra és una causa de llibertat expressada en positiu”, ha assegurat.

En declaracions als mitjans, Rull ha denunciat que la fiscalia i el Tribunal Suprem volen que els presos polítics se sotmetin a “un programa de tractament per canviar les nostres idees, que són lícites i democràtiques i sempre les hem demanat pacíficament”. “Mai ens sotmetrem”, ha replicat.

Rull ha avançat que presentaran tots els recursos que calgui contra la decisió de suspendre’ls el tercer grau, però ha donat a entendre que no confia molt que prosperin. “Ens sentim desemparats”, ha admès. Sí que s’ha mostrat confiat que al final “això es dirimirà on s’ha de dirimir de sempre, que és a les urnes, quan el poble, lliurement, decideixi el seu futur”.