L’Audiencia Nacional reobre el cas dels àudios que esquitxen l’emèrit
El jutge del cas Villarejo crida a declarar com a investigada l’examant de Joan Carles de Borbó el 8 de setembre
També cita el comissari jubilat
La peça 5, que parla dels comptes a Suïssa del pare de Felip VI, va ser arxivada el 2018
El jutge de l’Audiencia Nacional Manuel García Castellón ha citat Corinna Larsen, examant de Joan Carles de Borbó, el dia 8 de setembre a declarar com a investigada en la peça dels àudios de les converses que va mantenir amb el comissari jubilat José Villarejo, en què l’empresària alemanya parla dels comptes opacs del pare de Felip VI a Suïssa.
El titular del jutjat d’instrucció número 6 de l’Audiencia Nacional va reobrir ahir la peça número 5 del cas Villarejo, coneguda com a Carol, que investiga les relacions de Corinna amb l’excomissari, actualment a la presó, i que també ha estat cridat a declarar com a investigat el dia abans que Corinna.
El jutge també ha citat Rafael Redondo, soci del comissari jubilat, i l’expresident de Telefónica Juan Villalonga, que va presentar Corinna a Villarejo a Londres i va organitzar la reunió enregistrada el 2015, en què també surt.
En una interlocutòria dictada ahir, García Castellón explica que ha ordenat la reobertura d’aquesta peça, arxivada el 7 de setembre del 2018, després de rebre els informes policials en què s’han analitzat els arxius d’àudio de Corinna trobats als domicilis de Villarejo i Redondo i la petició de cooperació judicial enviada per la fiscalia suïssa en relació amb aquest cas per la connexió entre els fets de les dues investigacions.
La reobertura del cas, diu el magistrat, pretén aclarir la possible existència d’un encàrrec de Corinna a Villarejo per a l’obtenció a Espanya d’unes dades corresponents a una persona de nacionalitat espanyola. “Sense perjudici que això ens pugui portar a altres tipus d’infraccions”, hi afegeix.
El jutge del cas Villarejo constata que, en una de les converses entre Corinna i el comissari jubilat, l’examant de l’emèrit va expressar la seva inquietud sobre una assistent personal espanyola que podria estar filtrant informació sobre la seva vida. Villarejo li va vendre els seus serveis. García Castellón vol saber si l’encàrrec va arribar a materialitzar-se i es va cobrar, perquè hi podria haver delictes de suborn actiu i passiu.
Atès que el jutge i la fiscalia discrepen sobre la “connexitat” entre els fets investigats a Suïssa i a l’Estat espanyol, el magistrat demana al ministeri públic que informi sobre la possible existència de connexitat delictiva i sobre la competència de la jurisdicció espanyola per al coneixement dels fets.
Investigació suïssa
Tot i que, en les converses amb Villarejo, Corinna parla dels comptes de Joan Carles de Borbó a Suïssa, la peça no afecta directament les investigacions sobre l’emèrit. A més, no pot ser investigat per l’Audiencia Nacional perquè és aforat davant del Suprem. Sí, però, que dels àudios d’aquestes converses, enregistrades pel mateix Villarejo i difoses l’estiu passat per dos mitjans digitals, en va sorgir la investigació oberta a Suïssa contra Corinna per presumpte delicte fiscal, agreujat en acceptar 65 milions d’euros de l’emèrit procedents de la societat pantalla panamenya Lucum Foundation, que tenia l’antic cap d’estat de primer beneficiari i Felip VI de segon.
A més de la investigació suïssa, la fiscalia del Suprem ha assumit les diligències d’anticorrupció sobre el presumpte cobrament de comissions per l’adjudicació el 2011 del TAV a la Meca (Aràbia Saudita) en comprovar que l’emèrit hi podria estar involucrat perquè gaudia del privilegi d’aforat després d’abdicar el 2014.
Escàndol d’interès internacional
L’escàndol protagonitzat per Joan Carles de Borbó i la situació en què es troba la monarquia espanyola continua centrant l’interès de la premsa internacional. El cap de setmana passat, el prestigiós setmanari britànic The Economist li va dedicar un reportatge titulat “Corona embrutada”, en què destaca que les informacions sobre les “amants” de l’emèrit i les seves finances “fan vergonya a la monarquia”. Per això, s’expliquen les causes del “distanciament de Felip VI respecte al seu pare”. En aquest punt, el reportatge afirma que els Borbons van ser expulsats tres vegades entre el 1808 i el 1975 i encara continuen sota escrutini, alhora, diu l’article, que el sentiment republicà va creixent. També la setmana passada, la cadena nord-americana CNN va publicar un reportatge sobre la monarquia espanyola que posava l’accent en Felip VI i el seu intent per distanciar-se del seu pare. L’article cita diversos analistes i destaca la pressió sense precedents que hi ha en aquests moments sobre la monarquia espanyola. I destaquen també que el tema no és l’emèrit, sinó que el que s’està qüestionant és la monarquia com a institució. Dissabte es va celebrar a Madrid una manifestació contra la corona.