El Suprem decidirà sobre el 100.2 dels presos de l’1-O i revoca l’atorgat a Forcadell
L’alt Tribunal també estableix que els recursos del fiscal suspendran automàticament els permisos
Considera que no existeix connexió entre el programa de tractament aprovat per Mas d’Enric i el procés de reinserció de Forcadell
El Tribunal Suprem decidirà sobre l’aplicació del 100-2 als presos independentistes i ha revocat el que va atorgar la junta de tractament de Mas d’Enric a l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell. També estableix que els recursos del fiscal suspendran automàticament els permisos. Així ho ha decidit el propi alt tribunal, que estableix que ha de ser el tribunal que va emetre la sentència de l’1-O el que ha de resoldre els recursos. Pel que fa al de Forcadell, s’hi ha pronunciat després que el jutjat de vigilància penitenciària de Lleida obrís la porta a enviar la qüestió al Suprem, que ara li denega el 100.2 per falta de justificació. A més, avisa que el 100.2 no pot “amagar excarceracions pròpies del tercer grau”.
Suprem ha estimat el recurs d’apel·lació de la fiscalia i ha revocat la interlocutòria del jutjat de vigilància penitenciària que va ratificar l’aplicació del 100.2 a Carme Forcadell aprovat per la junta de tractament de Mas d’Enric. L’expresidenta del Parlament va ser traslladada després a Wad Ras, i la seva junta li va aplicar un altre 100.2.
L’alt tribunal considera que no existeix connexió entre el programa de tractament aprovat per Mas d’Enric, que inclou tasques de voluntariat i acompanyament a un familiar fora de la presó, i el procés de reinserció de Forcadell. Això, al seu parer, fa “injustificable” que pugui sortir en aplicació del 100.2 sense haver complert ni una quarta part de la condemna, remarca.
Però a més, el Suprem es declara competent per pronunciar-se sobre els recursos d’apel·lació que es presentin per l’aplicació del 100.2 als presos independentistes. La decisió del tribunal “decideix amb caràcter definitiu quin òrgan jurisdiccional ha d’assumir la competència funcional per resoldre els recursos que se suscitin” arran de l’aplicació del 100.2, remarca, i alhora provoca l’aplicació de l’efecte suspensiu en els recursos de la fiscalia, en aplicació de l’apartat 5 de la disposició addicional cinquena de la Llei Orgànica del Poder Judicial. Així doncs, serà el Suprem qui decideixi si manté o anul·la el 100.2 i els recursos de la fiscalia paralitzaran l’execució dels permisos.
Els magistrats argumenten que l’article 1002 del reglament penitenciari afecta el model d’execució de la pena, i per això creuen que s’hi ha de pronunciar l’òrgan sentenciador.
Trasllat “injustificat” a Wad Ras
En el cas concret de Forcadell, remarca que les juntes de tractament “no estan cridades a corregir els desacords dels funcionaris que les integren”. També avisa que no es permet el “trasllat injustificat d’un penat a un altre centre penitenciari si aquesta decisió està estratègicament dirigida a rectificar la competència del jutge de vigilància penitenciària”, en referència al trasllat de l’expresidenta del Parlament a Wad Ras.
El Suprem constata que el programa de tractament ha d’identificar la necessitat del 1002 i la impossibilitat d’executar-se a l’interior de la presó. També rebutja l’argument que van donar el jutge i les defenses recordant que l’alt tribunal va descartar l’aplicació de l’article 36.2 del Codi Penal, que preveu no atorgar el tercer grau fins que s’hagi complert la meitat de la condemna. “Aquesta decisió en cap cas pot ser interpretada com un aval per a l’aprovació de programes de flexibilització que, per la via del 100.2, amaguin excarceracions pròpies del tercer grau per a l’aplicació d’un règim de semi-llibertat que res té a veure amb la funció resocialitzadora que és pròpia de les penes privatives de llibertat”, destaca.
El fet de no aplicar l’article 36.2, continua, va suposar que la sala no va creure necessari imposar un període de seguretat, però aquesta decisió no impedeix que la durada de la pena sigui un element a ponderar a l’hora de decidir sobre l’execució de la condemna.
També alerta que la sentència de l’1-O “no ha de ser permanentment reinterpretada”. “En els fets declarats provats i en la seva fonamentació jurídica es troben les claus per explicar la gravetat dels fets sentenciats i el seu efecte demolidor per a la convivència democràtica”, afegeix el Suprem, que assegura que Forcadell no va ser condemnada per la seva ideologia independentista.
Insisteix que hi ha “absència absoluta d’enllaç entre el programa que es proposa i el procés de reinserció social” de l’expresidenta del Parlament, que “no pot ser aliè al delicte pel qual va ser condemnada”. “Cap relació guarda la realització del voluntariat descrit o el programa d’acompanyament de la seva mare amb la tipologia delictiva”, assenyala el Suprem, que detecta un “manifest desenfocament en l’anàlisi que es fa en la resolució”.
