Els lletrats relaten el setge del TC a la mesa del Parlament
Els juristes de la cambra declaren que van advertir reiterades vegades l’equip de Forcadell de les advertències del Constitucional
La doctrina constitucional no es va blindar fins al 2019
Els juristes que van exercir les seves funcions al Parlament de Catalunya en el càrrec de lletrat major o secretari general durant la tramitació de les diverses lleis del procés independentista de Catalunya van descriure ahir al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el setge implacable i creixent que en aquell període va exercir sobre la mesa del Parlament el Tribunal Constitucional. La intromissió del TC en el desenvolupament de la tasca que duia a terme la mesa del Parlament, òrgan rector de la cambra, va anar creixent des del 2014 i ha acabat consolidant una doctrina el 2019, a través de sentències, segons la qual les meses dels parlaments autonòmics han passat d’haver d’admetre a tràmit tota iniciativa que presentin els grups, amb excepcionals excepcions i amb la lògica d’afavorir el debat sobre qualsevol tema, a tenir potestat de vet per rebutjar aquelles que són clarament contràries a la Constitució Espanyola, com seria el cas de les lleis del procés independentista.
La declaració dels lletrats en la vista que segueix el tribunal contra els membres de la mesa, la presidenta Carme Forcadell i la diputada Mireia Boya es va centrar en un relat descriptiu de quina va ser la seva actuació durant aquells mesos. L’exlletrat major Antoni Bayona, per exemple, va deixar de costat els qualificatius que ha emprat en algunes ocasions en entrevistes als mitjans per criticar la manera com els diputats de Junts pel Sí i la CUP van tirar endavant tot el corpus normatiu que havia de portar el país a la independència.
De les declaracions dels lletrats va quedar clar que la mesa del Parlament va ser l’encarregada de validar l’admissió a tràmit de les lleis del referèndum i de transitorietat, mentre que va ser el ple el que les va incloure en l’ordre del dia que va fer possible la seva votació i aprovació els dies 6 i 7 de setembre del 2017. Ara bé, va quedar clar que sense l’admissió a tràmit de la mesa no s’hauria arribat al debat definitiu.
Xavier Muro, secretari general del Parlament, va recordar com va advertir en diverses ocasions la mesa de la seva obligació d’abstenir-se en la tramitació de normes que el TC havia advertit que anaven en contra de la Constitució. També va recordar com es va negar a publicar al Butlletí del Parlament les lleis aprovades el 6 i 7 de setembre del 2017 i que Carme Forcadell li va dir que la publicació era cosa seva i dels diputats partidaris de la independència.
Benach, en defensa
Entre declaració de lletrat i lletrat, el tribunal va escoltar la declaració del testimoni Ernest Benach, president del Parlament entre el 2003 i el 2010, que va defensar l’actuació dels diputats processats argumentant que no es podia rebutjar l’admissió a tràmit de les lleis, que la mesa no entra mai en el debat de fons de les iniciatives que accepta a tràmit i que el resultat final d’una llei pot arribar a ser molt diferent de quan va ser acceptada en un primer moment per la mesa. Sobre les advertències dels lletrats de la cambra en el sentit que es movien fora de la llei va dir que els seus informes són un assessorament de caràcter tècnic i jurídic, i que en cap cas són d’obligat compliment.
LES DATES
Els testimonis defensen la inviolabilitat i assenyalen l’arbitrarietat del TC
Exdiputats i diputats del Parlament van declarar ahir com a testimonis en el judici que se celebra al TSJC contra els membres de la mesa per un delicte de desobediència durant l’onzena legislatura. Hi van assistir Lluís Llach i Antoni Castellà. Tots dos havien estat presidents de mesa de les comissions que van debatre i aprovar, abans que ho fes el ple de manera definitiva, les resolucions del procés constituent i la llei del pressupost amb les esmenes per fer un referèndum. Tots dos textos, el primer és una declaració política; el segon, una llei, van ser suspesos pel TC i formen part de les moltes actuacions per les quals ara es jutja els membres de la mesa per haver-los tramitat sense fer cas a les sentències del Constitucional. En aquest cas, Llach va afirmar que mai va ser requerit per la seva feina i Castellà fins i tot va indicar que ell sí que va tramitar les esmenes, que feien referència a la reserva d’una partida econòmica per al referèndum tot i ser advertit pel lletrat de la cambra. Tot i així, mai no va rebre un requeriment. D’altra banda, els testimonis també van defensar que el president de grup signa el registre de les lleis per delegació de tots els diputats no per compte propi. Ho explicaven en defensa de Boya i Corominas.
