Concert per oblidar

Concert per oblidar? No per ser oblidat sinó per fer-nos oblidar la situació que estem vivint. I és que al mig d’aquesta incertesa, l’energia festiva i plena de positivitat de Miki Núñez va convertir l’Auditori de Girona –on va actuar dissabte i diumenge, dins del festival Strenes– en un petit oasi. Quan els músics van aparèixer, va quedar clar que seria un concert especial: eren només tres, en lloc de la banda que l’acompanya habitualment. Bateria, guitarra i un saxo màgic, que va vestir cada peça amb dolçor i potència, ens van oferir un format únic. Van obrir la vetllada amb Vivir al 100% i de seguida vaig dubtar sobre qui tenia més ganes d’aquest concert, si els músics o el públic.

Des del primer instant es podia copsar com els espectadors s’havien d’aguantar a la cadira ja que les cames els demanaven d’aixecar-se a ballar, ganes que van ser escoltades quan en acabar la primera cançó, en Miki els va convidar a donar-ho tot, això sí, dins de l’espai de seguretat. Després de dues versions, L’Empordà i Somnis de petit –cançó que quan el Miki i l’Albert (guitarra) anaven de colònies van decidir que un dia tocarien en un escenari; res més bonic que poder complir somnis d’infància–, vam tenir el privilegi de poder escoltar algunes de les cançons que formaran part del nou àlbum que entraran a gravar aquesta tardor. Cançons com Mi lugar amb ritmes rumbers, enganxosa, feta per ballar i que promet molt de cara a l’any vinent, o altres de més íntimes com No m’ho esperava, en què Miki es despulla. Una balada preciosa en què ens ensenya una part més introspectiva d’ell.

Finalment, va arribar el moment més esperat de la nit, i és que Escriurem ha esdevingut tot un himne en aquesta etapa. Just en el mateix escenari on va recollir el premi Enderrock a la millor cançó pop-rock, en Miki va voler recordar tots els que ens han hagut de dir adeu durant els últims mesos i amb El somriure dels que ja no hi puguin ser final va fer alçar el públic en una gran ovació mentre corejava el seu nom. Miki, entre llàgrimes, ho va agrair de tot cor i es va llançar amb Me vale per donar-nos un final de traca i mocador.