La inviolabilitat parlamentària, a judici
La fiscalia, l’advocacia de l’Estat i Vox sostenen que els quatre membres de la mesa de l’onzena legislatura van desobeir les advertències del TC en no aturar qualsevol iniciativa pel dret a decidir
Els acusats repliquen que van complir el reglament i que Corominas i Boya no van rebre cap advertiment com a presidents de grup, com tampoc cap diputat
Després de dues suspensions i una temptativa per la Covid-19, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) celebra, a patir de dimarts, el judici contra quatre membres de JxSí de la mesa del Parlament de l’onzena legislatura i la llavors presidenta del grup de la CUP, Mireia Boya, per desobediència continuada al Tribunal Constitucional (TC) en no haver aturat iniciatives sobre la independència del país. La condemna de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per desobediència al TC –en no impedir la votació de les lleis de transició jurídica i del referèndum–, a més de sedició, per part del Tribunal Suprem, fa pensar en un judici amb el final ja marcat. Els fets són els mateixos, però l’alt tribunal català ha d’analitzar què va fer cada un dels cinc dels processats.
Per començar, el TSJC ja ha mostrat un tarannà més democràtic que l’alt tribunal espanyol i permet a l’exdiputada Mireia Boya declarar en la seva llengua materna, l’aranès, i que hi hagi traducció simultània, opció impossible amb la llengua catalana a Madrid.
Les defenses de Lluís Coromimas, Lluís Guinó, Ramona Barrufet, Anna Simó i Mireia Boya plantegen en les tres sessions de la vista (22, 23 i 24 de juliol) testimonis i proves perquè es debati a fons el dret a la inviolabilitat parlamentària i també el gir antidemocràtic del TC, a partir del 2015, en vetar no només accions jurídiques, sinó també tot debat a la cambra sobre el dret a decidir.
El judici començarà amb les qüestions prèvies. La penalista Judit Gené, defensora dels membres del PDeCAT, incidirà que el procediment vulnera la inviolabilitat dels exmembres de la mesa, recollida a l’Estatut i a la Constitució per protegir els vots i opinions dels diputats en l’exercici del seu càrrec. En l’escrit de defensa, Gené sosté que aquesta prerrogativa de separació de poders “té més sentit en aquesta causa, ja que l’Estat ha usat tots els mecanismes per condicionar la independència del poder legislatiu de Catalunya”. El Suprem, en el cas de Forcadell, ja va resoldre en contra en afirmar: “La inviolabilitat no té un caràcter il·limitat. L’acte parlamentari que s’aparta de la seva funcionalitat i és vehicle per desobeir el que fixa el TC no està emparat per la inviolabilitat.”
Gené també demanarà, en les qüestions prèvies, que s’expulsi del procediment l’acusació d’agrupació criminal, que formula l’acusació popular de Vox, amb la qual els demana dotze anys de presó, en vulnerar-se el seu dret de defensa, ja que no s’ha fet cap prova de descàrrec. En la sentència, el Suprem condemna per sedició els líders polítics i només afirma que els fets provats no es poden subsumir en el delicte d’organització criminal, com Vox demanava, però l’alt tribunal no hi motiva la negativa.
Els polítics neguen les acusacions de la fiscalia i l’advocacia de l’Estat, que els sol·liciten penes d’inhabilitació a càrrec públic per desobediència. En l’escrit d’acusació, el tinent fiscal Pedro Ariche retreu dues actuacions: una als membres de la mesa i l’altra a Corominas, com a president del grup de JxSí, i Boya, com a presidenta del grup de la CUP, per haver presentat les proposicions de llei del 6 i 7 de setembre del 2017. En aquesta actuació parlamentària també hi havia les portaveus dels respectius grups, Marta Rovira i Anna Gabriel, que van decidir marxar a l’exili quan la instrucció de la causa va ser traslladada del TSJC al Suprem. La defensa de Boya, exercida per l’advocat Carles López, precisa que “no va rebre cap notificació ni requeriment del TC” per aturar la seva activitat, com tampoc cap diputat.
“El relat fàctic no s’ajusta a la realitat”, sostenen les defenses en relació amb els escrits d’acusació, i demanen l’absolució de tots els polítics. En el judici es reafirmarà que la mesa del Parlament no té la funció revisora que li demanava el Tribunal Constitucional ni està fent un acte administratiu sinó un acte parlamentari quan permet un debat polític a la cambra.
Anna Simó preveu respondre només les preguntes del seu advocat perquè recorda que ja va declarar al TSJC i al Suprem. Mantindrà la mateixa línia argumental en defensa del dret a la inviolabilitat parlamentària, a la iniciativa pública, a la representació política, així com el compliment de les funcions de la mesa i del reglament del Parlament. Simó denuncia “l’enorme injustícia” que es va fer condemnant els líders catalans, però especialment la presidenta del Parlament, perquè va fer el mateix que la resta de membres de la mesa: permetre el debat i la iniciativa polítiques.
LES DATES
LES FRASES
El Suprem decapita el debat pel dret a decidir
M. Piulachs
El Tribunal Suprem va arrabassar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la investigació mig embastada contra el govern i la mesa del Parlament català, iniciada el 2016, amb una primera querella de la fiscalia contra la presidenta Carme Forcadell pel delicte de desobediència en permetre la votació per crear una comissió d’estudi del procés constituent. Abans, el Tribunal Constitucional va declarar inconstitucional la resolució 1/X1 sobre l’aprovació d’un procés per a la creació d’un Estat català, del 9 de novembre de 2015. Va ser la primera votació criminalitzada.
Amb la querella per rebel·lió ordenada per la fiscalia general de l’Estat va ser el moment en què l’alt tribunal espanyol va assumir la causa vers la mesa, i després del govern català i dels líders socials, que eren a l’Audiencia Nacional, amb la cúpula dels Mossos. Va trencar la jurisprudència que precisa que l’aforament del polític investigat domina sobre la resta, és a dir els diputats catalans havien de ser jutjats pel TSJC, però una única factura a Brussel·les sobre una actuació puntual del govern va ser l’excusa perquè Madrid es quedés el procediment. Una decisió de la qual les defenses esperen que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) sostingui que el Suprem no va respectar el dreta a la tutela judicial efectiva.
Finalment, el desembre del 2018, en les qüestions prèvies i a un mes del judici, el Suprem va decidir desprendre’s dels exmembres de la mesa i de l’exdiputada de la CUP, en només ser acusats de desobediència –“per raons operatives”, segons la resolució del magistrat Manuel Marchena–, enfront del greu delicte de rebel·lió.
La sentència del Suprem –de l’octubre passat, que condemna els líders polítics a entre 9 i 13 anys de presó per haver impulsat “un aixecament tumultuari”– condiciona la resta de judicis pendents sobre els fets de la tardor del 2017 a Catalunya, com es va veure en el judici al major Trapero i l’anterior direcció de la policia catalana, a l’Audiencia Nacional, la sentència de la qual s’espera a la tornada de l’estiu. Els fets provats fixats per l’alt tribunal espanyol no es poden canviar i seran una cotilla. Segur. S’insisteix, però, que cada tribunal ha de valorar la prova en cada judici i individualitzar accions.
Pel Suprem, a Catalunya “el dret a decidir, que no existeix, va mutar en el dret a pressionar el govern central” per intentar acordar un referèndum, tot “enganyant la ciutadania”. En la resolució, hi afegeix: “Aquesta simbòlica i ineficaç declaració d’independència va ser el desenllaç d’un procés de tramitació legislativa que es va desenvolupar en oberta i contumaç oposició a tots els requeriments formulats pel TC.” Pel Suprem, la presidenta Forcadell “va obrir la porta a incomplir normes constitucionals i estatutàries, i les hauria d’haver inadmès”. El tribunal insisteix que “el dret a decidir només pot construir-se a partir d’un permanent desafiament polític. Ataca el pacte constitucional, és una pretensió inabastable. És un salt al buit”.
Cambra emmordassada des del 2015
En l’escrit defensa, l’advocada de Corominas, Guinó i Barrufet, afirma que la sentència del Tribunal Constitucional (TC) 42/2014, que escapça el dret a decidir del poble català, “posa fi a una línia jurisprudencial consolidada sobre les resolucions que simplement expressen la voluntat política de les assembles legislatives”, fins llavors permeses i que han provocat un salt “no acceptable” al delicte de desobediència, segons Judit Gené. La fiscalia també admet que el Parlament és una cambra on es podia debatre i votar qualsevol tarannà polític i una mostra és la resolució 1/XI, que declarava la sobirania catalana, l’any 2015. Però va ser anul·lada pel TC en la sentència 259/2015, que marca totes les següents mordasses.
Lluís Corominas i Anna Simó, els únics investigats de la mesa que van acceptar declarar en el judici del Suprem, en defensa de la presidenta Forcadell, van insistir-hi que “la mesa només examinava la forma i no el fons” de les propostes, com asseguren que marca el reglament. Els fiscals, però, van preguntar-los per dues iniciatives del 2009 i el 2010, aquesta última presentada per l’exdiputat de Solidaritat Alfons López Tena (que va donar els documents a fiscalia) vers una proposició sobre la independència de Catalunya, exclosa per la mesa per inconstitucional.
