La cancel·lació del Concurs deixa la temporada en blanc i augura el declivi casteller

Les previsions més pessimistes s’han acomplert. L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, va confirmar oficialment ahir la suspensió del Concurs de Castells 2020, que s’havia de disputar el primer cap de setmana d’octubre a la Tarraco Arena Plaça. Després de presidir la reunió del Consell Municipal de Castells, que va tenir lloc al Palau de Congressos, l’alcalde va explicar que la decisió s’havia consensuat amb l’Ajuntament de Torredembarra, la Coordinadora de Colles Castelleres i totes les colles de Tarragona. Malgrat la cancel·lació de l’edició “física” del Concurs, els organitzadors mantenen activitats al seu voltant, com ara l’estrena per Santa Tecla d’un documental sobre el món casteller, i altres iniciatives per mirar de mantenir l’afició.

Ricomà va recordar els motius “obvis” –la situació sanitària i la paralització de l’activitat de les colles– per explicar aquesta decisió, que deixa les ciutats de Tarragona i Torredembarra sense Concurs fins d’aquí a més de dos anys. L’opció de celebrar-lo l’any 2021 no convencia els organitzadors, que s’han decantat per donar un any sencer de marge a les colles perquè es refacin de l’aturada de l’activitat. “És molt complicat posar aquesta pressió sobre les colles, quan no sabem quina reacció tindrà la seva gent” en la represa, ni quan serà aquesta recuperació de l’activitat, admetia Ricomà.

El Concurs se celebra cada dos anys i, per tant, la propera edició està prevista per al 2022. La suspensió del mundial casteller s’afegeix a la de l’altra cita top del calendari, la diada de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès, i ratifica que, si més no, aquesta temporada no es veuran castells a les places.

Les conseqüències que aquesta llarga inactivitat, provocada per la pandèmia de la Covid-19, pot tenir sobre els castells en el futur genera la lògica preocupació i inquietud al món casteller.

Posats en contacte amb quatre caps de colles capdavanteres, la sensació general és que l’aturada provocarà una davallada a tots nivells. Així, el cap de la Colla Vella, Albert Martínez, considera que “el més important és saber quan podrem tornar a fer castells”, un punt en què coincideixen també el cap dels Castellers de Vilafranca, Sisco Benet, per a qui “no fer castells durant un any pot posar en perill el futur del món casteller”; el de la Colla Joves, Jaume Martí, que posa èmfasi “en la necessitat de fer actes socials perquè la gent no perdi el contacte amb la colla”, i el dels Minyons de Terrassa, Nani Matas, que vaticina una represa “en què tots començarem de molt avall i en què les que primer se’n sortiran seran les que aconsegueixin solucionar el tema dels més menuts”.

Preocupa sobre manera com l’aturada pot afectar l’evolució de la canalla. Des de Valls, Jaume Martí té clar que com més temps estiguin sense poder assajar “la canalla veterana no podrà ensenyar la canalla nova, la qual cosa vol dir que haurem de començar de zero”, mentre que Albert Martínez rebla el clau: “A banda de l’aspecte tècnic, sobretot em preocupa que s’haurà perdut la transmissió de confiança i seguretat entre els petits, de valors que només es poden passar els uns als altres quan es fan castells a dalt del pom.”

Un altre aspecte que s’ha de tenir en compte és el de la possible desafecció dels castellers. Sisco Benet opina que “hi pot haver castellers que decideixin rebaixar el grau d’implicació, senzillament perquè han descobert altres activitats, familiars o no, que els complauen”.

En la mateixa línia, Nani Matas explica: “Ens hem trobat col·legues a qui anomenem malalts de castells que ara han descobert que hi ha vida més enllà dels castells.” I hi afegeix: “La veritat és que ho veiem molt fotut tot plegat, però també esperem que prevalgui el sentiment de colla per poder tirar endavant.”

És obvi que no són bons temps “per a la lírica”. Saber quan es podrà tornar a l’activitat és clau. A partir d’aquest moment, tot serà qüestió de voluntat, tenacitat i esforç, condicions pròpies del món casteller.