Brussel·les vol frenar sense necessitat d’unanimitat els sistemes fiscals que “distorsionen” el mercat únic

La Comissió Europea vol frenar els sistemes fiscals “perjudicials” dins de la Unió Europea i estudia utilitzar l’article 116 dels tractats per fer-ho, cosa que no s’ha fet fins ara.

En el paquet fiscal que ha aprovat aquest dimecres, l’executiu europeu proposa aquesta possibilitat per limitar els sistemes fiscals d’estats com Irlanda, Països Baixos o Luxemburg davant l’obstacle que les qüestions fiscals necessitin la unanimitat del Consell.

Amb aquest article es podria posar en marxa un procés legislatiu ordinari que no podria ser vetat pels estats afectats. Abans, però, la Comissió Europea hauria de comprovar que hi ha una “divergència entre disposicions legals” dels estats que “distorsiona” el mercat únic.

La Comissió Europea ha presentat un nou marc tributari que busca garantir una fiscalitat “justa” i “simplificada” a la UE coincidint amb la sentència que el Tribunal General de la UE (TGUE) ha emès aquest dimecres i que anul·la la reclamació de 13.000 milions d’euros a Apple per elusió fiscal.

L’executiu europeu vol així intensificar la lluita contra “l’abús i l’evasió” fiscal i “frenar la competència injusta i augmentar la transparència”, segons apunta el document. “La imposició fiscal justa segueix sent una de les principals prioritats de la Comissió com a mitjà per protegir els ingressos públics, que tindran un paper important en la recuperació econòmica”, assenyala el text.

La Comissió també vol estendre les regles de transparència a les plataformes digitals i fer que els estats intercanviïn “automàticament” informació sobre els ingressos que aquestes generen.

A més, el pla de l’executiu europeu, que planteja 25 punts, proposa “simplificar” les normes i els procediments fiscals a les empreses. Per exemple, eliminant obstacles fiscals i càrregues administratives perquè sigui més fàcil operar al mercat únic.

La Unió Europea perd 35.000 milions d’euros per elusió fiscal, segons ha dit l’eurocomissari d’Economia, Paolo Gentiloni, en la presentació del pla.