La “nova política” reverdeix

La “nova política” s’ha tenyit de verd a l’Estat francès. Mentre que, fa tres anys, la irrupció de La República en Marxa d’Emmanuel Macron revelava un anhel de renovació, ara són Els Verds que li disputen el terreny de la novetat en un paisatge polític en crisi. El triomf de llistes ecologistes en grans ciutats en la segona volta de les municipals no només reflecteix una creixent consciència de la urgència climàtica, sinó també una demanda de regeneració, i certa feminització, de la política municipal.

Aquesta setmana, han estat investits els nous batlles ecologistes de Lió, Marsella, Bordeus i Estrasburg. Fins fa sis mesos, la majoria de francesos desconeixen el nom d’aquests dirigents, alguns d’ells sense experiència prèvia en la política representativa. I ara es preparen per dirigir destacades metròpolis.

És el cas del nou alcalde de Lió, Grégory Doucet, de 46 anys, que mai abans no havia estat escollit en unes eleccions. La seva falta d’experiència, però, “no representa un obstacle, sinó més aviat un avantatge, ja que la gent vol uns representants que no estiguin desconnectats de la societat”, defensa a El Punt Avui Ninon Guinel, directora de campanya d’Els Verds a la tercera ciutat més poblada.

Doucet havia estat directiu de l’ONG Handicap International abans de ser escollit al capdavant de l’Ajuntament lionès. També va treballar amb altres organitzacions humanitàries a les Filipines i el Nepal. Una experiència que li ha aportat “una gran sensibilitat humanista”, assegura Guinel sobre un dirigent que cita com a referent de joventut Mahatma Gandhi i que ara es nodreix del filòsof francès Bruno Latour. Segons la cap de gabinet del flamant batlle de Lió, aposten “per acabar amb la verticalitat en l’exercici del poder”. “Abans, amb Gérard Collomb —el baró socialista, reconvertit al macronisme, que dirigia la ciutat des del 2001— estàvem acostumats que totes les decisions es prenguessin al seu despatx i que ho controlés tot”, hi afegeix.

“Gràcies a la seva experiència com a militants en associacions, aquests alcaldes ecologistes tenen un coneixement considerable sobre mecanismes de democràcia participativa”, explica la sociòloga Vanessa Jérome, investigadora al Centre Europeu de Sociologia i Ciències Polítiques. Segons aquesta experta en l’ecologisme, “els verds francesos sempre s’han posicionat a l’esquerra”. A diferència de la transversalitat dels Grünen, que busquen seduir el centre-dreta i el centre-esquerra alemany, les llistes guanyadores en grans ciutats, sovint formades per coalicions amb altres partits d’esquerres i també amb plataformes ciutadanes, s’assemblen més al model de l’esquerra síndria, verda per fora i vermella per dins.

Nogensmenys, hi ha diferències significatives entre aquests alcaldes progressistes. Per exemple, entre l’advocat catòlic Pierre Hurmic, de 65 anys, que va imposar-se en la conservadora Bordeus, i l’antisistema Léonore Moncond’huy, de 30 anys, que va avançar per l’esquerra els socialistes a Poitiers. Moncond’huy, que va ser escolta de jove i que, en el seu programa, reivindica “el dret a les vacances per a tothom”, representa un dels perfils més radicals d’aquests nous batlles. El 2017, va avalar la candidatura a les presidencials de l’anticapitalista Philippe Poutou i assegura que s’emmiralla en Ada Colau. També comparteix la seva condició d’alcaldessa jove amb la nova batllessa d’Estrasburg, Jeanne Barseghian, de 39 anys i amb arrels armènies.

Després dels comicis de diumenge, la meitat de les grans ciutats a l’Estat francès seran dirigides per dones, encara que només representen el 20% dels càrrecs municipals en el conjunt del país.

Sens dubte, la gran revelació d’aquests nous rostres femenins ha estat Michèle Rubirola, de 63 anys. En una ajustada votació al consell municipal de Marsella, aquesta metgessa ecologista va ser elegida, dissabte, per ser al capdavant de la segona ciutat del país. Neta d’immigrants napolitans i catalans, Rubirola va saber unir en la plataforma de la Primavera Marsellesa els diferents corrents de l’esquerra: socialistes, comunistes, insubmisos, moviments locals i també la llista oficialista d’EELV en la segona volta. Una maionesa progressista que va fructificar, en part, gràcies al seu carisma i estil calmat. I ara ha acabat amb 25 anys de govern de la dreta a l’Ajuntament marsellès.