S’intensifica la lluita contra el final de Nissan

Els treballadors de les tres plantes de Nissan a Catalunya no es resignen a acceptar el tancament de la fàbrica. La direcció de l’empresa ha convocat els representants sindicals a iniciar les negociacions per pactar les condicions del tancament a partir de dimarts de la setmana vinent. Els sindicats, però, insisteixen que “no volen parlar de diners, sinó de feina” i ahir tant Segen-USOC, majoritari a la factoria, com CCOO, van celebrar assemblees d’afiliats per reforçar l’estratègia de pressió i deixar ben clar que han de continuar lluitant i mobilitzant-se perquè la companyia reverteixi la seva decisió de tancar i garanteixi el futur laboral de les 3.000 persones que treballen a Nissan Catalunya, així com dels 18.000 llocs de treball indirectes.

Les accions són diverses. Des de la participació avui en la concentració Per unes vides dignes, convocada a Barcelona, fins al reforç dels piquets que hi ha a les diverses factories per impedir la producció de vehicles i intensificar els contactes a escala europea. “És l’aliança Nissan-Renault-Mitsubishi la que hi posa el problema, i és en l’aliança on podem trobar la solució per a qualsevol planta europea”, va destacar ahir durant l’assemblea de CCOO a Nou Barris el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco.

És per aquest motiu que, entre les mesures de pressió, hi ha també viatjar fins al dia 30, el mateix dia que la direcció els ha convocat a seure a la taula de negociació, a la planta de Cantàbria, on ahir mateix direcció i empresa van tancar un preacord per garantir la competitivitat de la fàbrica fins al 2023.

El secretari general de CCOO-Nissan, Miguel Ángel Boiza, va insistir en la importància de “guanyar temps amb la pressió jurídica i social” i va retreure a les administracions que “hagin arribat tard”.

Nissan va anunciar oficialment el tancament de les plantes de Montcada, Barcelona i Sant Andreu de la Barca el 28 de maig. Els treballadors ja estaven en vaga perquè s’havia reduït la producció i s’havia anunciat un pla industrial que no ha arribat mai.