‘Dark’ segella les escletxes temporals

Una central nuclear en una plujosa zona forestal d’Alemanya, a prop d’un poble; un institut que es veu alterat per les desaparicions misterioses d’alguns alumnes; una cova amb residus nuclears; morts d’ocells inexplicables; bucles temporals que ens transporten al passat i de retorn al present; alteracions dels curs dels esdeveniments a través de salts en el temps... Amb aquests ingredients, la sèrie alemanya Dark, estrenada el desembre del 2017, ha esdevingut un autèntic fenomen a escala internacional, capaç de connectar amb audiències que, com els protagonistes de la sèrie, són de diferents generacions.

La sèrie està concebuda des de l’origen per tenir tres temporades. Els protagonistes continuen sent els mateixos, i no hi ha allargaments forçats de trames ni invenció de nous arguments i subtrames. En la seva tercera i última temporada, amb 8 episodis d’una hora, Dark ens endinsa més enllà del concepte de l’espai-temps. En arribar a un nou món, Jonas intenta comprendre què representa aquesta versió del seu poble, Winden, per al seu destí. “T’ajudaré a trobar l’origen, el principi de tot”, diu Martha Nielsen (l’actriu Lisa Vicari) a Jonas (Louis Hofmann) en un dels tràilers de la nova temporada que, en lloc dels divendres habituals de les estrenes de Netflix, arriba demà, dissabte, 27 de juny del 2020, perquè és una data significativa en la trama.

Baran bo Odar i Jantje Friese, creadors de la sèrie, explicaven fa poc als mitjans: “Som molt pessimistes, i pensàvem que aquesta història alemanya tan fosca, complexa i estranya no tindria tanta audiència; ens va sorprendre l’èxit, crèiem que l’estàvem fent només per plaer, perquè ens agradava a nosaltres.”

Dark fa evident la capacitat de les plataformes de continguts digitals per donar volada a produccions nacionals, que arriben així a públics inimaginables amb les vies de distribució tradicionals.