Els Estats Units viuen el Juneteenth més reivindicatiu
Les celebracions per commemorar la fi de l’esclavitud s’escampen per un país en procés de reflexió arran de la mort de Floyd
L’ONU emet una resolució aigualida contra el racisme sistèmic i la brutalitat policial sense citar els EUA
Les celebracions ahir del Dia de l’Emancipació, que commemoren la data de la fi de l’esclavitud als EUA, van tenir un significat especial aquest any. Arran del seguit de morts recents d’afroamericans per brutalitat policial i la reflexió sobre el racisme sistèmic al país, la festivitat del Juneteenth, una combinació de les paraules june (juny) i nineteen (dinou), va adquirir una rellevància especial.
Feia temps que els EUA no eren tan conscients, en conjunt, de l’efemèride. Justament quan es compleixen 155 anys del dia que es va alliberar els darrers esclaus a Texas, últim territori a fer-ho, dos anys i mig després de la signatura de la proclamació d’emancipació d’Abraham Lincoln, el país encara no ha tancat la ferida racista que impregna la societat nord-americana, i l’agafa en procés d’introspecció i la revifada del moviment Black Lives Matter.
Després d’uns dies en què les històriques protestes contra el racisme arran del cas de George Floyd havien viscut una davallada, els carrers de les principals ciutats nord-americanes es van tornar a omplir ahir de gent que exigia que es posi fi a les diferències racials sistèmiques i reivindicava la importància de la comunitat negra. Hi havia convocada una vaga de treballadors i comerços afroamericans, i organitzades desenes de manifestacions i actes.
Davant la pressió social, els polítics estan fent gestos per intentar pal·liar l’oblit de la importància i l’herència afrodescendent. Diversos congressistes demòcrates estan impulsant propostes perquè sigui considerada una festa nacional, però algunes ciutats i estats ja ho estan implementant: Nova York i Filadèlfia, per exemple, anunciaven aquesta setmana que seria festiu a partir d’ara.
Contràriament al que proclama el president Donald Trump, no va ser ell qui va recuperar la festivitat. El que sí va provocar va ser un escàndol majúscul que va elevar l’efemèride, amb la decisió de fer un míting electoral en Juneteenth a Tulsa, ciutat que va viure la pitjor massacre racista de la història del país.
La pressió social el va obligar a canviar la data del míting, que finalment es farà avui. Un rellançament de campanya –el primer acte postpandèmia– que s’espera que aplegui milers de fidels del president, amb el consegüent risc sanitari. Tant és així que l’alcalde de Tulsa va ordenar un toc de queda a la rodalia del pavelló on es farà per desallotjar els centenars de persones que fan cua des de fa dies per tenir un lloc a primera fila.
D’altra banda, el Consell de Drets Humans de l’ONU va aprovar ahir una resolució de condemna del racisme sistèmic i la brutalitat policial. Un text presentat per un grup de països africans que va acabar aigualit per les pressions dels EUA, que apareixien citats de manera explícita en els esborranys inicials. També en van desaparèixer mencions a la urgència d’una investigació internacional d’alt nivell dels abusos racistes que es viuen al país.
LES XIFRES
Trump ho torna a intentar
El revés que va rebre dijous Donald Trump del Tribunal Suprem, que va congelar el seu intent de fulminar el programa temporal DACA, que des de 2012 i per iniciativa de Barack Obama protegeix gairebé 650.000 joves migrants sense papers de la deportació, va ser un cop dur. Per això no va trigar ni 24 hores a tornar a la via de l’amenaça i anunciar que “ben aviat” el seu govern tornaria a intentar posar fi al DACA, posant de nou en els llimbs la vida dels anomenats “somiadors”.
Els joves sense papers ja advertien que, tot i que la decisió del Suprem era una victòria clara per a la seva causa, no era de cap manera el final de la guerra i que haurien de continuar “lluitant” per poder quedar-se a l’únic país que consideren casa seva, exigint una solució en forma de llei. De moment no hi ha estratègia prevista, ni terminis establerts, ni realment se sap si complirà l’amenaça. L’única cosa que hi ha certa és que els joves migrants són des de fa temps peons per al benefici polític, amb les dues bandes utilitzant la protecció de la seva expulsió com a moneda de canvi. Trump no només vol inflamar les bases antiimmigrants i pressionar els demòcrates per a pactes legislatius. Ja hi ha rumors que el gendre del president, Jared Kushner, treballa entre bambolines oferint una solució als “somiadors” a canvi de reformes migratòries de l’ideari trumpista.
