El malestar es desconfina a França amb protestes contra l’austeritat sanitària

L’endemà que el conjunt de França entrés en la tercera fase de la desescalada, amb una amenaça epidèmica més reduïda, els carrers van omplir-se de manifestants per demanar més recursos i millors condicions laborals per als treballadors sanitaris. Sindicats i col·lectius del sector van organitzar ahir més de 220 manifestacions arreu del territori francès. El malestar social també es desconfina amb un objectiu clar: convertir els aplaudiments de les vuit del vespre en una forta pressió envers el govern perquè faci realitat la promesa del president Emmanuel Macron d’impulsar un “pla massiu” per a l’hospital públic.

L’executiu va impulsar al maig un procés de concertació per reestructurar el sistema sanitari que hauria de desembocar en mesures concretes el mes vinent, pocs dies abans de la festa nacional del 14 de juliol, que Macron vol convertir aquest any en un “homenatge als sanitaris”. Tanmateix, les negociacions avancen lentament i els sindicats critiquen que no s’hagi posat sobre la taula cap xifra concreta d’augment salarial per als professionals més mal pagats, com ara els infermers i els auxiliars sanitaris. De moment, el govern ha anunciat una prima d’un màxim de 1.500 euros per recompensar la feina feta durant l’epidèmia.

“Fa quinze mesos que ens manifestem i ens han fet diferents promeses respecte al sector sanitari, però fins ara no hem obtingut gran cosa”, lamentava a El Punt Avui Yasmina Kettal, portaveu del Col·lectiu Interurgències, una de les puntes de llança de les protestes, que entre d’altres mesures demana un augment d’uns 300 euros dels salaris dels infermers. “Abans de la Covid-19, l’opinió pública no era del tot conscient de la falta de mitjans que denunciàvem. Però ara ha pogut comprovar-ho”, hi afegia Armelle J., una infermera també present en la manifestació a París, que lamentava la falta de material de protecció i el fet d’haver treballat amb mascaretes caducades durant els moments més crítics de la pandèmia.

Amb càntics i eslògans de “No volem un retorn a l’anormalitat”, “Després d’haver-nos aplaudit, ara se’ns oblida” o “Menys policies i més diners per a l’hospital públic”, milers de persones van desfilar per la capital francesa en una protesta dominada per un ambient festiu, però que va acabar amb enfrontaments entre manifestants i forces de seguretat.

Tot i que a França no es van produir unes retallades tan agressives com a l’Estat espanyol, el sector sanitari també s’ha vist debilitat per l’austeritat i per una gestió centrada en l’eficàcia financera. Això ha comportat el tancament de llits i serveis i una considerable moderació salarial, la qual cosa ha fet, per exemple, que els salaris dels infermers francesos, d’uns 1.600 euros al principi de la carrera, siguin més baixos respecte al nivell de vida que a Alemanya, Itàlia, l’Estat espanyol o el Regne Unit, segons dades de l’OCDE.