Cap a una universitat híbrida

La fi del curs acadèmic a la Universitat de Girona (UdG) ha posat abruptament sobre la taula treballar el curs 2020-2021 partint d’un model híbrid –és a dir, una part presencial i una altra de telemàtica–, però amb la complexitat que representa cadascun dels graus. Aquesta és la gran conclusió que s’ha extret d’aquest inèdit final de curs. A més, i entre les novetats amb què ja es treballa, mai no vistes en una universitat, destaquen els circuits per accedir als campus i les aules, en una senyalística totalment nova i l’adaptació a les necessitats d’alumnes i treballadors, a través d’una atenció encara més personalitzada. Totes aquestes mesures, és clar, tenint clar que s’està davant d’una situació excepcional que obliga a canvis temporals per a una universitat que no renunciarà a la seva vocació de presencialitat, segons una resolució del rector, Quim Salvi.

Això no treu, però, que la UdG i les seves facultats i escoles segueixen tancades. Només s’han obert el registre, les biblioteques com a sales d’estudi i, finalment, laboratoris de recerca, sempre, però, amb un permís especial. Un escenari que ha abocat a un treball nou, ingent i sense precedents més de 15.000 alumnes, 1.200 professors –incloent-hi investigadors, repartits en quatre grans centres de recerca– i 600 persones d’administració.

Ara mateix, i tret d’alguns màsters, cap de les memòries dels graus –el document que defineix el temari i com aquest s’imparteix– inclou la no presencialitat. El que es treballa són els programes formatius, que defineixen les assignatures i les competències que s’han d’assolir.

Un final de curs inèdit

“El professorat s’ha esforçat de manera extraordinària en un escenari que no voldríem repetir”, remarca Montse Vila, degana de la Facultat d’Educació i Psicologia. Vila admet que aquesta situació ha servit “per descobrir estratègies centrades en la tecnologia” i que “ha fet aflorar la necessitat d’interactuar personalment”: “Per això som una universitat presencial i a això no hi renunciarem, tot i que ens haurem d’adaptar a altres models.” A la Facultat de Dret, com a la resta, ja es treballa per aplicar la resolució del rector: “Plantegem fer els màsters presencialment, ja que són menys alumnes i tenen una mecànica que ho aconsella. En canvi, per als graus, farem les classes en reproducció en continu o vídeo en grups grans, el que vindria a ser com les antigues classes magistrals, però virtuals. Les classes en grup petit vindrien a ser com les sessions pràctiques a l’aula”, explica Albert Ruda, degà de Dret. I hi afegeix: “En tot cas, mirem de conservar una certa dosi de presencialitat en tots els graus, i donarem una certa prioritat a primer curs, perquè els alumnes són nous i necessiten més acompanyament.”

Les emocions són un capítol important en tota aquesta crisi. Professors, estudiants i personal d’administració i serveis han hagut de passar per moltes etapes marcades per la incertesa. Precisament, el treball de les emocions ha estat una part essencial per Àngel Quintana, degà de Lletres: “Hem treballat molt la via emocional. No n’hi ha prou amb la docència, sinó que ha calgut acompanyar la gent. Molts han passat per moltes fases.” Segons Quintana, la lluita és anar conquerint més espai per a la presencialitat: “Nosaltres som una universitat presencial, i això no pot canviar de manera definitiva. Ara, estem atrapats en un mar de dubtes i cal saber-los gestionar. Això m’ha semblat rellevant, a banda de treballar a acabar la docència, com s’ha fet.”

Aquesta vocació de presencialitat la defensa Joan San, degà de Medicina, que valora l’esforç de tothom, però que ja prepara que els alumnes facin tres mesos de pràctiques en centres d’atenció primària i hospitals: “Ha estat un final de curs anòmal perquè la nostra gran vocació són la presencialitat i l’avaluació continuada”Per Xavi Sánchez, estudiant de Comunicació Cultural, s’ha intentat, en la majoria d’assignatures, adaptar-se al sobtat terrabastall que ha provocat el Covid-19 Quasi tots els professors, tant els del grau de Comunicació Cultural com els queimpartien matèries d’altres disciplines, han optat per reprendre les classes via telemàtica, tot i que alguns més prematurament que altres davant la incertesa de si en algun moment es podrien continuar les classes presencials. “La resta de docent considerava suficient tot el material que se’ns proporcionava –segons explica Sáchez– per comprendre el contingut de l’assignatura, sense necessitat de recórrer a les conferències en línia”. Tot i que el curs no ha conclòs com hauria, la clausura del cicle 2019-2020 “s’ha efectuat com s’ha pogut, amb cada professor preocupant-se per explicar els continguts de la millor manera que sabia”.