Un 70% de les pimes preveuen un ERTO després de l’estat d’alarma
Demanen que s’allargui la finalització dels expedients per força major fins a final d’any
Un 54% diuen que s’han endeutat per pagar els empleats que encara no han cobrat
La crisi del coronavirus ha col·locat en un estat de vulnerabilitat moltes petites i mitjanes empreses. Fins al punt que un 70% ja han manifestat que es veuran obligades a presentar un ERTO quan acabi l’estat d’alarma, i un 80% tenen clar que amb l’actual perspectiva hauran de reduir la plantilla si volen garantir la supervivència. Són algunes de les dades de l’informe sobre l’impacte econòmic de l’estat d’alarma sobre les petites i mitjanes empreses elaborat per Pimec a partir d’una enquesta –la cinquena– feta a un total de 1.154 petites i mitjanes empreses.
Fins al 10 de juny, s’han presentat a Catalunya 97.926 ERTO, que han afectat 724.000 persones. Segons l’informe, el 73% de les empreses han recorregut o tenen previst recórrer a un expedient de regulació temporal de força major. Però si la situació no millora, les empreses asseguren que hauran de demanar un altre ERTO, en aquest cas per raons objectives. Per això el president de Pimec, Josep González, va demanar ahir a l’Estat que allargui el termini de finalització dels ERTO fins a finals d’any i que hi hagi “una major flexibilitat en la plantilla perquè l’actual rigidesa –les empreses que han presentat un ERTO han de mantenir la plantilla durant sis mesos– pot comportar l’asfíxia per a l’empresa”.
Que pagui el SEPE
La Pimec també va sol·licitar al SEPE que pagui els treballadors afectats per ERTO que encara no han cobrat. Un 70% de les empreses asseguren que tenen empleats que no han cobrat res o que només n’han rebut una part. Aquesta situació “molt dramàtica de treballadors que no han cobrat res”, en paraules de González, “està fent que les empreses s’hagin d’endeutar per poder pagar”. La patronal calcula que 9.600 pimes catalanes han anticipat diners a prop de 25.000 empleats.
LA FIXA
LA FRASE
Un ingrés mínim inclusiu amb la discapacitat
e.fEl sector de la discapacitat vol un canvi en la regulació del nou ingrés mínim vital aprovat pel govern espanyol. Dincat, representant de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, demana que es reconegui les persones amb discapacitat intel·lectual com una “unitat de convivència especial” independent del seu grup familiar i que es permeti a les persones adultes amb la capacitat modificada jurídicament sol·licitar la prestació. Tot i valorar positivament l’ajuda, lamenten que no s’hagin tingut en compte les necessitats d’aquestes persones, que formen part d’un dels col·lectius amb més risc de pobresa, tant pel que fa a les dificultats per accedir al mercat laboral com pels elevats sobrecostos que comporta la seva discapacitat. Les entitats que treballen per a la inclusió social i laboral d’aquests col·lectius, com són Actas i Ammfeina, asseguren que la pandèmia ha destruït un 10,4% dels llocs de treball i reclamen polítiques d’ocupació. Proposen a la Generalitat el reconeixement del treball amb suport (TaS) com un servei especialitzat que tingui pressupost específic.
Per la seva banda, el ministre d’Inclusió, José Luis Escrivá, va anunciar ahir que unes 7.000 famílies catalanes rebran d’ofici la prestació de l’ingrés mínim vital al juny. Són una part de les 100.000 famílies a tot l’Estat espanyol (unes 225.000 persones) que es podran beneficiar automàticament de la prestació. Segons va dir, se’ls comunicarà per SMS perquè estan registrats a les bases de Seguretat Social per tenir ajudes per fills a càrrec. El ministre manté que es treballa amb el tercer sector, ajuntaments i comunitats per facilitar les tramitacions de la prestació.