Primer judici pels fets de l’1-0 del 2018 a Girona
No acrediten que l’acusat despengés la bandera espanyola de la seu de la Generalitat
La secció quarta de l’Audiència de Girona va jutjar ahir l’activista Jordi Alemany pels fets del primer aniversari de l’1-O a la ciutat. Els manifestants van tallar les vies del TAV i després van entrar a la seu de la Generalitat, on es va despenjar la bandera espanyola. Alemany era l’únic encausat del grup que va irrompre a la seu i que, segons l’escrit de fiscalia, era “d’unes 300 persones”. Els agents dels Mossos i els guardes de seguretat citats com a testimonis van declarar que la irrupció va ser tumultuosa. Els Mossos van situar Alemany en la protesta; l’havien reconegut d’anteriors mobilitzacions. Cap d’ells el va identificar com la persona que va despenjar la bandera espanyola.
Tot el suport a en Jordi @Alemanyr, una abraçada als seus amics i familiars. Un estat que fa de la injustícia un element estructural per sostenir-se és un estat en fallida democràtica. https://t.co/p75nPkOCWT
— krls.eth / Carles Puigdemont (@KRLS) June 11, 2020
La fiscalia rebaixa penes
La fiscalia demanava inicialment cinc anys de presó i multes de 7.200 euros. Al final del judici, la fiscal ha retirat l’acusació pels delictes d’atemptat a agents de l’autoritat, lesions i danys perquè considera que “no consta” que es causessin desperfectes a les portes d’accés ni que participés en el forcejament a l’entrada, que va causar lesions als mossos o als vigilants de seguretat.
La fiscal manté l’acusació per desordres públics i ultratge a la bandera. Així, sol·licita la “pena mínima” d’un any de presó pel delicte de desordres públics i una multa de 1.260 euros pel delicte d’ultratge a la bandera. També va retirar la petició de responsabilitat civil. L’advocat de la defensa, Benet Salellas, va demanar l’absolució. Per Salellas, la fiscalia no ha fet el que “tocava fer”, que era retirar el delicte d’ultratge a la bandera. “Ha quedat com una rèmora del caràcter polític que té aquest judici”, va assenyalar Salellas en declaracions a la premsa, tot recordant que ha estat “la sobreprotecció de la bandera monàrquica espanyola” el que ha motivat el judici.
Represaliat polític
Jordi Alemany es va acollir al seu dret a no declarar, però va fer ús de l’última paraula: “No he contestat a cap pregunta en no considerar legítim ser jutjat per un tribunal espanyol”, va remarcar. A banda de no reconèixer la justícia espanyola, va reclamar ser tractat com a “represaliat polític” i no “com un delinqüent comú”. Alemany va advocar per la desobediència civil com a eina per “desgastar la maquinària de l’Estat espanyol” i va fer una reflexió sobre “la lluita permanent, que comporta repressió”. Així, va recordar que ha continuat mobilitzant-se des de l’agost passat, quan se li va comunicar l’acusació de cinc anys de presó. “No em penedeixo del que he fet ni del que faré”, va reblar Alemany.
Davant del Palau de Justícia a Girona es va convocar una concentració de suport a l’encausat. També hi havia els alcaldes de Verges, Ignasi Sabater, i de Celrà, Dani Cornellà, investigats pel primer aniversari de l’1-O.