Borràs avisa Marlaska que hi ha també “justícia patriòtica”
El ministre de l’Interior no revisarà les causes
“No esperin a ser els afectats per depurar”, diu la portaveu de JxCat
El titular de Justícia rebat ERC i diu que “no es criminalitza cap grup ideològic”
La desescalada arriba també a les sessions de control al Congrés, on ahir el temari de la fiscalització al govern espanyol es va obrir de bat a bat i el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va haver de respondre del minut i resultat de les clavegueres de l’Estat, després que el president Pedro Sánchez li ha atorgat la medalla d’haver desmantellat la policia patriòtica. “Ja anava sent hora que reconeguessin l’existència de la policia patriòtica i dels informes falsos de la Guàrdia Civil. Alguns, per desgràcia, ja sabem de què parlem, perquè fa anys que els patim. I hi ha indicis que hi ha també una fiscalia patriòtica i una justícia patriòtica. No esperin per depurar el dia que siguin vostès els afectats”, va exigir la portaveu de JxCat, Laura Borràs.
Descobrir que informes sota la tutela del ja destituït coronel Diego Pérez de los Cobos podien tenir errors flagrants sobre el 8-M i la gestió de Pedro Sánchez de la crisi sanitària va animar Borràs a preguntar més enllà del cas que afecta La Moncloa: “Revisaran totes les causes o les deixaran com estan?” Però el ministre de l’Interior no està disposat que es posi en qüestió cap instrucció. “La de les pràctiques indegudes és una mínima dins de l’actuació dels cossos i forces de seguretat, als quals rendeixo un homenatge i un agraïment. Ni hem fet una purga com diuen el PP, Vox i Cs, ni hem mantingut els equips com diu JxCat”, rebatia Grande-Marlaska.
Més dura va ser Macarena Olona (Vox), que va recórrer al cop baix d’insinuar un episodi fosc al voltant del ministre de l’etapa en què ell era jutge. “Les destitucions són perquè odia la Guàrdia Civil, i l’origen del seu odi és a Bilbao fa vint anys. Recorda com li van haver de recordar que la lluita contra ETA no és compatible amb la covardia? Què va fer o deixar de fer per evitar que determinada informació sortís a la llum?”, va dir la ultradretana Olona, sense aclarir què en sap, ella, de l’episodi. Grande-Marlaska es va reivindicar com a assetjat per ETA i com un portador del fèretre del jutge gironí Josep Maria Lidón, assassinat el 2001a Getxo (Biscaia).
Al titular de Justícia, Juan Carlos Campo, la diputada d’ERC Maria Carvalho Dantas, que li va preguntar per la criminalització del moviment antifeixista evocant els casos de Lucrecia Pérez –el 1992 va ser el primer crim d’odi racista reconegut i va tenir lloc a Madrid amb el guàrdia civil Felipe Carlos Martín com a autor– i de Guillem Agulló –apunyalat pel neonazi Pedro Cuevas el 1993–. “Són capaços de veure que ha sorgit una generació de nous feixistes que veu amb entusiasme la dictadura de Franco?”, va demanar la republicana Carvalho Dantas tot vinculant-ho a conflictes racials a Barcelona i a Madrid. “Li seré sincer, i no l’entenc, senyoria. El govern d’Espanya no criminalitza cap moviment ideològic. Encara més, creu de forma fefaent en la llibertat ideològica com un dels pilars de l’Estat”, va sentenciar Campo.