L’exconseller Mundó reclama a l’Estat pels 33 dies de presó

“El dany és irreparable però vull que l’Estat reconegui el seu error.” Amb aquesta piulada, l’exconseller de Justícia, Carles Mundó, definia ahir l’objectiu de la reclamació patrimonial que ha presentat al Ministeri de Justícia per haver-lo mantingut 33 dies en presó preventiva, quan al final el Suprem el va condemnar per un delicte de desobediència, que no implica presó, sinó inhabilitació per a càrrec públic. Li reclama 19. 400 euros, i Mundó ja va avançar que els destinarà “a la resta de represaliats”.

La jutgessa de l’Audiencia Nacional va dictar el seu empresonament i el d’altres càrrecs del govern el 2 de novembre de 2017, en l’inici de la instrucció de la causa contra el procés independentista català i el va revocar el 7 de desembre el jutge Llarena, instructor del Suprem. Després de ser condemnat a un any i vuit mesos d’inhabilitació, l’octubre passat, Mundó ja va assegurar que faria una reclamació a l’Estat. En l’escrit, presentat ahir, l’exconseller d’ERC detalla que el Constitucional, en una sentència del 2019, va treure les traves que tenien els ciutadans per reclamar a l’administració per haver estat empresonats i després ser absolts o arxivar-se el seu cas. Amb aquesta base, el Tribunal Suprem ha deixat clar que es pot reclamar en “tots els supòsits d’absolució i per qualsevol causa de sobreseïment” sempre que es demostrin els “perjudici rebuts”.

En el seu cas, Mundó exposa que els 33 dies de presó van significar una reducció del patrimoni familiar, a més d’una despesa per a la família, que havia d’anar-lo a veure a Estremera des de Gurb (1.264 quilòmetres d’anada i tornada); atenció psicològica dels seus tres fills d’11, 8 i 6 anys, i danys en la seva honorabilitat personal i professional, ja que en tot aquest temps es difonien als mitjans de comunicació l’autoria de greus delictes, com ara el de malversació de fons públics, que el Suprem no va considerar provat en el seu cas ni en el de l’exconsellera Meritxell Borràs.