La Covid-19 dispara l’interès per anar a viure a pobles de muntanya
La falta d’oportunitats laborals i d’un habitatge assequible acaben dificultant el canvi
Les trucades a l’Ajuntament de Vallcebre (Berguedà) per saber si el poble té habitatge disponible per anar-hi a viure han crescut notablement arran de la covid-19. Segons el seu tinent d’alcalde, Jordi Lapuente, la crisi del coronavirus ha fet créixer l’interès per anar a viure a pobles rurals, bé perquè han perdut la feina i es replantegen un futur nou en un altre lloc, o perquè ara les empreses potencien més el teletreball. Aquesta situació però, posa sobre la taula problemes endèmics com la falta d’habitatge assequible, la manca d’ocupació o uns serveis deficitaris, sobretot pel que fa a internet. Exemples com el de Vallcebre es repeteixen a d’altres llocs del país. És el cas de Sant Jaume de Lierca (Garrotxa) o Planoles (Ripollès).
El Jordi té dos fills en edat escolar i la seva dona treballa en una llibreria que ha hagut d’aplicar un ERTO per culpa del coronavirus. Quan el confinament els va enganxar a la seva segona residència, a Vallcebre, ell i la seva família no van dubtar en quedar-s’hi. En aquest petit poble als peus del Pedraforca, hi han passat un confinament “més amable” que el que hauria estat en el seu pis de l’Hospitalet de Llobregat.
“Aquí el risc és molt menor i, amb aquest entorn, ho hem tingut molt més fàcil a l’hora de gestionar el treball amb els nens”, explica a l’ACN. Aviat però, quan l’empresa de la seva dona aixequi l’ERTO, ell i la seva família hauran de tornar a l’Hospitalet, però amb la crisi actual no descarta canviar la seva vida a la gran ciutat per la tranquil•litat de Vallcebre, el poble natal de la seva mare.
Com ell, cada cop són més les persones a qui el coronavirus els està fent replantejar la seva vida actual. Conscients que l’epidèmia encara no ha acabat i que hi pot haver més rebrots que obliguin a nous confinaments, hi ha qui aposta per fer un canvi de vida i canviar la ciutat pel poble.
A l’Ajuntament de Vallcebre cada dia es reben diverses trucades de gent interessada per anar-hi a viure. El problema però, és que l’oferta d’habitatge és molt minsa i els preus són elevats per culpa de les segones residències i, des de fa un temps, també pels pisos turístics. La falta d’ocupació també és un problema afegit.
El seu tinent d’alcalde, Jordi Lapuente, té clar que, per lluitar contra el despoblament, cal potenciar l’habitatge, les oportunitats laborals i serveis bàsics com la connexió a Internet. “Fa mig segle, el poble tenia més de 1.000 habitants i ara en tenim 300, la meitat dels quals són de segona residència”, lamenta. La falta d’habitatge també és un problema per als joves del poble. “Molts hem d’acabar marxant perquè no trobem lloc per viure ni feina. Si vols treballar al tercer sector, ho tens bé, però sinó has de marxar”, explica un d’ells.
L’habitatge i internet, un inconvenient
A Planoles, un municipi del Ripollès amb uns 290 habitants, també hi ha propietaris de segones residències que passarien més dies al poble si poguessin fer teletreball des d’allà. El seu alcalde, David Verge, explica que es tracta d’una trentena de famílies que abans del confinament es van instal•lar al municipi. Falta, però, tenir fibra òptica, un tema que des del consistori confien tenir resolt d’aquí a un temps.
Verge subratlla que el poble desperta molt interès perquè té una estació de trens, una escola rural, serveis i un entorn natural. Però no hi ha prou oferta d’habitatges. “Aquí vindria més gent a viure però tenim un problema d’habitatge i de preus”, detalla. Des de l’equip de govern s’està treballant perquè l’Estat permeti que els dotze habitatges que hi ha a la Collada, on hi ha la base amb les màquines de conservació de carreteres, puguin passar a ser de protecció oficial. Fa uns anys aquests habitatges eren per als treballadors de manteniment, però fa temps que estan tancats. Caldria traslladar la maquinària i, de moment, aquest és el principal obstacle. Segons l’alcalde, “seria perfecte per instal•lar-hi dotze famílies a un preu més assequible”. Planoles té nou habitatges socials de la Generalitat però també estan plens.
Pel que fa a la natalitat, en els últims anys el cens ha crescut en unes cent persones, sobretot famílies que després han tingut mainada. És una de les poques escoles rurals a la comarca i actualment hi ha 24 nens. L’alcalde admet que cal atraure noves famílies en els pròxims anys per mantenir el que tenen ara. I l’habitatge social seria un punt clau per aconseguir-ho.
Més interessats a Sant Jaume de Llierca on també hi falta habitatge
A Sant Jaume de Llierca (Garrotxa) també han detectat un augment de l’interès de famílies per venir-hi a viure. “Portem unes setmanes que la gent s’està informant i fins i tot tenim un inversor de fora interessat”, afirma el seu alcalde, Jordi Cargol. Es tracta d’un promotor que fa molts anys va comprar un antic edifici industrial al costat del riu i que ara, veient que amb la covid-19 l’interès pels pobles va en augment, vol tirar endavant el projecte per convertir-lo en vuit habitatges.
Aquest fet és una “bona notícia”, segons Cargol, perquè permetrà augmentar el parc d’habitatges per atreure noves famílies al municipi. Des del consistori admeten que no hi ha prou oferta, ni de compra ni de lloguer, si bé encara els queda sòl urbà disponible. Falta però que hi hagi compradors disposats a invertir-hi per construir els habitatges. Per l’alcalde, el seu és un municipi amb potencial perquè està ben connectat amb ciutats grans com Olot i Girona i tenen un polígon industrial ben consolidat. “Estic convençut que si tinguéssim una oferta més gran d’habitatge tindríem un creixement exponencial”, afegeix. Per això, també estan treballant en la modificació del POUM per incrementar el sòl urbà.
