L’empadronament es dispara en municipis de costa i de la Cerdanya durant els mesos de confinament

Repunt important a la Costa Brava

A les comarques de Girona destaca el repunt d’empadronaments en algunes localitats de la Costa Brava. Un bon exemple és Castell-Platja d’Aro (Baix Empordà), on en els últims dos mesos se n’han registrat més de 250. La gran majoria són veïns que tenen la segona residència a la localitat i que treballen a Barcelona o a la seva àrea metropolitana.

L’alcalde del municipi, Maurici Jiménez, diu que estan “sorpresos”, i ho vincula a la polèmica que hi va haver l’endemà de la declaració de l’estat d’alarma, on centenars de propietaris de segones residències van anar a passar el confinament al municipi costaner. Jiménez es felicita que això també hagi servit per incentivar el teletreball.

Altres localitats del litoral gironí on també s’ha percebut un increment dels empadronaments són Calella de Palafrugell (Baix Empordà), Cadaqués o el Port de la Selva (Alt Empordà). En aquest darrer cas, dels més de 40 que s’han registrat les darreres setmanes, bona part són de ciutadans estrangers, principalment francesos, que viuen des de fa temps al poble.

A Palafrugell, en canvi, la situació ha estat diferent. L’Oficina d’Atenció al Ciutadà ha rebut més de 200 trucades en dos mesos de persones que es volien empadronar telemàticament, però l’Ajuntament no permet aquest tràmit si no es fa de manera presencial. Fonts municipals expliquen que l’allau de trucades ha estat “sobtat” i donen per fet que moltes persones “no s’han atrevit” a venir pels controls que hi havia.

Les segones residències a Palafrugell es concentren a tres pobles que pertanyen a aquesta localitat i que estan arran de mar, Llafranc, Calella de Palafrugell i Tamariu. A més, en pobles petits d’interior com Monells i que també tenen segones residències han vist com s’han incrementat de manera important els empadronaments. En aquesta localitat baix-empordanesa i que comparteix ajuntament amb Cruïlles i Sant Sadurní de l’Heura han passat dels 1.300 empadronats per primera vegada. El seu alcalde, Dani Encinas, explica que han rebut de cop una trentena de peticions, quan habitualment en tenen una o dos al mes.

Els empadronaments es disparen a Torredembarra

A Torredembarra (Tarragonès) l’increment d’empadronaments es xifra en un 30%, amb 97 altes durant el mes de maig –des de l’obertura de les oficines municipals arran de l’entrada en la fase 1. Les altes corresponen a persones que ja vivien al municipi però que no hi estaven empadronades “Hi ha una regularització de molta gent que no se n’havia preocupat fins ara i que ara ha vist la necessitat de fer-ho per qüestions relacionades amb la mobilitat i pels ajuts a què puguin acollir-se a posteriori per la covid-19”, explica a l’ACN l’alcalde, Eduard Rovira.

Les restriccions de la mobilitat i els intensos controls que s’han fet al municipi per evitar l’arribada de veïns de segona residència, amb patrullatges per urbanitzacions i supermercats, no han estat un factor important, segons Rovira, perquè si algú s’havia hagut de confinar al municipi només calia que ho demostrés amb algun rebut, per exemple. “La gent ha vist la importància d’estar empadronat allà on es fa vida”, opina l’alcalde.

En la resta de municipis costaners de la Costa Daurada, com a Salou (Tarragonès) no s’han detectat més empadronaments. En altres casos, hi ha hagut fortes davallades. És el cas de Cambrils (Baix Camp), on expliquen que al febrer van tenir 249 altes al padró, però que del 13 de març fins a principi de juny només n’han gestionat 52. Entre d’altres, els empadronaments s’han degut a naixements, poder disposar d’assistència sanitària o per motius d’escolarització.

Les dades han seguit una tendència similar a Vila-seca (Tarragonès), que acull el nucli turístic de la Pineda. De l’1 de març al 31 de maig hi ha hagut 174 altes al padró, però durant el mateix període de l’any anterior n’hi va haver 542. Un dels motius és que des de l’inici de l’estat d’alarma i fins la setmana passada només es tramitaven les altes urgents, per naixements i persones procedents d’altres municipis o de l’estranger que complien aquest criteri –per tema d’ajudes, obtenció de la targeta sanitària o necessitat de justificar la residència al municipi.

Al municipi de Mont-roig del Camp (Baix Camp), amb 24 urbanitzacions i un gran nucli turístic com Miami Platja, també hi ha hagut una forta davallada. Al març van ser 57 davant les 382 del mateix mes de l’any anterior; a l’abril 20 respecte 382, i al maig 67 davant 432. Per la seva banda, a Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp), hi ha hagut altes de persones provinents d’altres municipis -Tarragona, Mont-roig o Móra d’Ebre- però aquestes procedències, segons l’Ajuntament, no indiquen segones residències i responen, simplement, a un canvi.

Repunt al Vendrell, sense canvis a Calafell i Cunit

A la costa penedesenca, durant l’últim mes el Vendrell ha constatat un increment del 10% en els empadronaments als nuclis de la platja –Sant Salvador, Coma-ruga i el Francàs-. Segons les dades a les que ha tingut accés l’ACN, el maig de l’any passat els nous empadronaments a la zona de platges van representar un 30% del total de registres, mentre ara hi ha hagut 52 altes, que suposen el 40%.

El regidor del Padró d’habitants del Vendrell, Baltasar Santos, assenyala que, en general, es tracta de famílies que ja residien al municipi des de fa pocs anys però estaven empadronades a Barcelona. “Hi ha molta gent que viu aquí i treballa a Barcelona, i han hagut de regularitzat la situació per poder moure’s lliurement per motius de feina”, explica. Nega que hi hagi casos de picaresca en els quals es demani l’empadronament a la segona residència per poder-ne gaudir en cas que hi hagi un nou confinament els propers mesos.

El regidor també apunta que durant els últims anys hi ha hagut diversos casos de matrimonis que han convertit les segones residències en el domicili habitual. “Es jubilen i venen a viure al Vendrell però continuen empadronats a Barcelona per mantenir l’hospital de referència allà”, diu Santos, que assegura que aquest perfil de veïns ara també han aprofitat el confinament per regularitzar la seva situació, per evitar denúncies de la policia en els seus desplaçaments bàsics.

“Totes aquestes situacions s’han anat donant durant els últims anys, però ara el confinament ha fet que hi hagi més casos”, diu el regidor, que celebra l’increment d’altes al padró del Vendrell per tenir més massa poblacional a l’hora de reclamar recursos a les administracions superiors.

Als municipis veïns de Calafell i Cunit, fonts municipals neguen que s’hagi produït cap increment inusual del padró d’habitants. En canvi, a Cubelles (Garraf) sí que perceben una situació similar a la del Vendrell, amb un lleuger augment d’altes perquè hi hauria hagut famílies ja residents a la vila que haurien regularitzat la seva situació.

La Cerdanya guanya veïns, els Pallars no

Bolvir (Cerdanya) és un dels municipis de l’Alt Pirineu on s’ha produït un increment en el nombre de persones censades. El seu alcalde, Isidre Chia, apunta que aquestes superen la vintena i que aquest fet guanya importància si és te en compte que, amb elles, la població s’aproxima als 400 habitants. En aquest sentit, ha explicat que la majoria de nous empadronats corresponen a famílies que ja hi tenien una segona residència i que, en alguns casos, els fills dels propietaris d’aquestes cases han apostat per traslladar-se a viure a la zona.

La qualitat de vida que hi troben, més valorada arran del context de crisi sanitària de la covid-19, és una de les seves principals motivacions per fer el canvi. Aquesta va lligada, a més, amb el fet que veuen possible poder teletreballar o gestionar les seves empreses des d’aquest punt, limitant-ne els desplaçaments cap a Barcelona i la seva àrea metropolitana a un o dos cops per setmana. Mentre, a Guils de Cerdanya, amb poc més de mig miler d’habitants, el cens ha crescut en gairebé una desena de persones, tot i que en aquest cas no s’ha pogut constatar el motiu pel qual s’han empadronat, segons ha comentat el seu alcalde, Josep Mendo.

D’altra banda, en municipis del Pallars Sobirà com Esterri d’Àneu no s’han detectat noves peticions d’empadronament i el seu alcalde, Pere Ticó, explica que “ja li agradaria” que es produís un augment en els pròxims quatre o cinc mesos perquè, afegeix, “això voldria dir que es repobla el Pirineu”. En el mateix sentit s’expressa el seu homòleg a Llavorsí, Josep Vidal, que apunta que veu “difícil” que s’aposti per aquesta opció mentre no es millorin qüestions cabdals com ara les comunicacions i l’accés a Internet.

Mentrestant, al Pallars Jussà, l’alcalde de la Torre de Capdella, Josep Maria Dalmau, assegura que tampoc s’ha produït cap increment en el cens i ha explicat que “molts dels segons residents dels pobles de la Vall Fosca ja estan empadronats al municipi”.

En el cas de Josa i Tuixén (Alt Urgell), la seva alcaldessa, Marta Poch, diu que “tant de bo” hi hagués interès en venir a viure a la zona i reconeix que, de vegades, pot ser complicat fer aquest pas si no tens una feina. Finalment, l’alcaldessa de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), Sònia Bruguera, també afirma que no s’han detectat moviments en el cens municipal.

Augments a l’Ametlla de Mar i Sant Carles de la Ràpita

En un mes, des de la represa de la tramitació presencial el 4 de maig, l’Ametlla de Mar (Baix Ebre) ha inscrit 72 nous veïns al padró municipal, vint més que el mateix període de l’any passat. Són, principalment, de l’àrea metropolitana de Barcelona –tot i que també hi ha algun estranger- i, en molts casos, vivien des de fa temps bona part de l’any en la seva segona residència al municipi. La crisi del coronavirus ha influït de forma decisiva en aquest increment, segons admet l’alcalde, Jordi Gaseni.

De fet, l’Ajuntament va iniciar fa uns mesos una campanya per regularitzar una situació anòmala: tot i que el nombre de persones empadronades se situa al voltant de les 6.800, al mes de gener, en ple hivern, el municipi acollia realment uns 9.000 habitants, segons l’anàlisi de les tones d’escombraries recollides. Ben comunicat amb Barcelona i amb importants urbanitzacions pròximes a la costa, el municipi s’ha convertit en un atractiu lloc de residència tot l’any de persones oficialment empadronades al seu lloc d’origen, on només hi tornen esporàdicament.

Amb aquesta regularització, argumenta Gaseni, el consistori podrà conèixer millor la necessitat de serveis i rebre dotacions econòmiques proporcionals a la seva població real per a prestar-los. Les restriccions de mobilitat derivades de la crisi del coronavirus i els controls policials que s’han desplegat al municipi han posat en evidència molts d’aquests casos i han empès les inscripcions per evitar problemes. “La gent ho ha trobat bé. Aquí no s’ha hagut de desplaçar ningú de fora de la regió sanitària. Llavors, s’han empadronat els que estan aquí. És el que busquem”, apunta.

“És un lloc atractiu i tenim una cosa que ens ha fet veure tota aquesta situació del coronavirus: estem fent l’impossible per sortir de la millor manera d’aquesta crisi sanitària però pot tornar i, si ho fa, de vegades més val que t’agafi en un lloc com l’Ametlla de Mar que no en una gran ciutat perdut en algun bloc de pisos”, tanca Gaseni.

Una situació molt similar s’ha produït a Sant Carles de la Ràpita, on l’obertura de l’atenció presencial de les oficines municipals ha permès més que duplicar de les xifres habituals d’empadronaments. Així, des del passat 18 de maig un total 78 persones s’han inscrit oficialment com a habitants -35 el mateix període de 2019-: la majoria són de l’àrea metropolitana de Barcelona però també veïns del territori amb segones residències en aquesta població turística de la costa del delta de l’Ebre.

Tot i que la pandèmia del coronavirus hauria influït, des del consistori recorden que la impossibilitat d’efectuar aquest tràmit durant el període de confinament s’ha de tenir en compte, així com l’arribada de treballadors per a la temporada d’estiu.

Al veí municipi d’Alcanar, en canvi, durant la setmana passada es van inscriure cinc nou habitants al padró. Una xifra que, segons l’alcalde, Joan Roig, no és habitual en tant poc temps però que tampoc trenca les estadístiques habituals. Tampoc a l’Ampolla, on l’increment s’ha registrat també un increment però poc significatiu.

Querol duplica veïnat a les urbanitzacions i Santa Coloma guanya població jove

Al municipi de Querol (Alt Camp), les quatre urbanitzacions a l’entorn del poble han doblat el veïnatge des de l’estat d’alarma. Dels 150 veïns habituals ara en són prop de 300. Aquesta vinguda de gent, però, no s’ha reflectit en el padró, ja sigui perquè ja són habitants empadronats al municipi, o bé perquè conserven l’empadronament on tenen la primera residència, segons explica a l’ACN l’alcalde de Querol, Jordi Pijoan. Amb 520 habitants en total, el padró, durant tot aquest període, només ha crescut en quatre persones, un lleuger augment que es manté dins la dinàmica normal. L’alcalde, però, ja s’espera una vinguda més massiva de forans durant els mesos d’estiu donat que molts renunciaran als viatges de llarga distància. “Voldran venir a passar tot l’estiu al poble, com es feia als anys vuitanta”, preveu Pijoan.

Molts pobles de l’Alt Camp es van blindar per evitar les entrades a segones residències. A Cabra del Camp, des del 14 de març, s’hi han empadronat una vintena de persones. La majoria són gent que han decidit anar-hi a viure. A Aiguamúrcia s’ha rebut alguna sol·licitud d’empadronament, que s’atendrà un cop obrin les oficines presencialment. A la comarca veïna de la Conca de Barberà, a Santa Coloma de Queralt, també s’ha detectat la vinguda de parelles joves, la majoria provinents de Barcelona, amb voluntat d’empadronar-se i establir-se al poble. “Són gent amb vincles al poble o fills de gent d’aquí que tenien en ment fer-ho ja abans de la covid-19 ”, constata l’alcalde Ramon Mullerat. L’Ajuntament no sap quantificar els nous empadronaments que té en tramitació, però confirma que el ritme és creixent.