Més de 75.000 vistes pendents als jutjats
La judicatura reclama al Ministeri de Justícia i a la Generalitat recursos per afrontar l’aturada i l’allau de noves demandes per la crisi
Proposen fer judicis a la tarda i Justícia indica que se’n poden fer més els dilluns i els divendres
“És el dia 0 hora H.” El president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC), Jesús María Barrientos, definia així el moment de la reactivació de l’activitat judicial, que ha d’iniciar-se avui, encaixant en el dia a dia les mesures sanitàries contra la Covid-19 i una motxilla per als jutjats catalans “de més 75.000 vistes pendents i unes 150.000 resolucions per dictar en aquestes onze setmanes” d’aturada per l’estat d’alarma, que ara s’han de recol·locar en atapeïdes agendes, amb judicis que ja tenen data per al 2022.
Per això, Barrientos juntament amb el president de l’Audiència de Barcelona, Antonio Recio, i la degana dels jutjats de Barcelona, Mercè Caso, ahir va fer una crida al Ministeri de Justícia i a la Generalitat perquè dotin de mitjans personals, tecnològics i més espais els jutjats per poder eliminar aquest coll d’ampolla i preparar-se per a “l’allau” de plets que s’esperen en els àmbits social, mercantil i civil arran de la crisi econòmica i social. “Fins al setembre no veure’m aquests casos de conflictes laborals i se’ns ha indicat que a la tardor tindrem plans de reforços”, explicava el president del TSJC, tot i que no va detallar cap proposta per ampliar la plantilla dels jutjats perquè puguin donar suport als titulars. El Poder Judicial estudia que el reforç el facin jutges novells de l’escola judicial.
A banda d’això, el president del TSJC va destacar que el Departament de Justícia, abans de la crisi sanitària, ja havia dotat tots els jutges i fiscals d’ordinadors que els han permès treballar des de casa, i ara el “repte és que en tinguin els funcionaris”. Va avançar també que totes les 447 sales de judicis a Catalunya tindran sistema de videoconferències, amb una inversió de 131.000 euros, segons va detallar ahir Justícia, a més d’informar que es podran mantenir les connexions amb Mossos i advocats, com s’ha instaurat en casos essencials, amb detinguts. Pel que fa a la proposta d’implantar judicis telemàtics per evitar contagis, Barrientos va alertar que cal canviar les lleis “per complir les garanties processals i evitar nul·litats, ja que ara introduïm processos telemàtics en una llei del segle XIX”.
Agost inhàbil
Per complir la norma de distància social de dos metres i les neteges exigides, els tres representants de la judicatura van demanar més espais per celebrar judicis amb seguretat. En aquests sentit, Recio va advocar perquè es programi “la construcció de la nova Audiència de Barcelona al solar dels antics jutjats de Barcelona”, un projecte aturat el 2018 per la crisi i perquè s’hi van trobar restes romanes. També va detallar que les seccions penals i civils comunicaran aviat les 2.000 resolucions que tenen cada una pendents, i que els 303 judicis suspesos en les seccions penals esperen reprogramar-los i començar el 2021 amb l’agenda actualitzada.
Per la seva part, Caso, –que va agrair “la gran feina del personal de neteja als jutjats”– va sol·licitar que es programin més judicis a la tarda, i va demanar “als sindicats dels funcionaris i a Justícia que ho facin possible”, citant que els jutjats socials podrien reprogramar-hi els 190 casos pendents. “El ciutadà es mereix fer el judici quan li toca i no haver d’esperar un o dos anys més”, va manifestar Caso.
Des de Justícia es va aclarir que ha estat el ministeri qui ha fixat que a les tardes treballin un 30% dels funcionaris i per qüestions sanitàries; és a dir, quan al matí no poden garantir les separacions. Fins al 30 de setembre, de les 24.960 vistes programades als jutjats de Catalunya, 24.506 són al matí (98%) i 591 a la tarda (2%), segons dades de Justícia. El departament hi va afegir que es podrien programar més judicis els dilluns al matí, ara són un 20% del total dels programats a la ciutat judicial de Barcelona, i els divendres, que en fan un 7%.
A més, la degana dels jutjats de Barcelona va demanar que és “urgent” que es posi en marxa el jutjat mercantil 12, ja aprovat, i el nou jutjat social, “no dotat per falta d’espais”, mentre que des del Departament de Justícia es va respondre que el ministeri “no ha aportat les partides econòmiques”. Caso també va detallar que “s’ha normalitzat” la gestió al Registre Civil de Barcelona, on hi va haver més de 6.000 inscripcions per defuncions pendents de donar el certificat, i l’edifici del qual, va indicar, també s’hauria de revisar.
Preguntat pels quinze dies d’agost hàbils (del dies 11 al 31) fixats pel ministeri per minimitzar l’aturada, el president del TSJC va indicar que el reial decret llei que ho fixa no pot modificar, ni ho ha fet, la llei orgànica del poder judicial que recull que els tribunals faran vacances a l’agost i que, per tant, –va precisar– només funcionaran les sales de vacances. El Poder Judicial ja va recomanar no fixar judicis en aquests dates. Quant a la baixa per ser població de risc, hi ha set magistrats que la tenen del total d’uns 800, i set més han demanat flexibilitat horària per poder conciliar.
LES FRASES
Els jutjats de clàusules sòl, fins a finals d’any
El Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el Ministeri de Justícia i responsables de les comunitats autònomes han prorrogat sis mesos més els jutjats específics de clàusules bancàries abusives que havien de tancar el 30 de juny, segons es va anunciar ahir. El desembre passat es va prorrogar el funcionament d’aquests jutjats d’abast provincial, però als de Lleida, Girona i divuit jutjats més d’arreu de l’Estat es va prorrogar només per sis mesos. Ara, però, s’allarga la pròrroga fins a finals d’any, com la resta.
Aquestes jutjats especialitzats es van crear el 2017 per donar compliment a la resolució del tribunal europeu que els bancs havien de tornar aquestes clàusules abusives, però el sistema triat pel govern espanyol ha col·lapsat aquest retorn, afavorint la banca.
Des de l’advocacia catalana s’ha reclamat sempre que aquests jutjats s’ampliessin en el territori per escurçar el temps de resolució, mai acceptat. S’indica que, del 15 d’abril al 15 de maig passats, el jutjat específic de Girona ha rebut 30 demandes noves del total de 139 i, el de Lleida, 30 del total de 80.