En directe
Sánchez rebla el clau afegint-hi Cs amb ERC i el PNB a bord
Els republicans passen de l’enuig a avalar la compatibilitat dels acords perquè la taula torna tot i el sí d’Arrimadas a l’estat d’alarma
Montero vol el sí al pressupost
El PNB tem la “geometria creativa”
-
El portaveu republicà, Gabriel Rufián, coincideix amb Edmundo Bal (Ciutadans) en la comissió de reconstrucció del Congrés MARISCAL / EFE. -
VÍDEO: Pròrroga de l'Estat d'Alarma
Pedro Sánchez no és un polític obsessionat per la ideologia: el març del 2016 va voler superar una investidura –la primera de les cinc fallides– pactant amb Ciutadans i exigint a Podem el vot a favor per “fer mestissatge ideològic”. Ara que és president espanyol –gràcies a una investidura que deu a ERC– i que fa dos anys de la moció de censura que el va portar a La Moncloa, Sánchez retorna als aliats inicials per salvar la sisena i última pròrroga de l’estat d’alarma amb un gir autonomista en la fase 3. No sense l’enuig d’ERC i del PNB, però, fa la carambola de firmar un acord amb Ciutadans i en clau uniformitzadora a canvi del sí a l’estat d’alarma fins al 21 de juny.
L’alerta al carrer Calàbria i a Sabin Etxea va sonar a primera hora amb l’anunci del govern espanyol i de Cs d’un acord amb un punt primer que nega tot autonomisme i promet que les mesures del decret sobre l’última pròrroga “seran idèntiques per a tot Espanya en la recta final del confinament”. La uniformització pactada amb Cs no és el que Sánchez va dir al vicepresident Pere Aragonès i al lehendakari Iñigo Urkullu el cap de setmana. I la història es repeteix: si en la cinquena pròrroga va lligar el sí del PNB i de Cs i els va fer enfadar tots dos firmant d’amagat amb EH Bildu la derogació total de la reforma laboral, ara firmava amb ERC i el PNB i els feia enfadar tots dos pagant el sí de Cs amb la moneda de la centralització. I amb un afegit: amb Inés Arrimadas de baixa, és Edmundo Bal, l’exadvocat de l’Estat destituït per Sánchez per haver volgut acusar els líders del procés per rebel·lió, el que apuntala en nom de Cs l’estabilitat del president que el va apartar del lloc de treball en la carrera judicial. “Garantim el que és l’ADN de Cs: igualtat de tots els espanyols a tot arreu i que no s’utilitzi l’epidèmia per tenir privilegis”, presumia Bal. “Més que difús, ens sembla confús, i sol·licitem l’aclariment al govern. No fos cas que l’acord amb Cs sigui contradictori amb el que han firmat amb ERC i el PNB”, se sincerava el president del PNB, Andoni Ortuzar. “La geometria variable creativa té poc recorregut”, reblava per censurar el vici de Sánchez de buscar aliats antinaturals.
ERC: “Que Cs s’expliqui”
ERC no va airejar l’enuig en públic com el PNB, però sí que va exigir un aclariment a Sánchez. I el va obtenir. “L’acord entre el PSOE i Cs és pur tacticisme, però no té cap efecte sobre els acords anteriors”, constataven fonts d’ERC, que passaven de l’enuig a defensar la compatibilitat dels acords. Si bé la portaveu Marta Vilalta es vantava de convertir Cs en irrellevant un dia abans que Arrimadas i Sánchez pactessin ser socis en la desescalada, fonts d’ERC resten valor al pes de Cs perquè “fa només dues setmanes Cs inflava el pit per haver aturat la taula de negociació, i el govern espanyol, després del pacte amb ERC, ja ha anunciat que la taula es reunirà d’aquí a molt poques setmanes”. “És Cs que ha d’explicar com és que torna a pactar amb el PSOE si ja s’ha blindat el retorn a la taula de negociació”, insistien els de Gabriel Rufián. El president del Parlament, Roger Torrent, posava veu a la calma posterior a l’enuig: “Estem convençuts que s’aplicaran tots els acords fets amb ERC i esperem que el PSOE sigui conseqüent amb el que firma amb ERC.” I, a l’uníson, la pau al carrer Calàbria era la de Sabin Etxea també. Cs, al seu torn, s’oblida de la foto de Colón amb el PP i Vox i no tem viatjar amb ERC.
Carambola en els comptes?
La carambola d’unir com a socis el PNB i Cs –votant sí– i ERC –abstenció– esperona el govern de cara al repte de pactar els pressupostos del 2021. A la portaveu i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, no li sobra ningú i avisa que si avui hi ha un acord tan dispar al Congrés “també és lògic poder aspirar que un conjunt de forces polítiques superior a les que van fer possible la investidura pugui participar ara en el projecte dels pressupostos”. Montero avisa que el govern s’obre a “pactar i acordar amb una geometria variable”, però amb “clara vocació de tenir com a socis prioritaris en la interlocució els que van fer possible la investidura de Sánchez”. Al Senat i davant Mirella Cortès (ERC), el vicepresident Pablo Iglesias exigia el sí dels republicans: “Ni a Catalunya ni enlloc de l’Estat la ciutadania acceptarà que no hi hagi uns pressupostos socials per atendre, entre altres coses, la llei de dependència.”
De los Cobos posa en risc Marlaska
La crisi oberta a la Guàrdia Civil pel cessament de Diego Pérez de los Cobos es va fer més profunda amb la filtració del full amb què va ser destituït i que firma la directora del cos, María Gámez. El document, difós per El Confidencial, recull que el motiu real per destituir De los Cobos és “no haver informat del desenvolupament d’investigacions i actuacions de la Guàrdia Civil, en el marc operatiu i de policia judicial, amb ànim de coneixement” sobre la indagació de marxes del 8-M avalades pel govern.
El paper, que té el segell de “reservado”, rebat la versió oficial del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. “Cony! Em va mentir a mi i a tots al Senat!”, va etzibar el senador Fernando Martínez Maillo (PP). El PP, Vox i Cs li demanen la dimissió, però Marlaska no plega: “Seguiré formant equips amb persones neutrals, professionals i sense cap ingerència.”
