5 milions per als sectors més febles de la cultura

Els 5 milions d’euros que la setmana passada es van anunciar com a nou capítol del pla de rescat de la cultura beneficiaran els treballadors de la cultura amb més precarietat. El president de l’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya (AADPC), Àlex Casanovas, celebra la iniciativa: “Esperem que pugui compensar, una mica, tot aquest temps de desprotecció.” Gerard Quintana, president de l’Acadèmia Catalana de la Música, ho descriu com “un pas endavant del govern” cap a un sector que pateix una regulació laboral pràcticament inexistent. L’ajuda s’adreça majoritàriament a actors i actrius, músics, tècnics i professionals vinculats a aquests àmbits.

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, va exigir al Ministeri de Cultura que donés protecció als treballadors de la cultura en una reunió del 16 d’abril. De fet, l’Inaem ja va començar a proposar escuts de protecció des de la declaració de l’estat d’alarma, tot i que el Ministeri va trigar setmanes a aprovar-los. Es van presentar el 6 de maig amb un reial decret. Un dels punts més destacats és el que recollia l’Estatut de l’Artista aprovat el gener del 2019, la cotització per la intermitència (molt artistes només cotitzen el dia d’actuació però no els dels assaigs, extrem que dificulta molt poder tenir dret a atur). Aquella protecció no cobria, però, els treballadors de la cultura en règim d’autònoms.

Les aportacions de les entitats professionals van procurar reduir al màxim els dies mínims de cotització per beneficiar els més desprotegits. També que s’hi poguessin acollir tant els treballadors per compte aliè com els treballadors per compte propi (que permet l’accés als autònoms). La normativa sembla que s’ha inspirat en el model que s’ha aplicat al País Basc, que hi vinculava els departaments de Cultura i d’Hisenda. Per al vicepresident de l’Acadèmia Catalana de la Música, Guillem Arnedo (present en les converses d’aquests dies), el govern ha trobat un “encaixament jurídic que permet justificar bé el pagament”. S’intueix que pot arribar a una gran base de treballadors de la cultura però es desconeix l’abast exacte perquè està pendent d’un cens que ho visualitzi. Aquesta és una demanda del Parlament de Catalunya del 2010 que el govern encara no ha resolt. Sembla que, fa unes setmanes, qui ha assumit l’encàrrec i ha començat a activar-lo és el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA). L’agrupació de companyies emergents El Col·lectiu reconeix que “l’ajut tapa un forat petit dels ajuts estatals, però el sector requereix una regulació molt més afinada”.

Es calcula que hi haurà un pagament màxim de 1.024 euros que es podrien donar a 4.881 persones. S’aspira al fet que l’ajuda pugui arribar fins a 6.000 persones perquè es descomptarien aquelles activitats que s’hagin pogut facturar (classes de música particulars per videoconferència, per exemple). Integrar els que han tingut aquests cobraments repartirà més una aportació que han fet, a parts iguals, el Departament de Cultura i el de Treball, Afers Socials i Família. Ahir es va aprovar en el govern, i les entitats que van estar acabant de polir les condicions de la sol·licitud esperen veure el text redactat final al DOGC per comprovar quines aportacions s’han recollit.

La consellera celebra que aquesta aportació cobreixi “la baula més feble i també imprescindible d’aquest àmbit de la nostra cultura: els artistes, els tècnics sotmesos a intermitències i amb situacions precàries”. El pla de rescat de la Generalitat ha obert aquests dies diverses línies d’ajut a empreses (crèdits i subvencions per cessament d’activitat), ajuntaments i associacions que ajudin a cobrir la falta d’ingressos per activitat. Vilallonga insisteix: “Ara ens cal ajudar la cultura.”