La Unió Europea busca una relació d’iguals amb la Xina
La Covid-19 posa al descobert un problema d’asimetria geopolítica davant d’un gegant asiàtic cada vegada més intimidant
Brussel·les intenta enfortir una posició unitària ara que s’enquista la rivalitat entre Washington i Pequín
La pandèmia del coronavirus ha empès la Unió Europea (UE) a replantejar la seva complexa relació amb la Xina, no només en l’àmbit econòmic, sinó també geopolític. “Els vincles amb la Xina són molt estrets en multitud de fronts, però en d’altres tenim grans problemes”, reconeixen fonts diplomàtiques europees.
Ara que la pugna entre Pequín i Washington s’enquista i surten a la llum les dependències externes de la UE, Brussel·les intenta unir els socis europeus per enfortir la seva posició davant del gegant asiàtic. Un rival sistèmic que cada cop més s’entreveu com una amenaça.
Fa just un any, el Vell Continent va posar en marxa una revisió de les relacions comercials i d’inversió amb la Xina, preocupat pel seu expansionisme proteccionista. El desigual nivell d’accés de les empreses europees i xineses als respectius mercats era vist com un problema. A això s’afegia la por que els xinesos acabessin controlant sectors estratègics, com ara el de les telecomunicacions.
La Covid-19 ha posat en evidència que la UE també té un problema d’asimetria amb el gegant xinès en el camp geopolític. A més de convertir el xoc entre els Estats Units i la Xina en un factor estructural de l’escena internacional, la crisi sanitària ha revelat dependències crítiques de la UE que la fan més vulnerable a ulls d’un món més competitiu. Brussel·les també tem l’actitud més “assertiva” dels xinesos, amb atreviments com ara la recent llei de seguretat nacional. Un cop per a l’autonomia de Hong Kong a què els europeus no han plantat cara. Tampoc ha agradat la “generositat” xinesa amb algunes parts d’Europa i les seves “tàctiques agressives” en plena pandèmia.
La sensació és que el règim de Xi Jinping s’ha aprofitat de la situació vantant-se de la seva ajuda (i influència) a alguns països, com ara Itàlia, i, de retruc, alimentant les veus antieuropeistes. “Hem vist intents per desacreditar la UE”, admetia al març l’alt representant Josep Borrell. Per tot plegat, el servei diplomàtic europeu, capitanejat per Borrell, s’ha proposat corregir les desigualtats econòmiques i polítiques per parlar d’igual a igual amb una potència més intimidant. “Podem tenir relacions simètriques”, apunten fonts diplomàtiques.
Les capitals han iniciat un debat sobre com “redefinir” aquesta relació en aspectes com ara el comerç, el canvi climàtic i els drets humans, però també els geopolítics. De moment, només tenen clar que volen fer valer els seus “interessos i principis” a l’hora de parlar amb Xi.
“Ens cal un diàleg obert i honest amb la Xina”, defensa Borrell. Però primer ha d’aconseguir una posició comuna entre els socis sobre com encarar-lo. Una tasca gens fàcil atès que els interessos particulars de cada estat han dificultat habitualment la unitat d’acció del club europeu a l’hora de parlar amb el règim xinès.
LES FRASES
Sense dependències sanitàries
Natàlia Segura Raventós“L’autonomia estratègica serà una part important de les discussions amb la Xina”, avancen fonts diplomàtiques europees. La crisi del coronavirus ha destapat com la indústria farmacèutica ha externalitzat a la Xina i l’Índia, les darreres dècades, la producció d’ingredients actius dels medicaments.
A Brussel·les, estan molt preocupats per aquesta dependència externa en un sector que ara s’ha tornat estratègic. “Tenim debilitats perquè hem deixat de produir a casa”, reconeix el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell. Per això, els socis europeus també han començat a discutir sobre com replegar la indústria a Europa sense danyar les seves relacions amb el règim xinès ni passar-se de proteccionistes.
A més de promocionar la creació de reserves de medicaments, la nova estratègia farmacèutica que la Comissió està preparant i que presentarà a finals d’any podria tenir un component exterior amb vista a “diversificar” les fonts de subministrament del sector sanitari. Per allunyar-se d’Orient, a la capital europea estan mirant cap al seu veïnat més pròxim, l’Àfrica i els Balcans, per produir medicaments més a prop a un cost relativament baix. “No seria més raonable a partir d’ara tenir més activitats al nord d’Àfrica que no pas a l’Àsia?”, es pregunta Borrell.