Incertesa a les galeries

Aquesta setmana han obert les sales d’art. Lògicament, no han hagut de controlar l’entrada espaiada de públic perquè, malauradament, ja fa temps que l’afluència a les galeries no és gaire nombrosa. Dels dies de confinament, dues perspectives oposades que engloben la majoria de galeristes: d’una banda, el galerista Víctor Saavedra considera que obrir les galeries és també “obrir una porta al color i a la bellesa”. Una visió un xic idíl·lica que contrasta amb la de Miguel Marcos: “Aquesta situació pot portar a la fi del sector tal com l’entenem fins ara.” Marcos no fa referència només a les sales a peu de carrer, sinó també a les fires. “Ara, han reprogramat la fira de Basilea per al setembre, però estic convençut que els col·leccionistes americans, que animen molt la fira, no hi aniran.”

En un pla més local, referint-se a l’Estat espanyol, afirma: “Tenim una llei de mecenatge que no ho és, no hi ha prou incentius per reactivar la compra i així ho tenim molt malament.” Marcos creu que s’hauria d’oferir a les empreses més avantatges fiscals. “No pot ser que una taula i un ordinador desgravin i que, si una empresa o un professional que vulguin donar un cert aire a les seves oficines compren una obra d’art, aquest element es qualifiqui com a actiu financer.” Marcos tem que, després de la pandèmia, moltes empreses aturin les seves col·leccions d’art. “Si exceptuem casos aïllats, com ara la Barcelona del modernisme, no tenim una tradició de mecenatge”, diu. Marcos té actualment oberta l’exposició Metal paintings de Carlos Franco, un dels pintors a què sempre ha donat suport.

Si això deia dissabte Marcos, poc després d’assabentar-se de la mort de Xavier Grau, un altre dels artistes referents de la galeria, la tarda abans, Saavedra mantenia un discurs d’esperança: “Ara més que mai, la gent ha d’apropar-se a les galeries. L’art és un guariment per a les situacions adverses, perquè és un llenguatge que parla de l’esperit positiu de les coses.” La seva galeria ha obert després del tancament de la sala, tot just es va proclamar l’estat d’alerta. Oli Berg és l’artista que hi exposa i que el 12 de març pensava que havia arribat el seu gran dia. “És una exposició amb molt de treball, grans i petites escultures, quadres de gran i petit format, i feia molts mesos que estava abstreta per l’exposició i que em sentia molt il·lusionada.” Però al migdia ja va sentir que es tancarien els museus, el que la va posar en estat d’alerta. El seu somni s’esvaïa. “Al vespre era la inauguració, però l’anunci de l’estat d’alarma s’havia escampat i la majoria de gent va excusar la seva presència.” Galerista i artista es van trobar que el treball de dos any de feina hauria d’esperar una mica més per poder-se exposar.

Diu Saavedra: “El confinament també ha tingut un efecte en l’obra. Ara em sembla una exposició molt més coherent i completa i la veig amb uns altres ulls.” Explica que l’experiència d’aquest mesos li ha servit per apreciar molt més l’art. “El tema és el paisatge, però un paisatge no identificable, genuí de l’artista que invita la gent a endinsar-s’hi, tant pel que fa a les pintures com a les escultures, ja que l’artista ha creat una mena de bosc o jardí on la gent pot circular.” I rebla: “Em sembla una bona al·legoria en aquest moment pel que fa a no perdre l’optimisme de les coses bones de la vida.”