Societat

AURORA MADAULA

DIPUTADA DE JXCAT I MEMBRE RESPONSABLE DEL DESPLEGAMENT TERRITORIAL DEL CONSELL PER LA REPÚBLICA

“Comprarem ordinadors per als centres de menors”

“El Fons Republicà d’Acció Solidària (FRAS) ha vingut per quedar-se, perquè hi haurà més situacions de necessitat com la de la pandèmia”

“Amb artistesperlallibertat.cat, es tracta d’ajudar aquells professionals que intenten viure de la cultura”

“El Consell per la República ha de ser una institució republicana i haurà de crear les estructures”

Material sanitari
Madaula fa inventari del material que el Consell per la República ha distribuït a les regions sanitàries i als consells locals: 20.000 mascaretes Fenotex, 1.000 de tècniques, 22.500 de cotó, 2.000 per a sords, 3.000 per a centres de menors, 2.000 d’FFP2, 55.000 bates de plàstic, 1.000 bates tècniques, 15.000 guants, 11.700 davantals, 3.000 casquets, 4.000 protectors de calçat, 500 litres de gel hidroalcohòlic, 65 litres de desinfectant, 9 cadires de rodes i 50 ulleres protectores.
Triar candidat entre JxCat, el PDeCAT i la Crida serà complicat perquè tornem al ball de noms

La diputada de JxCat Aurora Madaula és des del juliol de l’any passat membre del consell de govern del Consell per la República, presidit pel president Puigdemont. S’encarrega, juntament amb Guillem Fuster, de Poble Lliure, de coordinar el desplegament territorial dels consells locals de l’organisme.

La manifestació de Perpinyà havia de ser l’inici de campanya del Consell per la República i arriba la pandèmia i ho atura.
El que no atura, i n’estem molt orgullosos, són els consells locals. Estem en plena fase de creació de la xarxa i sempre els hem demanat que estiguin atents a idees, projectes i necessitats del seu entorn. El consell local de Sabadell comença a fer mascaretes i ens demanen de fer un grup amb altres consells per intercanviar material, etc. Ens adonem que no només ho han de fer, sinó que ho hem de liderar des del Consell per la República, perquè, des del principi, tothom s’adona que falten equips de protecció individual (EPI) i que la situació és dramàtica. A partir d’aquí, es compra material per fer 20.000 mascaretes de teixit tècnic homologat, que es van fabricar a Sabadell i que va pagar el Consell. Per això obrim el Fons Republicà d’Acció Solidària (FRAS) per recollir donatius i sufragar les mascaretes. A partir d’aquí, demanem a la resta de consells locals que facin un inventari de necessitats del seu municipi o districte i arribem a la conclusió que calen mascaretes.
El FRAS té un límit operatiu?
No. El creem perquè no volíem que la gent pensés que els donatius concrets per a una acció se’ls quedava el Consell. És un fons reservat per a la solidaritat; el gestionen el conseller Puig i Carme Garcia, que no tenen relació directa amb els consells locals, i així poden decidir on és millor destinar els diners d’acord amb els consells. Ja ha servit per comprar bates i gels hidroalcohòlics. Ara comprarem ordinadors per als centres de menors. El FRAS ha vingut per quedar-se, perquè hi haurà més situacions d’aquest tipus.
També finançarà el cicle cultural que prepareu per al juny?
Sí. El conseller Puig ens ha confirmat que la meitat de les entrades ja venudes són de gent que no és membre del Consell, i això vol dir que ens estem donant a conèixer, que és una de les dificultats que tenim. Els artistes ho passaran molt malament, perquè no hi haurà festes majors ni concerts, sembla, fins a l’estiu de l’any que ve. Per això demanem que es paguin 3 euros per espectacle o 50 per veure’ls tots a través de la pàgina artistesperlallibertat.cat . Els artistes rebran un màxim de 300 euros i, si hi ha un excedent, anirà a parar al FRAS.
És un cicle tancat?
Sí, perquè havíem d’aprovar el projecte. El conseller, que és l’especialista, tenia clar que al juliol, amb el desconfinament, la gent preferirà sortir al carrer. Però possiblement en farem un altre al setembre. De l’1 al 21 cada dia es faran dues actuacions en línia, però molts artistes n’han quedat fora. La condició és que havien de ser professionals, perquè es tracta d’ajudar aquells que intenten viure de la cultura.
Per què creu que el Consell té dificultats per donar-se a conèixer?
La primera era explicar exactament què és. Molta gent no sap que va néixer d’un pacte de govern, que és la reivindicació de l’1-O, el dret d’autodeterminació i el govern legítim foragitat de manera il·legal, i fins i tot inconstitucional, a partir del 155. Com que és a l’exili, és complicat explicar què fa. I és més difícil explicar-ho quan no totes les forces polítiques i civils hi han posat el mateix interès... Per exemple, hi són quatre membres del govern a l’exili, però en falta un. Tampoc hi és Òmnium Cultural, molt important dins de l’independentisme; se li ha demanat, però ha considerat que, de moment, no hi volia ser. A més, el Consell es va crear amb pocs dies de diferència respecte a la Crida i això confon la gent.

Us preocupa l’aturada que ha suposat la pandèmia?
Sí, és clar. Estàvem en plena expansió de consells locals. L’acte de Perpinyà era el tret de sortida del Preparem-nos, que havíem d’engegar amb tots els consells locals. Hem seguit creixent, i això diu molt de la gent, perquè de l’adaptació a la crisi de la Covid-19, ha arribat molt a la gent per xarxes socials la feina que hem fet.
Quants consells locals teniu?
150. Espero que després de l’estiu estiguem en 200.
I membres?
88.000 ciutadans registrats, que és totalment insuficient. Però a mesura que els consells locals van organitzant iniciatives confiem a arribar a molta més gent, perquè és més fàcil d’explicar. Això és la resistència i les estructures de confrontació pacífica i desobediència civil davant l’Estat espanyol. Ja hem vist que des de les institucions autonòmiques serà molt complicat fer la independència. Quan aquesta xarxa, en lloc d’organitzar-se per demanar registres, s’organitza per ajudar la gent, aleshores encara és més fàcil d’explicar.
‘Preparem-nos’ és el nou full de ruta?
Forma part del full de ruta. Tothom sap que no es podrà fer la independència amb les institucions autonòmiques. No deixarem de defensar les nostres institucions autonòmiques i hi hem de tenir majoria independentista perquè hem de considerar cada elecció refrendària si la majoria del país vol seguir amb el procés. Però ja hem vist que des de les institucions no podrem anar de la llei a la llei i tot allò que es va dir. El govern de la Generalitat és un govern efectiu i poca cosa més. El Parlament, pel que es veu, està molt lligat de mans i peus per fer coses que voregin la legalitat espanyola –ni vorejar-la, perquè estem sotmesos cada dia a amenaces constants– i té molts límits. Per tant, els consells locals del Consell per la República són aquelles estructures que hem de crear a partir de la unitat ciutadana i republicana.
No hi afegeix un punt més de confusió? Els CDR i l’ANC on queden?
Els CDR són anònims i em sembla molt bé tal com les gasta el govern espanyol. L’ANC té un objectiu i es dedica a fer manifestacions i a pressionar políticament, però no va a unes eleccions ni crea estructures polítiques. El Consell per la República ha de ser una cosa molt més gran que l’ANC –per això l’ANC hi és a dins–. Ha de ser una institució republicana i haurà de crear les estructures.
JxCat no vol eleccions per la pandèmia, però més aviat que tard s’hauran de convocar i el president Torra ha dit que no repetirà.
La variant important és que el president Torra està pendent d’una inhabilitació. En un govern de coalició ben entès, intentes acabar la legislatura. I sobretot fer un bon govern per fer polítiques que agradin a la gent. Però, per no donar més culpa a uns que als altres, sembla que aquí hi ha dues forces que no s’entenen i hi ha constants deslleialtats i mostres que no anem bé. Si fos un govern que tingués sentit d’estat, ningú sabria de quin partit és el conseller. Aquí hi ha una sentida crisi entre JxCat i ERC. Al president Torra li van treure l’acta de diputat al Parlament, tot i que no era obligatori, perquè ho va decidir unilateralment el seu president com sempre ha fet. Recordem la foto que va fer molt mal d’una part de la majoria independentista no aplaudint el president Torra. Això és un trencament fort, però ell va decidir que convocaria eleccions després d’aprovar els pressupostos en un acte de responsabilitat social i civil. Però enmig de la pandèmia a qualsevol persona racional no li pots dir que convoques eleccions amb la crisi econòmica i social brutal que vindrà.
Però al País Basc i a Galícia en faran.
En faran perquè ja les havien anunciat abans, perquè els toca fer-les i perquè no hi ha la crisi política que hi ha aquí.
Crisi política entre els dos socis de govern, vol dir.
Sí, és clar.
Però quan hi ha una crisi entre els socis la millor opció no és anar a eleccions?
Però és la millor solució per a la població enmig d’una crisi social? Que vagis a eleccions i deixis de governar i aturis el país? Nosaltres creiem que no.
Perquè això passi s’ha d’aclarir l’espai polític de JxCat, la Crida i el PDeCAT?
Perquè hi hagi eleccions no cal que estiguem organitzats, però seria una bona idea que, quan el president Torra convoqui eleccions, estiguem una mica organitzats, perquè, si no, tornaríem a anar amb els pixats al ventre, malament. JxCat va ser una molt bona idea i crec que hauria d’haver creat un espai polític amb aquest nom i del qual formés part tota la transversalitat que som els diputats. No es va fer així perquè hi havia interessos i una manera de fer en aquest país que no ha entès el canvi que representa JxCat.
Encara serà més difícil posar-se d’acord amb el candidat?
Serà molt complicat, perquè tornem al ball de noms i als que s’autoproposen. Per què no podem fer primàries? S’ha d’apostar per una nova manera de fer les coses. Llistes obertes, projectes nous, diferents, transparents. Que ens allunyin de tot allò que la gent no vol perquè n’està cansada.
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.