247 milions per calmar la Guàrdia Civil pel cas De los Cobos
Marlaska aprova l’equiparació salarial amb els Mossos per comprar la pau al cos
El ministre deslliga la destitució ara del 8-M
El número dos, Laurentino Ceña, plega en solidaritat amb el defenestrat després de ser el rostre contra el virus
Marlaska parla alhora de “decisió d’ell”, cessament i “substitució” Marlaska parla alhora de “decisió d’ell”, cessament i “substitució” Marlaska parla alhora de “decisió d’ell”, cessament i “substitució”
L’alça del sou és del 20%, i des del 2018 la despesa és de 807 milions L’alça del sou és del 20%, i des del 2018 la despesa és de 807 milions L’alça del sou és del 20%, i des del 2018 la despesa és de 807 milions
Els 87 milions amb què els contribuents van finançar l’operació Copèrnic, coordinada pel coronel Diego Pérez de los Cobos per reprimir l’1 d’octubre, amb un balanç de 1.066 ferits i cap urna detectada, són només un terç del preu que ara suposarà la compra de la pau que posi fi a la rebel·lió interna a la Guàrdia Civil. Després de comprovar que fulminar De los Cobos –màxima autoritat a Madrid– obria una revolta a l’institut armat i que va desencadenar la dimissió del número dos del cos, el director adjunt operatiu, Laurentino Ceña, popular per les rodes de premsa del coronavirus, Marlaska es va convidar a una compareixença a La Moncloa –convocada abans sense ell– per anunciar l’equiparació salarial dels uniformats (policies i guàrdies civils) amb els Mossos i l’Ertzaintza, amb el tercer tram d’alça retroactiu des de l’1 de gener. L’ofrena feta per Marlaska incrementa les nòmines policials en un 20% i suposa per a les arques estatals desemborsar 247 milions precisament quan tota partida està sota revisió per l’impacte de la crisi del coronavirus. En total, des del 2018, l’equiparació ha costat 807 milions.
Amb el nomenament al gener de l’andalusa María Gámez, primera dona en 176 anys que esdevé directora de la Guàrdia Civil, Marlaska confiava a tenir la pau que no va tenir amb el predecessor Félix Azón, un magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ha retornat a la plaça catalana i ha deixat mal record al cos en el primer govern de Pedro Sánchez. “Soc feminista, crec en la igualtat de l’home i la dona i aquest és un sentiment compartit en aquest cos”, va dir Gámez en la seva presa de possessió quan la presència de la dona al cos és del 8%.
Modernitat i feminisme
El gir cap a la modernitat i el feminisme que volia iniciar Marlaska a l’institut creat pel duc d’Ahumada el 1844 es va veure alterat ja quan el general José Manuel Santiago –suplent de Ceña pel virus– va admetre la missió de perseguir la “desafecció al govern” per “minimitzar” la crítica. I ara l’incendi és per la defenestració del coronel Pérez de los Cobos, un tòtem de portes endins als seus 56 anys –i més des de l’1-O– que amb la caiguda en desgràcia remou el cos del Todo por la patria. Enmig de la portaveu María Jesús Montero –que relatava l’aprovació del dol oficial de deu dies– i de la ministra d’Indústria, Reyes Maroto –que venia la reactivació del turisme–, Marlaska es va fer un lloc ahir a La Moncloa i va trampejar la situació amb dos anuncis: el premi salarial del 20% a uniformats blaus i verds i el nomenament de Pablo Salas Moreno, general del servei d’informació, com a nou director adjunt operatiu en substitució de Ceña. El que no va saber és unificar la versió: fonts del Ministeri de l’Interior citen com a causa l’informe tendenciós sobre les manifestacions del 8 de març que criminalitza el govern de Sánchez i el doctor Fernando Simón imputant-los delictes per no haver previst el risc de contagi, però Marlaska incorria en contradiccions i deslligava la prosa erràtica i l’adeu del coronel. “El cessament l’ha decidit ell mateix”, va dir inicialment. “La substitució o el cessament”, hi afegia. “Em dec haver explicat malament: el coronel Pérez de los Cobos mai va demanar el seu cessament. Es tracta d’un procés natural de substitució dels equips i no hi ha cap circumstància estranya”, va corregir al final. I, per acabar de reblar el clau, la receptora de l’informe de la Guàrdia Civil és la jutgessa Carmen Rodríguez-Medel, filla i germana de guàrdies civils. “No es tracta de perdre la confiança o no”, gosava dir Marlaska, tot i que el motiu de destituir-lo era la “pèrdua de confiança” en qui ara lloa pel currículum “exemplar”. “Amb 30 anys de jutge, ingerència és una paraula que no conjugaré mai”, rebla el ministre.
Mentre que el PP, Vox i Cs l’acusen de silenciar l’enuig policial a cop de bo salarial, el cas és que des del juny del 2018 Marlaska ja ha destituït catorze alts càrrecs a Interior, alguns eren heretats dels populars Juan Ignacio Zoido i Jorge Fernández Díaz; d’altres, apostes seves fallides. Entre els defenestrats més cèlebres, hi ha el polèmic Manuel Sánchez Corbí –excap de l’UCO condemnat per tortures al presumpte etarra Kepa Urra en un cas en què De los Cobos va ser processat i absolt–i fidels al comissari Villarejo com ara el cap del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco), José Luis Olivera.
Modernitat i feminisme
El gir cap a la modernitat i el feminisme que volia iniciar Marlaska a l’institut creat pel duc d’Ahumada el 1844 es va veure alterat ja quan el general José Manuel Santiago –suplent de Ceña pel virus– va admetre la missió de perseguir la “desafecció al govern” per “minimitzar” la crítica. I ara l’incendi és per la defenestració del coronel Pérez de los Cobos, un tòtem de portes endins als seus 56 anys –i més des de l’1-O– que amb la caiguda en desgràcia remou el cos del Todo por la patria. Enmig de la portaveu María Jesús Montero –que relatava l’aprovació del dol oficial de deu dies– i de la ministra d’Indústria, Reyes Maroto –que venia la reactivació del turisme–, Marlaska es va fer un lloc ahir a La Moncloa i va trampejar la situació amb dos anuncis: el premi salarial del 20% a uniformats blaus i verds i el nomenament de Pablo Salas Moreno, general del servei d’informació, com a nou director adjunt operatiu en substitució de Ceña. El que no va saber és unificar la versió: fonts del Ministeri de l’Interior citen com a causa l’informe tendenciós sobre les manifestacions del 8 de març que criminalitza el govern de Sánchez i el doctor Fernando Simón imputant-los delictes per no haver previst el risc de contagi, però Marlaska incorria en contradiccions i deslligava la prosa erràtica i l’adeu del coronel. “El cessament l’ha decidit ell mateix”, va dir inicialment. “La substitució o el cessament”, hi afegia. “Em dec haver explicat malament: el coronel Pérez de los Cobos mai va demanar el seu cessament. Es tracta d’un procés natural de substitució dels equips i no hi ha cap circumstància estranya”, va corregir al final. I, per acabar de reblar el clau, la receptora de l’informe de la Guàrdia Civil és la jutgessa Carmen Rodríguez-Medel, filla i germana de guàrdies civils. “No es tracta de perdre la confiança o no”, gosava dir Marlaska, tot i que el motiu de destituir-lo era la “pèrdua de confiança” en qui ara lloa pel currículum “exemplar”. “Amb 30 anys de jutge, ingerència és una paraula que no conjugaré mai”, rebla el ministre.
Mentre que el PP, Vox i Cs l’acusen de silenciar l’enuig policial a cop de bo salarial, el cas és que des del juny del 2018 Marlaska ja ha destituït catorze alts càrrecs a Interior, alguns eren heretats dels populars Juan Ignacio Zoido i Jorge Fernández Díaz; d’altres, apostes seves fallides. Entre els defenestrats més cèlebres, hi ha el polèmic Manuel Sánchez Corbí –excap de l’UCO condemnat per tortures al presumpte etarra Kepa Urra en un cas en què De los Cobos va ser processat i absolt–i fidels al comissari Villarejo com ara el cap del Centre d’Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (Citco), José Luis Olivera.
