De los Cobos és fulminat ara per “pèrdua de confiança”

Trenta-dos mesos després de ser l’autor intel·lectual de la repressió policial de l’1 d’octubre del 2017, en què va obsequiar els diaris i les televisions amb imatges de càrregues policials contra votants pacífics que van fer estremir Europa i que ell va assumir tot i dependre de Mariano Rajoy, el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos va ser fulminat ahir del càrrec de responsable de l’institut armat a Madrid per una “pèrdua de confiança” del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska. L’home que ja vestint l’uniforme verd va ser voluntari en el cop d’estat del 23 de febrer del 1981, que el 1992 seria processat –amb sentència absolutòria– per tortures a un membre d’ETA i que va reprimir les urnes catalanes el 2017, cau ara, als seus 56 anys, pels tripijocs a Madrid en una investigació de la Guàrdia Civil contra les marxes del 8 de març i el doctor Fernando Simón tot alimentant la presumpta prevaricació del govern de Pedro Sánchez per autoritzar-les i estendre el coronavirus. Si bé ERC, JxCat i Podem celebren una destitució tardana i lamenten que havia de ser jutjat per l’1-O, el PP, Vox i Ciutadans van exigir ja ahir la compareixença de Grande-Marlaska al Congrés per explicar la destitució i van lloar el full de serveis del caigut en desgràcia.

Ni Rajoy, ni la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría ni el ministre de l’Interior Juan Ignacio Zoido van tenir mai la gallardia d’assumir l’ordre de carregar i colpejar votants indefensos, però el coronel De los Cobos es va carregar sota el tricorni les brutals imatges des del primer moment, i durant el judici al Tribunal Suprem va explicar-les per la pretesa inacció del major dels Mossos Josep Lluís Trapero, amb qui manté una manifesta enemistat i a qui ha contribuït a derrocar professionalment en el judici de l’Audiencia Nacional, ara suspès. “Els cossos van fer un ús exquisit de la proporcionalitat”, va dir De los Cobos al Suprem, on el primer dia el jutge Manuel Marchena es va oblidar de preguntar-li si havia estat processat –era de domini públic que sí, i en un cas de tortures– i no va ser fins al segon dia de declaració que, forçat per l’escàndol del silenci denunciat per la premsa, el magistrat va accedir a complir la llei i preguntar-li la dolorosa qüestió.

Tot i els 87 milions gastats en el desplegament de 6.000 policies i guàrdies civils que va tenir un balanç de 1.066 ferits, cap urna va ser detectada en l’operació Copèrnic, una al·lusió a l’astrònom polonès nascut a Torun que Zoido va negar que fos una befa policial pejorativa amb els catalans pel mot polacos. “Es pretenia fer una al·lusió al gir copernicà que es volia propiciar a Catalunya”, va arribar a dir Zoido al senador Joan Comorera (En Comú Podem) el 18 de gener del 2019 al Senat.

La destitució arriba quan la Guàrdia Civil té, des del gener, la primera dona de la història com a directora del cos, María Gámez, però Sánchez va arribar al juny del 2018 i de los Cobos va ser destinat a Madrid sense depuració. Si bé Gabriel Rufián (ERC) sosté que amb l’1-O De los Cobos hauria de ser “jutjat” i Jaume Asens (Podem) creu que és ell qui hauria d’esperar sentència i no Trapero, Santiago Abascal (Vox) opina que “mereix una medalla”. “Que no hi hagi arbitrarietat a l’hora de destituir. A la Guàrdia Civil, amb el prestigi i suport social que té, no se la pot agredir així”, va dir Pablo Casado (PP). “Ara ja havia fet la feina”, ironitzava Jaume Alonso-Cuevillas (JxCat).