EMPRESES

El teletreball serà una de les eines organitzatives de les empreses que han vingut amb la crisi per quedar-se. L’any passat, només el 7,2% dels treballadors catalans en feien de manera ocasional o més de la meitat del seu temps de treball, però en l’informe de conjuntura del mes de maig, la Cambra de Comerç de Barcelona calcula una taxa potencial de teletreball del 49% sobre el total d’ocupats a Catalunya, arran de la pandèmia. Per Alejandra Marly, tècnica del gabinet d’estudis econòmics de la Cambra de Comerç, “el teletreball és una eina que incrementa la competitivitat; un avantatge competitiu, ja que redueix els costos a les empreses i els desplaçaments per als treballadors, i alhora pot ajudar a reduir considerablement la concentració a les àrees metropolitanes, i facilitar que es pugui treballar a distància”. De fet, moltes empreses han expressat la seva voluntat de continuar treballant d’aquesta manera fins i tot un cop superada la crisi sanitària.

Marly enumera altres “beneficis” de la crisi a curt, a mitjà i a llarg termini, i assenyala sobretot la transformació que han viscut (de manera obligada) alguns sectors tradicionals com ara el turisme, el comerç i la restauració. “A més, les empreses s’estan organitzant per establir xarxes de productors locals a Catalunya”, una iniciativa que, per Marly, és molt positiva i quedarà malgrat que passi la crisi.

L’economista Ángel Hermosilla, gerent de l’àrea institucional de Pimec, recorda que, durant el confinament per la Covid-19, alguns sectors han funcionat prou bé i han millorat la facturació d’un any abans. És el cas de tots els productes i serveis relacionats amb el lleure a casa i l’oci o la formació en línia, la indústria alimentària i els serveis d’entrega a domicili, és a dir, la distribució de l’anomenada “última milla”.

“En termes de capital humà, s’ha fet un salt qualitatiu a favor del treball a distància i les connexions en línia, de manera que les capacitats s’han multiplicat molt i ha millorat la confiança en els equips de treball”, explica. “S’ha vist que és possible una altra manera de treballar, molt més efectiva tant en temps com en treball, i que permet estalviar temps i diners”, reconeix Hermosilla, que coincideix amb Alejandra Marly que el teletreball i les reunions a distància són algunes de les millores que es quedaran després de la crisi.

En l’àmbit industrial, Hermosilla destacava que l’augment de la inversió de les empreses en innovació, seguretat i salut ajudarà les que s’han reconvertit per fabricar productes com ara mampares i equips de protecció. “També estem veient que hi haurà una tendència a la relocalització de l’activitat productiva, en part perquè deslocalitzar serà ara més complicat i en part perquè les empreses han vist que cal ser a prop dels seus centres de treball”, assegura.