UNIÓ EUROPEA
La crisi del coronavirus ha eixamplat la tradicional esquerda que separa els socis rics dels més endeutats de la UE
La pandèmia de la Covid-19 també passa factura a la Unió Europea (UE). “Cal recordar, però, que les crisis i els desafiaments no són aliens a la història europea. Europa s’ha construït, sobretot, a cop de crisi. I cadascuna ens ha ensenyat que només unint esforços podrem superar els grans reptes”, afirma Ferran Tarradellas, cap de l’oficina de la Comissió Europea a Barcelona.
“Aquesta crisi serveix per adonar-nos que Europa necessita més que mai unitat, determinació i ambició”, hi afegeix. “La Comissió prepara un pla de recuperació que posa tots els esforços i recursos perquè la UE surti d’aquesta crisi més forta i preparada per afrontar les que puguin venir.”
“La pandèmia ha canviat els temuts homes de negre, l’austeritat i el control del dèficit i el deute per crides a gastar diner públic, invertir en salut i contractar metges i infermers”, assenyala la periodista Laura Pous. “Ha fet que Alemanya, amb la infatigable Merkel, es plantegi que Brussel·les emeti deute per pagar un fons de mig bilió per fer transferències –i no només crèdits– als països més afectats”, explica. “Potser la millor contribució de la Covid-19 a la UE és el sacseig definitiu: veure’s al mirall i saber que o se salva amb una recepta conjunta i solidària, o s’enfonsa definitivament.”
