El PSOE i Podem neguen el xoc: “Són sensibilitats diferents”
Salden l’embolic de la no derogació total de la reforma laboral de Rajoy prometent el nou estatut dels treballadors
Culpen el PP i ERC d’haver de buscar Cs i EH Bildu
El PNB es posa ara en alerta
La culpa del vodevil de la no derogació de la reforma laboral, amb EH Bildu com a cofirmant, és culpa del PP i d’ERC. Tot i que el govern de Pedro Sánchez ja havia salvat la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma gràcies a Ciutadans i al PNB i l’excursió per buscar l’abstenció de l’esquerra abertzale era irrellevant, la ministra portaveu, María Jesús Montero, culpa el popular Pablo Casado i el republicà Gabriel Rufián de “dimitir” i forçar la coalició PSOE-Podem a buscar auxili en l’equació antinatural de Cs, el PNB i EH Bildu. Quant al fet que la vicepresidenta Nadia Calviño considerés “absurd i contraproduent” derogar tota la reforma laboral després que Pablo Iglesias ho avalés, Montero hi veu “sensibilitats diferents”. “Estem units, pesi a qui pesi”, rebla Montero.
El vicepresident que va entonar en llatí “pacta sunt servanda” (‘allò pactat obliga’) i la vicepresidenta que ho veu “absurd” –així ho va dir davant el Cercle d’Economia– es van veure les cares ahir en el Consell de Ministres.
La reunió d’ahir va ser una de les més enrarides dels 150 dies de vida de la coalició, pel fet de discrepar en públic sobre un afer tan sensible com el mercat laboral i pel fet que els portaveus Adriana Lastra (PSOE) i Pablo Echenique (Podem) negociessin al Congrés amb Mertxe Aizpurua (EH Bildu) al marge de ministres socialistes i de la titular de Treball, Yolanda Díaz, d’IU, i de patronal i sindicats. Però la culpa, per Montero, és d’ERC i del PP: “Com que alguns van dimitir amb el no, vam entrar en una dinàmica de negociació impossible amb l’esperança de salvar la pròrroga”, raona sobre la carambola d’aliances a tres bandes a dreta i a esquerra. Montero acusa els partits que voten en contra de prorrogar l’estat d’alarma, des d’ERC, JxCat i la CUP fins al PP i Vox, passant per Joan Baldoví (Compromís), de desitjar en el fons que el govern guanyi la votació. “N’hi ha que voten que no perquè saben que sortirà; hi voten en contra encreuant els dits perquè surti”, interpreta. Un dels artífexs de l’enrenou juntament amb Lastra, Rafael Simancas, també s’excusa: “Hi va haver acord amb EH Bildu fa quinze dies? Oi que no?”
“Derogar: nou estatut”
Tenallada per haver d’arbitrar en públic un duel que per ara ha guanyat Calviño i que ha perdut Iglesias, Montero va voler esquivar el dilema entre “derogació íntegra” de la reforma laboral del 2012 o “derogació dels aspectes més lesius”. “L’acció del govern en la derogació de la reforma laboral es diu «estatut dels treballadors»: aprovarem un nou estatut dels treballadors”, va dir. “El govern en la seva totalitat està compromès amb aquest acord programàtic; hi pot haver sensibilitats diferents, però en aquest govern anem tots a l’una”, va dir sobre el xoc.
Després de menystenir la CEOE, la UGT i CCOO amb el text firmat pel PSOE, Podem i EH Bildu, Sánchez va telefonar al líder patronal, Antonio Garamendi, perquè retorni a la mesa del diàleg social. “Garamendi és un patriota i no només de boca”, el va lloar Montero per denigrar Casado. El PP exigirà la compareixença de Sánchez i de la ministra de Treball al Congrés.
L’embolic sobre la no derogació total d’una reforma laboral que figura pendent de refer en l’acord de coalició, amb Sánchez convidant EH Bildu a una subhasta basca de peix al cove, no agrada al lehendakari Iñigo Urkullu, i el PNB es posa en alerta. “El dipòsit de confiança del PNB té el llum de reserva encès”, avisa el president del PNB, Andoni Ortuzar, davant l’esglai de veure els d’Arnaldo Otegi disputant als de Sabin Etxea la imatge de marca del pactisme a Madrid. Per sort per a Sánchez, l’enuig de Ciutadans –que creia que havia expulsat ERC del joc i resulta que el PSOE l’obria amb EH Bildu– no frena els d’Inés Arrimadas per negociar una sisena pròrroga de l’estat d’alarma.
Ultimàtum d’ERC: “O Cs i banderes o ajudes socials”
Cada cop que l’interpel·la en un debat al Congrés, Pedro Sánchez es vanta de valorar el diàleg amb ERC i convida Gabriel Rufián a observar l’horitzó de tota la legislatura, però quan només han passat 150 dies de la investidura que els republicans –amb la seva abstenció decisiva– van fer possible, la relació viu el seu pitjor moment i la confiança cotitza en mínims. Enmig d’aquesta malfiança i sabent que el president espanyol sol·licitarà al Congrés la que seria la sisena –i potser última– pròrroga, Rufián va enviar un ultimàtum: o Cs o ERC.
El missatge de Rufián obre a Sánchez les finestres que té i l’insta a triar sabent que l’una exclou l’altra. “Deu vots segurs de la dreta a canvi de més banderes o tretze vots republicans d’esquerres a canvi de més ajudes socials.” Aquest és l’únic dilema que hi ha. Quinze dies per escollir”, va plantejar el portaveu d’ERC al Congrés a Sánchez perquè dirimeixi quina és la via que prefereix.
Tot i que el PSOE emet veus dissonants, des de la d’Adriana Lastra, procliu a la complicitat d’esquerres amb els republicans, fins a la del ministre de Transports, José Luis Ábalos, que no veu ERC com a soci, els republicans no es van voler desentendre de la negociació i va ser l’acord esbombat per Ciutadans el que va incendiar el diàleg i va allunyar els republicans. Com repeteix Rufián al PSOE, per ERC l’obertura de joc a Cs és “una qüestió de pell”. “Són els que parlen d’«hotel Lledoners» per referir-se a la cel·la on hi ha els nostres companys”, ha dit Rufián en més d’una ocasió. A més de fixar una data per a la represa de la taula de governs, ERC continua reclamant la fi del comandament únic i l’ajuda a pares i mares per a la conciliació.
