EDUCACIÓ

L’emergència educativa, tal com el conseller d’Educació ha definit la situació del curs vinent, obligarà a buscar nous espais per poder fer classe mantenint la distància de seguretat entre alumnes. Les aules, que treballen normalment al màxim de la seva capacitat, es quedaran petites i caldrà buscar espais alternatius. I molts de cops no n’hi haurà prou amb el gimnàs, la biblioteca o el menjador de l’escola o l’institut, per la qual cosa caldrà buscar-lo fora, fet que dona una oportunitat única per canviar la mirada a una educació més comunitària. Ja hi ha municipis que treballen amb agents externs a l’escola, que impliquen els equipaments de la ciutat en la tasca educadora, com Granollers i el Prat de Llobregat. “La bona notícia és que tenim molts aliats al territori, com biblioteques, espais esportius, centres cívics, museus i entitats, dotats d’espais convertibles en aules. Però més enllà de la usabilitat dels espais, això comporta un canvi de concepció de l’educació”, considera Fathia Benhammou, directora de l’Aliança Educació 360. Aquest canvi comportarà “passar d’una educació centrada en l’escola a un model d’educació distribuït en el territori, perquè aquests aliats disposen de recursos que donen accés a experiències d’aprenentatge”, defensa la directora de l’aliança.

Unes aules desdoblades, amb la meitat dels alumnes, donaran facilitats per treballar en grups més petits, una demanda clàssica de les reivindicacions per la millora educativa. “Fer torns amb grups reduïts permetrà a més alumnes tornar a teixir vincles afectius amb l’escola i a aprendre junts”, assegura Benhammou, tot i que la ràtio per si sola no és garantia d’una millora. Per combatre les desigualtats educatives amplificades per la pandèmia “cal extraescolars de qualitat i espais de suport educatiu, que prenen especial importància”, assegura.

En aquest sentit el director d’Innovació i Continguts de Fundesplai, Carles Xifra, diu que l’educació en el lleure valorarà el seu sentit últim: “Transformar les escoles i la societat, i ara en tenim l’oportunitat.” Durant el confinament s’han vist nombroses mostres d’empatia per part dels infants, “que han gravat vídeos per a les residències de gent gran i han fet dibuixos per als hospitals”, recorda Xifra. Aquesta empatia “s’ha de posar al centre i s’han de desenvolupar projectes que incorporin el temps de cura tant a l’educació formal com a l’educació en el lleure”. Es farà, i ja s’està fent, de moltes maneres. “Les campanyes del banc de sang en què participen nens i nenes convidant a donar funcionen molt bé”, posa com a exemple el director d’Innovació i Continguts.

Una altra competència que es desenvoluparà amb les escoles és “l’anticipació dels futurs”, segons Xifra. “Han sorgit unes incerteses brutals i s’ha de treballar en l’anticipació dels futurs possibles i desitjables i com podem incidir en ells.” Ja s’estava fent amb el canvi climàtic i s’ampliarà a altres terrenys. “Cal fer-ho per tenir ciutadans més crítics i compromesos”, conclou.