Educació

Retorn a les aules en marxa, però sense esvair dubtes

Els centres educatius treballen amb la data de l’1 de juny com a represa de l’activitat lectiva, enmig dels interrogants

Pateixen per l’espai i el personal

El curs escolar es reprendrà, tot i que amb moltes limitacions, l’1 de juny si la regió sanitària de Girona passa a la fase 2 de la desescalada. Educació i els centres treballen amb aquesta data perquè sigui així, tot i la manca o readaptació d’espais, i prioritzar l’accés a l’alumnat que acaba cicle (6è, 4t d’ESO o 2n de batxillerat, per afrontar la selectivitat). O una mena d’acollida per als infants de famílies que no poden fer teletreball. El conseller Bargalló va avançar dimecres les línies generals, però als centres encara predominen els dubtes, tot i la voluntat de fer-ho el millor possible.

La directora de l’escola El Bosc de la Pabordia de Girona, Anna Nadal, ha rebut la notícia de la reobertura de les escoles al juny “amb molts dubtes i preguntes, però amb molta il·lusió per retrobar-nos amb els alumnes” després d’aquests mesos a distància. De fet, afirma que ja s’ho esperava, que bona part del professorat estava fins i tot disposat a treballar al juliol si calia (el conseller ja ha dit que no) i que creu “importantíssim” fer un tancament de curs arran de tot el que ha passat. En aquest sentit, la seva idea és que, a banda dels estudiants de sisè, també la resta pugui anar al centre “almenys un dia, que cada aula es pugui desdoblar i es pugui fer un comiat amb els companys i professors”. Pel que fa a educació infantil, la intenció és preguntar a les famílies quines hi duran els nens per tenir una previsió. Nadal espera que els pròxims dies des d’Educació se’ls resolguin «els molts dubtes» que ara mateix tenen, com per exemple respecte al material i les distàncies entre alumnes. Remarca que són una escola que “potencia molt el treball vivencial i en equip, col·laboratiu” i que no volen haver de fer una cosa contrària al que han ensenyat fins ara als alumnes. De cara a la tardor entén que calgui treballar amb grups partits per la meitat, però “gestionar-ho serà complicat” tant per plantilla com per espais. Són una escola en mòduls, i dona per fet, per exemple, que l’aula de psicomotricitat es pot reconvertir en quatre aules però no sap què passarà amb el menjador i en tot cas no en fan prou. La directora d’El Bosc de la Pabordia destaca també la feina feta pel professorat durant la pandèmia, però subratlla que cal el retrobament a l’aula i també mantenir el repàs durant l’estiu perquè no hi hagi un llarg parèntesi de cinc mesos i es perdi allò après. “Cada vegada hi ha menys nens que retornin les tasques fetes, ja hi ha sensació de vacances. Trucarem a totes les famílies perquè és perillós”, explica.

A Sils, l’escola Els Estanys de Sils treballa amb 210 alumnes, amb una línia des de P3 fins a 6è de primària. Pendent de definir detalls amb els membres del claustre, la directora del centre, Carme Dilmé, també referma que la seva prioritat és que els escolars de sisè “puguin venir i tancar una etapa. Així, es podrien acomiadar. Si no, se’n recordarien tota la vida”. La intenció és fer grups de 10 alumnes. De primer a cinquè, el centre, que té 19 mestres, optarà per atendre les necessitats i les tutories individualitzades. La majoria d’alumnes no haurà d’anar a l’escola perquè, si no, els docents “haurien de fer doble jornada, telemàtica i presencial”. En canvi, a infantil (de P3 a P5), els responsables de l’escola contactaran amb les famílies i l’escola serà utilitzada “com un recurs social. Nosaltres obrirem i hi serem”, afirma.Dilmé valora l’esforç que han hagut de fer els docents durant els dos últims mesos. En funció de l’edat, des de primer fins a sisè, han pogut fer classes de manera telemàtica i el coordinador de noves tecnologies ha hagut d’explicar el Zoom a les famílies perquè la comunicació fos possible. El departament ja ha enviat a l’escola mascaretes i gel hidroalcohòlic.

El director de l’escola Malagrida d’Olot, Jordi Ferrarons, també diu que l’equip directiu i el claustre estan analitzant instruccions que els han arribat per resoldre tots els dubtes i detalls que generen en una pròxima reunió que han de mantenir amb l’inspector de zona. Es tracta de mesures organitzatives, logístiques i de seguretat al centre.

Un cop hagin enllestit el pla de reincorporació, el comunicaran a les famílies i incidiran en el fet que l’assistència dels alumnes al centre és totalment voluntària i tot recomanant la dels alumnes de sisè per poder fer-los l’acompanyament en el final d’etapa. També remarcaran que, en l’etapa d’infantil, es prestarà el servei assistencial únicament en el cas de famílies en què els pares o els responsables dels fills treballen tots. En tot cas, Ferrarons ha remarcat que tot plegat servirà per al pla de contingència del pròxim curs, que ha de preveure com actuar en cas de rebrots.

A l’Escala, la directora del col·legi Empúries, Carme Pérez, pateix per la falta d’espais, però admetia la pressió per les trucades de les famílies que encara no poden respondre amb concreció. I la directora de l’escola Vall del Terri, de Cornellà del Terri, Pilar Martín, també admetia que no gosa dir a hores d’ara en quines condicions podran reobrir perquè a hores d’ara no saben de quins recursos disposaran. Ahir, ella i la resta de l’equip directiu del centre (que té uns 270 alumnes i 26 educadors) estaven estudiant el document. D’aquí a uns dies compten tenir una reunió amb representants del Departament i una altra en l’àmbit dels centres del Pla de l’Estany.

A Platja d’Aro, la directora de l’escola Els Estanys, Neus Costa, avança que treballen amb els escenaris de mantenir dos grups per curs o dividir-los en tres, comptant amb l’ús d’espais com ara el menjador, la biblioteca, el laboratori o el gimnàs. Les majors estretors les augura a educació infantil, però disposen d’espais cedits pel consistori. A Sant Feliu de Guíxols, per exemple, no descarten mòduls provisionals a tocar de l’INS Sant Feliu, i preveuen destinar equips i connexió a internet als estudiants que no en tinguin, com garanteix el regidor Salvador Calabuig.Per Costa, la represa no ha de suposar gaires problemes, ja que la centra en els alumnes de 6è, que mereixen una sortida digna i en els escolars de famílies que no teletreballin. Però amb vista al pròxim curs tranquil·litza que els continguts perduts aquest any s’encabiran en els plans d’estudi: “Tenim claríssim que es recuperarà el que no s’hagi pogut acabar aquest curs.” Pel que fa a les escoles bressol, a Sant Feliu, Calabuig també diu que treballen per restablir l’activitat al juny, tot i que sense menjador, i prestar servei al juliol i l’agost, adaptat a les circumstàncies però per oferir un respir a les famílies que puguin treballar durant la temporada turística.

(Informació de Lurdes Artigas, Jordi Casas, Ramon Estéban, Jordi Ferrer i Joan Puntí)

LES DATES

01.06.20
a principi
de juny, sempre que la regió sanitària de Girona passi a la fase 2, es reprendrà l’activitat lectiva fins al dia 19.

LES FRASES

14.09.20
el curs no s’allargarà,
però les setmanes de rodatge permetran dissenyar l’inici del nou curs 2020/21 al setembre.
Cada vegada hi ha menys nens que retornin les tasques fetes, ja hi ha sensació de vacances
Anna Nadal
DIRECTORA DE L’ESCOLA El Bosc de la Pabordia de Girona
Hem tingut una allau de trucades de pares i només els hem pogut dir que encara no en tenim ni idea
Carme Pérez
DIRECTORA DEL COL·leGI EMPÚRIES DE L’ESCALA
El retorn servirà per al pla de contingència del curs que ve i per preveure com actuar en cas de rebrots
Jordi Ferrarons
DIRECTOR DE L’ESCOLA MALAGRIDA D’OLOT
Procurarem obrir en les millors condicions possibles, però no sabem quins recursos tindrem
Pilar Martín
DIRECTORA DE L’ESCOLA VALL DEl TERRI DE CORNELLÀ
Comptem que els canvis seran provisionals, per uns mesos, i ens hi adaptarem
Neus Costa
DIRECTORA DE L’ESCOLA ELS ESTANYS de PLATJA D’ARO
Que els alumnes de sisè puguin venir i tancar una etapa. Si no, se’n recordarien tota la vida
Carme Dilmé
DIRECTORA DE L’ESCOLA estanys DE SILS
MARTÍ FONALLERAS DIRECTOR DELS SERVEIS TERRITORIALS D’EDUCACIÓ A GIRONA

“Els dèficits que detectem al juny serviran d’experiència al setembre”

Enmig de les dificultats per l’epidèmia i els riscos de contagi, Educació vol aprofitar el retorn esglaonat a les escoles d’aquest juny com a test per resoldre o pal·liar mancances, disfuncions, i aprovar amb nota en l’inici del futur curs 2020/21, el 14 de setembre.

En la comunitat educativa afloren els neguits pel retorn a l’activitat. Què hi pot afegir?
No estan a punt les instruccions, que es desplegaran aquesta pròxima setmana. Però tenim una cosa clara: que de l’1 al 19 de juny es treballarà amb l’estructura actual, i amb menys pressió, i els dèficits que detectem serviran d’experiència al setembre, per començar el nou curs resolent cas per cas els problemes.
Si calen més grups, es reforçarà el personal?
Hem de pensar diferent. Serà una nova normalitat, però ha de ser transitòria, una excepció absolutament anòmala forçada per una situació límit. Caldrà invertir-hi diners, evidentment, però s’han d’adaptar i aprofitar les estructures existents allà on es pugui: igual que hem vist especialistes dermatòlegs o cirurgians fent de metges a les UCI, tot el professorat de primària és polivalent per impartir moltes matèries.
Faran curt d’espais?
Aquesta és una altra qüestió, però hi ha recursos d’instal·lacions esportives o espais municipals que ens estan oferint, i que agraïm. El repte és que no calgui tornar a aturar l’activitat lectiva, amb l’esforç i el sacrifici dels professionals, però compartit amb les famílies, altres administracions i la societat.
Caldrà adaptar horaris, fer torns?
Al juny, les classes seran de 9 a 13 hores. I al setembre estudiarem com s’han d’optimitzar recursos. Però insisteixo que no ens podem permetre doblar costos de professorat, perquè els diners no hi són. A més, cada centre és un món. No és el mateix una petita escola a Maçanet de Cabrenys que una altra a Lloret, Girona o l’Escala. En un institut on només fan classes al matí es pot habilitar la tarda, però no pas en un que centra aquestes hores a fer cicles de FP.
Molts ajuntaments estan mobilitzant material informàtic o per garantir l’accés a internet. Servirà?
Les aportacions són ben rebudes. Ara hem d’ajustar i establir protocols d’ús telemàtic. Però estem satisfets de l’accés a les noves tecnologies: de les 140.000 preinscripcions previstes, 100.000 s’han cursat telemàticament.
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.