DRETS CIVILS I POLÍTICS
El dret a la protesta, suspès en l’estat d’alarma, tornarà a ser una eina essencial
“De què serveix anar a votar, si no puc estudiar per tenir un pensament crític? I de què em serveix la llibertat d’expressió si després no estan garantits els recursos sanitaris per a la mort digna d’una persona?” Amb aquestes dues preguntes Anaïs Franquesa, penalista i codirectora d’Irídia, Centre per la Defensa dels Drets Humans, vol demostrar que aquesta greu crisi sanitària “ha evidenciat que la vida i les cures han d’estar al centre, que cal invertir en sanitat i educació”, i sobretot que “els drets socials, econòmics i culturals són tan importants com els drets civils i polítics –estan en interdependència–, que fins ara s’han prioritzat”, i que inclouen des de la llibertat d’expressió fins al dret de manifestació..
“En sortirem reforçats amb la solidaritat i empatia demostrada durant aquesta pandèmia” ja que –sosté– “ens farà falta sortir al carrer perquè la superació d’aquesta crisi sigui justa i redistributiva i el capitalisme salvatge no faci pagar als de sempre.” Franquesa no comparteix que s’hagi prohibit el dret de manifestació durant l’estat d’alarma.
El director de l’Oficina de Drets Civils i Polítics de la Generalitat de Catalunya, Adam Majó, comparteix que “el dret de manifestació no ha estat derogat, però el confinament estricte ha fet inviable exercir-lo per preservar la salut de tothom”. Majó hi afegeix que, amb les fases de desconfinament des de l’Oficina es va demanar a Interior que fes públiques unes mesures per garantir el dret de protesta amb restriccions sanitàries, que “celebra” que ja s’estan elaborant. Hi afegeix que des de l’entitat es vetllarà perquè “els responsables d’ordre públic gestionin bé la protesta, i que els protagonistes no tornin a ser els cossos de seguretat, tot i que no és una feina senzilla i la tardor es preveu calenta”.
Pel que fa a les eines telemàtiques, Majó afirma que “s’han vist útils en el món del treball” i ara podrien ser un avenç per garantir el dret de vot de les persones a l’estranger, amb un sistema actual que qualifica d’“anacrònic”.