Còmic
PEP BROCAL
DIBUIXANT D’HISTORIETES I IL·LUSTRADOR
“El que més agraeixo de fer còmic és la seva llibertat creativa”
Pep Brocal (Terrassa, 1967) ha estat recentment guardonat per l’associació de crítics d’àmbit estatal ACDCómic en considerar ‘Inframundo’ la millor obra publicada el 2019
H
a guanyat el premi de l’ACDCómic per la novel·la gràfica ‘Inframundo’, en què una noia que intenta viure amb dignitat la seva soledat, una mica al marge de la societat, acaba entrant en un món paral·lel surrealista. Quina simbologia té tot això?
Construeixo les històries de manera visual, conceptual i simbòlica. Inframundo és una aventura i alhora és la transformació de la protagonista. L’Amàlia passa un moment vital baix, depressiu. De cop li desapareix el gat, de manera que ha de triar si fa res o no, si continua confortablement asseguda al forat o surt a rescatar el seu estimat gat Dudu encara que calgui baixar a l’infern.
Quant temps li ha comportat fer aquesta complexitat?
Un any pel dibuix, tinta i color, però dos per desenvolupar la idea i polir la història.
En què consisteix el premi?
És un reconeixement públic a la feina feta i una manera d’afavorir-ne la divulgació. Amb aquest propòsit, l’ACDCómic publica una revista que farà arribar en breu a les llibreries.
Què representa que els crítics diguin que ha estat la millor obra del 2019?
Dono molta importància al criteri dels crítics, que per alguna cosa us dediqueu a llegir-ho tot, seleccionar títols, escriure articles i valorar com funciona aquest medi artístic per tal de comprendre cap a on va.
A banda del contingut, se l’ha qualificat d’obra formalment innovadora.
Sempre que arrenco un projecte em plantejo algun tipus d’exploració, tant narrativa com formal, que de fet són el mateix. És aquesta una de les grandeses del còmic, que en gran mesura encara s’ha d’explorar. Que s’arribi més o menys lluny dependrà de la valentia i del talent dels creadors.
Tot i així, aplica els mateixos criteris formals quan dibuixa per a infants. Ells saben entendre un llenguatge més conceptual?
Crec que per a nens sí que cal modular el llenguatge, però miro de no rebaixar-ne el nivell d’exigència. De fet, sovint la simplicitat vol encara més feina. L’ideal potser seria una història que permeti vàries aproximacions i que tant en pugui gaudir un nen de tres anys com un avi de noranta.
També fa obra gràfica. Quina vinculació té la xilografia amb la historieta?
El gravat en fusta m’ha permès repensar solucions gràfiques, però en aquest transvasament entre mitjans hi ha encara molt per explorar.
La podrem llegir en català?
Tant de bo! És la meva llengua i en la que treballo totes les etapes invisibles d’un projecte.
Vostè ha col·laborat amb ‘Cavall Fort’ i ‘Tretzevents’ i ha creat nombroses sèries. Com veu el còmic infantil en català?
El còmic és una fantàstica eina de coneixement per a un nen, i sobretot una experiència vital, intel·lectual i artística.
I l’adult?
Des del punt de vista de la creativitat, ens trobem en un punt molt bo, hi ha autors excel·lents a casa nostra.
Es pot viure del còmic fent-lo en català?
No. El mercat és insuficient pel guany que n’esperen treure els editors. I ara per ara l’administració no aposta per aquest fet cultural.
Per què creu que no es publiquen més còmics en català?
Falten lectors i suport institucional, aspectes que es retroalimenten. I sobren prejudicis i desinformació. Per a quan un programa sobre còmic a TV3?
Escriu vostè les seves històries. Ho prefereix abans que treballar amb un guionista?
Una de les coses, si no la principal, que agraeixo més d’aquest mitjà és l’absoluta llibertat creativa que permet. Treballar amb guionista compromet un pèl aquesta llibertat però també pot suposar un estímul, i així ha estat quan n’he tingut l’ocasió.
Què és el més difícil de fer en una novel·la gràfica?
Per a mi el més complicat és depurar la idea principal i desenvolupar-la fins a tenir la història amb el to i el ritme adequats. És el moment creativament més intens, més agònic, però també el que més disfruto.
A mitjans dels noranta va rebre el premi d’autor revelació del Saló del Còmic. Ha complert els seus somnis professionals?
Cal alimentar els somnis perquè et donen empenta. Però, ben mirat, potser no convé assolir-los i mantenir així la il·lusió de continuar perseguint-los.
Com veu l’evolució del còmic des dels vuitanta?
Ha crescut, s’ha fet adult i múltiple, s’ha expandit en totes les direccions, pot ser una eina molt útil, un entreteniment, un medi de reflexió i una forma d’expressió artística.
Leave a comment
Sign in.
Sign in if you are already a verified reader.
I want to become verified reader.
To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.