Política

Més alarma i fractura amb ERC

Sánchez obre una crisi amb els republicans que deixa en punt mort la legislatura tot i salvar la cinquena pròrroga amb la nova majoria antinatural de Cs i PNB

Manté la taula de governs i ofereix quatre anys d’acords

Rufián esclata contra el PSOE i deixa en suspens el rol de soci

Sánchez obre una crisi amb els republicans que deixa en punt mort la legislatura tot i salvar la cinquena pròrroga amb la majoria antinatural de Cs i el PNB

Manté la taula i ofereix 4 anys d’acord

Rufián esclata i deixa en suspens el rol de soci

Alguna cosa fa olor de podrit i no és a Dinamarca, sinó al Congrés de Diputats, on la ferida d’ERC amb Pedro Sánchez és ja una alarma dins l’estat d’alarma. La legislatura que va néixer gràcies a ERC i desafiant l’atac de la Junta Electoral a Quim Torra enmig de Nadal i la nit de Reis va caure ahir en un abisme al cap de 150 dies, perquè al president espanyol se li pressuposava una temptació que ara ja és vici: portar el timó de la coalició PSOE-Podem amb la majoria antinatural de la dreta espanyolista d’Inés Arrimadas i la dreta basca del lehendakari Íñigo Urkullu. Amb el sí de Ciutadans i el PNB, però amb el PP estrenant el no, en el qual milita ara tot l’independentisme, Sánchez va salvar la cinquena pròrroga de l’estat d’alarma, de quinze dies per imposició de Cs, i el guany d’un dia deixa la legislatura en punt mort, amb ERC dolguda com mai i amb el repte dels pressupostos de reconstrucció a l’horitzó. “Avui decep el 80% del poble de Catalunya. Si fa quinze dies entristíem molta gent, avui entristim i enrabiem encara més gent. Literalment ens emportem potser de forma irremeiable l’esperit de la investidura”, va esclatar el republicà Gabriel Rufián, que va deixar en suspens el rol de soci.

Dels 321 vots a favor i cap vot en contra de la primera pròrroga, Sánchez va passar ahir a la victòria més pírrica i amb més nos que mai: 177 vots a favor (el PSOE, Podem, Cs, el PNB i d’altres) i 162 en contra (el PP, Vox, ERC, JxCat i la CUP entre aquests) i 11 abstencions. I amb errors involuntaris: la socialista Adriana Lastra es va abstenir quan havia de votar sí, mentre que a Vox José María Figaredo i Rubén Darío van votar sí telemàticament i volien votar-hi en contra. Qui no va errar va ser Joan Josep Nuet, de Sobiranistes, que es va tornar a abstenir tot i el no dolgut d’ERC.

Amb el triomf a la mà, Sánchez va demanar per primer cop “disculpes” a la població pels errors i va obrir la porta a una sisena pròrroga quan la nova vencerà, el 7 de juny. “La legislació ordinària s’ha demostrat insuficient i resulta fals demanar substituir l’estat d’alarma per un rosari de mesures que farien nosa”, va dir Sánchez per convèncer d’afegir quinze dies més a les deu setmanes d’excepcionalitat.

La pèrdua de suports, però, és una fuita constant a dreta i a esquerra i s’evidencia als minvants marcadors del Congrés des del març, amb el vot en contra ahir fins i tot de Joan Baldoví (Compromís) com a metàfora del desencís. I que Sánchez té inèrcia a mirar cap a Cs no és d’ara: el 2016, quan la suma amb Cs no servia de res per ser investit, va obviar Podem i va signar amb Albert Rivera –sota el quadre El Abrazo, de Juan Genovés– l’acord que va dur a la primera de les seves cinc investidures fallides. “No s’equivoqui, senyor Sánchez, no té un nou soci. Els seus socis són els que els deixen avui a l’estacada”, avisa ara Edmundo Bal (Cs) per aclarir que l’auxili de dos dies no serà un matrimoni estable. “Va com un pollastre sense cap canviant de socis”, va etzibar el popular Pablo Casado tot i invocar ETA i l’acostament de presos per retreure a Sánchez que recuperi la taula de governs i faci “licitacions batasunes”. I Sánchez va felicitar Cs per denigrar el PP: “Es pot ser mes útil amb 10 escons que amb 89 si t’arrengleres amb la ultradreta.”

El tast dels disgustos del pactisme a Madrid, que evoca l’amargor tastada per CiU i per republicans com ara Joan Tardà i Joan Puigcercós, va fer aflorar el Rufián més dur fins ara. “De què tracta la legislatura? Amb Cs tracta d’una cosa i amb ERC, d’una altra”, va advertir a Sánchez traslladant-li el dilema que li va fer arribar Oriol Junqueras des de la presó de Lledoners. I va despullar la contradicció de Sánchez: “Ha dit: «Les comunitats mai han perdut les seves competències». I al cap d’una estona ha dit: «Les comunitats autònomes aniran recuperant les seves competències». Com es menja?” La cara de circumstàncies de Sánchez i el seu silenci eren una oda al divorci.

Refer ponts fins al 2023

Tot i que l’afició a Cs ja no és excepció d’un dia sinó la norma de les últimes pròrrogues, Sánchez nega cap gir. “No és un canvi de soci, és salvar vides.” I manté el compromís amb la reactivació de la taula de governs i invita ERC a compartir viatge fins al 2023. “Jo valoro molt el diàleg que tinc amb ERC i el vull continuar practicant al llarg d’aquesta legislatura que, ho recordo, té quatre anys”, va oferir. Per excusar buscar la dreta, però, va culpar ERC de fer-ho amb Quim Torra. “Amb qui governa a Catalunya? Amb un partit progressista? Nosaltres no arribem a tant”, va etzibar Sánchez. I Rufián va tornar a esclatar: “I a la Diputació de Barcelona què fa amb JxCat? Un club d’excursionistes? Amb aquesta dreta catalana amb la qual soc a vegades crític hem aprovat un impost a la banca i a les nuclears i una renda mínima” Rufián va reivindicar compartir un fi amb “un dretà perillós que està en presó per defensar conseqüentment les seves idees” com Jordi Turull abans que amb “presumptes esquerranosos com Iceta que es fan selfies amb l’extrema dreta en manifestacions de Societat Civil Catalana”. I després del duel més agre, el portaveu d’ERC va posar en dubte la durada de la legislatura: “Que durarà quatre anys... Tant de bo! Voldrà dir que s’han bastit els ponts amb ERC.” La portaveu de JxCat, Laura Borràs, no era menys dura: “Era la Covid-19 i ens han pretès fer-nos empassar una Covid-155. Espero que la nostra nova normalitat sigui l’estat propi.” Borràs culpa Sánchez que el desconfinament avanci i “l’estat autonòmic retrocedeixi fins a fases preestatuàries”.

Al flanc dret, Casado i Santiago Abascal (Vox) es van disputar la bandera de l’anomenada revolta dels Cayetanos o intifacha sorgida al carrer Núñez de Balboa del barri de Salamanca de Madrid i que ara desafia la norma sanitària al crit de “Libertad” en molts de llocs. “No rigui, Junqueras també reia amb les denúncies de Vox”, Abascal va amenaçar Sánchez. Per la CUP, Mireia Vehí va negar que l’alarma sigui l’única via i culpa el PSOE i Podem de “ser molt durs amb els de baix i molt tous amb els de dalt“ i de fer “caritat” amb l’ingrés mínim i de no fixar un impost a les fortunes.

LES FRASES

No canvio de soci, és salvar vides. Valoro el diàleg amb ERC, mantinc compromisos i tenim quatre anys
Pedro Sánchez
president espanyol
Era la Covid-19 i han pretès fer-nos empassar una Covid-155. Esperem que la nova normalitat sigui un estat propi
Laura Borràs
portaveu de jxcat al congrés
Són molt durs amb els de baix i molt tous amb els de dalt. L’ingrés mínim vital és caritat, i les beques
Mireia Vehí
portaveu de la cup al congrés
Fem enrabiar, ens emportem potser de forma irremeiable l’esperit de la investidura
Gabriel Rufián
portaveu d’erc al congrés
No rigui amb les denúncies, senyor Sánchez, Junqueras també reia amb les denúncies de Vox
Santiago Abascal
president de vox
No s’equivoqui, senyor Sánchez, no té soci nou. Els seus socis són els que els deixen avui a l’estacada
Edmundo Bal
portaveu de cs al congrés
Va com un pollastre sense cap canviant de socis i recupera la taula amb separatistes i licitacions batasunes
Pablo Casado
president del pp
Sign in. Sign in if you are already a verified reader. I want to become verified reader. To leave comments on the website you must be a verified reader.
Note: To leave comments on the website you must be a verified reader and accept the conditions of use.