Els micropobles catalans ‘s’escapen’ dels ERTOs, segons un estudi de la UdL
Del treball es desprèn que un 24% dels treballadors catalans s’han trobat afectats
Cap de les empreses que tenen la seva raó social a 82 petits municipis de Catalunya han efectuat un ERTO, segons es desprèn del mapa municipal dels sectors més afectats per la crisi de la Covid-19 elaborat pel servei científic tècnic de cartografia i sistemes d’informació geogràfica de la Universitat de Lleida.
Es tracta d’un dels quatre mapes realitzats pels geògrafs del servei per analitzar quin ha estat l’impacte dels ERTOs a Catalunya, tant per detectar els sectors més afectats, com per captar en quins llocs del país ha tingut més incidència sobre l’estructura econòmica.
Segons informen des de la UdL, els mapes s’han confeccionat a partir de dades de l’Observatori del Treball i Model Productiu del Departament de Treball i de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
Tal com han explicat en un comunicat, aquesta casuística està molt present a la demarcació de Lleida que, amb 49, concentra el 60% d’aquests municipis sense afectació. Seguidament, se situen amb 15 municipis (18%) Tarragona, Barcelona amb 10 (12%) i Girona amb 8 (10%).
Les dades que aporten els mapes, expliquen els experts, mostren el “fort impacte” de la pandèmia a l’economia catalana, ja que en el conjunt de Catalunya hi ha 91,4 afectats d’ERTOs per cada 1.000 habitants, sent les comarques amb més incidència la del Baix Llobregat (114 per cada 1.000) i el Barcelonès (105).
En relació amb la comparativa entre persones afectes per un ERTO i el volum d’assalariats de fa un any, un 24% dels treballadors catalans s’han trobat en aquesta situació.
Les comarques amb més incidència són el Garraf (39%) i l’Anoia (37%), i entre les comarques que superen el 35% també es troba la Vall d’Aran. Per contra, el Tarragonès, les Garrigues o la Ribera d’Ebre són les que tenen un impacte menor del voltant del 16%.
No obstant això, l’economista Ramon Morell adverteix que a l’hora d’analitzar els resultats s’ha de tenir en compte que en alguns casos les raons socials de les empreses poden no coincidir amb el domicili de l’activitat i que, en el cas de les empreses amb activitat a més d’un municipi, tota la informació se centralitza al municipi on l’empresa té la seva seu social.
