El sector nàutic, llastat per la lentitud del desconfinament

Disset ports gironins

El litoral gironí té 17 ports, amb un total de 14.941 amarradors, entre les comarques de l’Alt i el Baix Empordà i la Selva. Segons Ports de la Generalitat, suposen un 46% del total de la costa catalana. La nàutica, com la resta de sectors portuaris, està afectada per l’estat d’alarma provocat per la crisi sanitària de la Covid-19. “Estem al costat del sector nàutic perquè només amb l’esforç de tots sortirem junts d’aquesta pandèmia”, diu el director general de Ports, Joan Pere Gómez. L’administració portuària explica que estan aplicant mesures econòmiques per reforçar-ne la liquiditat del sector i fan recomanacions als usuaris per a l’ús de les embarcacions i per a la navegació.

Més enllà del gaudiment dels propietaris de llanxes, barques, velers o iots, segons les aficions i els recursos econòmics de cada usuari, la crisi del coronavirus també ha deixat a l’estacada tot un sector d’activitat: des de ports esportius, clubs nàutics i empreses de lloguer fins a empreses nàutiques.

Impacte a Empuriabrava

“Estem encallats i sense poder facturar”, diu Pérez. La marina d’Empuriabrava és la plaça forta d’aquest sector a la demarcació. L’entitat que presideix Pérez agrupa unes 28 empreses associades, que generen uns dos-cents llocs de treball directes i es calcula que uns sis-cents d’indirectes. Segons Pérez, un 50% de les empreses ja han aplicat ERTO a les plantilles, però no es descarten acomiadaments segons com evolucioni la temporada. A l’entorn de la marina d’Empuriabrava estimen que hi ha una flota d’entre sis mil i set mil embarcacions d’esbarjo.

Les empreses basen la seva activitat en la venda i el manteniment de les embarcacions: al setembre els usuaris les retiren de l’aigua; després del període d’hivernació, el sector es reactiva per Setmana Santa, quan els clients truquen per començar a posar llanxes a l’aigua i fer revisions i reparacions necessàries.

Però aquest any res de tot això s’ha produït i les naus encara estan plenes d’embarcacions que habitualment ja serien a l’aigua. El primer gran cop va ser l’anul·lació de la Fira del Vaixell d’Ocasió, prevista per a principi d’abril. Era la més important de l’Estat espanyol pel que fa a embarcacions d’ocasió, tradicionalment l’aparador del sector i un bon indicador de com es comporta el mercat. Els professionals consultats coincideixen que el sector tot just superava la crisi del 2008.

L’esperança del sector és l’avanç del desconfinament, que ja autoritza la navegació en fase 1 des d’aquesta setmana. A Empuriabrava, però, no en fan prou perquè la majoria d’usuaris són estrangers, sobretot francesos. La marina només s’activarà realment quan s’obri la frontera. Al municipi de Castelló d’Empúries i la seva marina es tracta d’una clientela amb un nivell adquisitiu relativament alt, d’usuaris que sovint ja tenen casa aquí o en lloguen per a algunes setmanes. El lloguer “és l’últim cartutx que ens queda”, diu Pérez, esperant que l’obertura de fronteres eviti mals majors.

A Blanes, més nacionals

El club blanenc ha aplicat un ERTO a l’àrea esportiva i en altres sectors han generat una bossa d’hores per recuperar a l’estiu. En el conjunt del litoral, un argument en què confien els professionals és que es qualifiqui la pràctica de la navegació d’“activitat segura”, a l’aire lliure, i que no hauria de plantejar excessius problemes de concentració de gent, si és que poden arribar a les embarcacions.

Represa a baix ritme

L’activitat als clubs nàutics de la Costa Brava Centre s’ha cenyit al teletreball administratiu i, arran de l’activació de la fase 0 del desconfinament, a la represa de treballs de manteniment d’embarcacions. Al Nàutic Sant Feliu, la gerent, Maribel Vela, destaca en positiu que els seus serveis mecànics i els de les nàutiques treballen a bon ritme: “Hi ha feina, a més de l’endarrerida pel mes inicial de tancament total.” Però sí que corrobora que han caigut matriculacions i vendes de segona mà –“fins i tot, hi ha hagut moltes operacions emparaulades que s’han frustrat”, diu–, i això pot allargar l’ombra de la crisi amb vista al futur.

Pel que fa a la temporada, ha arrencat aquests dies en fase 1, però només per a la navegació dels socis de les comarques gironines. Els de la demarcació de Barcelona o la Catalunya Central hauran d’esperar, igual que els estrangers. La majoria de reserves habituals s’ajornen mes a mes, i la gerent del club guixolenc destaca que hi ha ganes de poder-hi anar. Però la preocupació principal són els vaixells en trànsit, els passants estrangers que no saben si les fronteres estaran obertes a l’estiu.

És un percentatge de negoci que també amoïna el Club Nàutic L’Estartit. El seu gerent, Eugeni Figa, diu que fins ara l’impacte ha estat petit, però que a partir d’ara preveien escales que fins al juliol no arribaran. Vela aspira que el mercat estatal, si tampoc pot sortir a navegar per la Mediterrània, pugui compensar números a l’estiu, però Figa no es mostra tan optimista: “Pot ajudar, i alguna cosa compensarà”, però a la Costa Brava el mercat predominant són els navegants catalans i de la resta de la UE.A l’Estartit, tampoc tenen gaires cancel·lacions, però el gerent del CN L’Estartit ho atribueix a la política favorable que apliquen, garantint el retorn del 95% de l’import fins a dos dies abans de la data d’arribada. Ho han fet sempre i no ho variaran, però admet que és més “arriscat” que mai. Com a punt fort, Figa creu que pot ser una bona temporada per al lloguer, ja que navegar és “una continuació de la seguretat del confinament a casa” i pot permetre gaudir del mar sense les possibles aglomeracions, controls o restriccions a les platges.